El Govern portarà a Europa i l’ONU les lleis del PP i Vox contra la memòria

El Govern central desplegarà en tres fronts la seva batalla contra el revisionisme històric de les autonomies governades per aliances PP-Vox i les seves derogacions de lleis de memòria: als ja anunciats recursos davant el Tribunal Constitucional (TC), s’hi va afegir ahir una confirmació d’actuar davant instàncies internacionals a l’ONU i Europa. A més, ha començat una escenificació de gestos públics de compromís amb la Memòria Democràtica, com el de la visita no prevista de Pedro Sánchez, ahir, a les exhumacions al Valle de los Caídos.

Les Nacions Unides, el Parlament Europeu i el Consell d’Europa seran les instàncies internacionals –expliquen fonts governamentals– davant les quals l’Executiu vol elevar la lluita amb els governs d’Aragó, Comunitat Valenciana i Castella i Lleó.

A l’ONU, pel compromís declarat de l’organització com a emissora dels principis de Veritat, Justícia, Reparació i garanties de No Repetició que infonen totes les seves actuacions en matèria de violacions de drets humans. I a Europa, perquè és en aquest territori on troben els socialistes la utilitat de la contradicció: confrontar el PP amb els seus partits germans europeus i posar en relleu la proactivitat amb què les formacions de centredreta franceses, alemanyes, holandeses o austríaques enjudicien el passat totalitari a diferència de la formació espanyola.

Quant als gestos, aquests només han començat, expliquen fonts de l’Executiu. El president Sánchez, acompanyat pel ministre Ángel Víctor Torres i el secretari d’Estat de Memòria, Fernando Martínez, apareixia per sorpresa ahir a les instal·lacions del CSIC a Cuelgamuros per a l’anàlisi forense de les restes que són exhumades per petició de 160 famílies, en una visita que no havia sigut comunicada. En la mateixa jornada, a la tarda, va llançar una altra picada d’ullet didàctica de la memòria: acudir a la inauguració d’una exposició a la Biblioteca Nacional sobre Luis Martín-Santos, autor de la monumental Tiempo de Silencio i membre de la resistència antifranquista.

"No hem arribat fins aquí per consentir l’onada de revisionisme ultradretà que recorre les democràcies més avançades del món, també l’espanyola", va sentenciar Sánchez en aquest acte. A l’auditori de la Biblioteca Nacional, davant intel·lectuals, periodistes, els fills de Martín-Santos i l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, el líder del PSOE va reafirmar el seu propòsit: "Defensar la dignitat de la democràcia espanyola dins de les nostres fronteres, però també a Europa i a la resta del món".

No es descarta, segons les fonts consultades, la presència de ministres a Mauthausen el 5 de maig, en la commemoració de l’alliberament del camp de concentració que més captius espanyols va rebre, si bé "l’agenda encara no està tancada", expliquen en el departament que dirigeix Torres.

Notícies relacionades

Cinc (insòlits) dies d’abril

Sánchez, nu davant el mirall

El Govern recorrerà davant el Relator Especial sobre Veritat, Justícia i Reparació i al Relator d’Execucions Extrajudicales de les Nacions Unides les polítiques de derogació de lleis de memòria històrica i substitució per "lleis de concòrdia" impulsades per Vox allà on governa amb el PP. A l’oficina del relator ja fa temps que s’acumulen dossiers sobre Espanya. El 2014, quan l’anterior Llei de Memòria Històrica de Zapatero feia set anys que estava vigent entre obstacles nacionals i autonòmics, el llavors relator Pablo de Greiff va posar en relleu el problema que torna a aflorar.

De Greiff va instar l’Estat a "mostrar un compromís decidit per donar-li vigència plena, amb caràcter prioritari, als drets a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició". Avui el relator és l’argentí Fabian Salvioli. Entre els seus objectius assenyala "fomentar la veritat i la memòria sobre passades violacions" de drets humans.