Aragonès ofereix un debat a tres fora de Catalunya que Illa rebutja

Ni debats que no s’organitzin a Catalunya ni que siguin en format cara a cara o amb només tres candidats. El líder del PSC, Salvador Illa, va donar ahir un sonor cop de porta al repte llançat per a la campanya pel president Pere Aragonès per confrontar dialècticament amb ell i amb el cap de llista de Junts, Carles Puigdemont, encara que hagi de ser fora de l’Estat. Els socialistes en van tenir prou amb un comunicat per deixar clar que no estan disposats a participar en debats en què no hi hagi la majoria dels números 1 en les eleccions del 12 de maig.

Més enllà de la defensa de l’amnistia per "normalitzar" la situació a Catalunya, Illa no farà cap gest que suposi validar l’estratègia de Puigdemont en els últims anys per deslliurar-se dels processos judicials derivats de l’1-O. Seria tant com entrar en el seu terreny i en les seves coordenades de campanya, així com facilitar al PP l’argument que és gràcies als socialistes que l’expresident podrà tornar.

A més, si una cosa interessa al PSC de cara a les eleccions del 12 de maig és projectar que els blocs s’han trencat i que Illa ocupa una centralitat. Als debats, el candidat socialista vol rivalitzar a dreta i esquerra, amb independentistes i no independentistes, de manera que fugirà de tot format que no li permeti promoure aquest perfil. I encara menys si això suposa quedar encasellat en un marc en què ERC i Junts aprofitin per presumir d’haver arrencat l’amnistia a Pedro Sánchez i reivindicar el referèndum o un finançament a la basca que els socialistes rebutgen i deixi en un segon pla l’eix de la gestió en què el PSC vol situar l’eix de la seva campanya.

Les tres condicions

Per participar en els debats, la seu del carrer Pallars ha fixat tres condicions: que estiguin organitzats a Catalunya per mitjans de comunicació, institucions, organitzacions o agents de la societat civil, que comptin amb la presència de la majoria de candidats dels partits que tenen en aquest moment representació al Parlament i que hi sigui garantida la difusió, ja sigui per canals televisius, radiofònics o digitals.

Aragonès, en declaracions a RAC1, es va mostrar disposat a desplaçar-se a l’estranger per fer un debat a tres perquè Puigdemont no pot, per ara, tornar a Espanya: "On sigui i quan sigui", va afirmar el president.

Així, per a Aragonès no seria un problema fer-ho a Bèlgica, on l’expresident resideix des del 2017, o al sud de França, on Puigdemont està celebrant els actes electorals. Aragonès assegura que, per a ell, la ubicació del debat no serà un problema: "Per parlar de propostes de futur estic disposat a fer-ho on sigui. Si fa falta fora de Catalunya. Dilluns mateix aniré [a Madrid] al Senat a defensar l’amnistia".

Amb aquesta proposta, Aragonès busca que la campanya no sigui percebuda per l’opinió pública com una contesa a dos entre Illa i Puigdemont. El risc dels republicans seria que Illa es percebés com el principal candidat antiprocés i Puigdemont com el candidat més proprocés i això desdibuixés la candidatura republicana. Per ara les enquestes detecten una batalla a tres entre el PSC, ERC i Junts –en la qual els socialistes surten amb avantatge–, i ERC vol que es mantingui així fins al final.

El precedent

Aragonès defensa que és "bo que hi hagi debats perquè la qüestió és posar propostes a sobre de la taula". "Jo estic disposat a fer tots els debats que faci falta amb tothom perquè tinc ganes d’explicar les meves propostes", va dir.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Tot i que la proposta d’un debat a tres és singular, no és inèdita. A la campanya de les eleccions al Parlament del 2012 hi va haver una contesa protagonitzada així pel llavors president i candidat de CiU, Artur Mas; el candidat del PSC, Pere Navarro, i la candidata del PP, Alícia Sánchez-Camacho, que es va celebrar en 8tv.

En aquella ocasió, a les tres parts els va interessar un format d’aquestes característiques. A Mas, per visualitzar-se com el principal candidat sobiranista; a Camacho, com la candidata més contrària al procés, i a Navarro, com el candidat de la tercera via, el federalisme que llavors propugnava el PSC. Aquella vegada va ser Navarro qui va proposar celebrar el format a tres.