L’allau d’eleccions contamina l’últim intent de renovar el CGPJ

Sona com la cançó de l’enfadós. Les negociacions per renovar el Consell General del Poder Judicial, que acumula més de cinc anys de mandat caducat, continuen sense arribar a bon port. Els intents s’han anat passant any rere any i la inèdita mediació de la Comissió Europea tampoc ha donat encara fruits. L’entrada en escena del comissari de Justícia, Didier Reynders, no ha contribuït a avenços substancials i la seva dimissió per intentar presidir el Consell d’Europa obliga a una substitució immediata de l’àrbitre entre el PP i el PSOE. L’allau de cites electorals a Euskadi, Catalunya i les europees del juny, sumada al clima asfixiant que viu des de fa setmanes la política espanyola, encara ho compliquen més.

Tant s’han prolongat les converses en el temps que el PP ha tingut ja dos líders nacionals. En el cas del Govern, l’interlocutor ha sigut sempre el mateix: Félix Bolaños. Primer s’asseia a la taula amb Teodoro García Egea en l’època de Pablo Casado i, des de fa dos anys, ho fa amb Esteban González Pons, que és la mà dreta d’Alberto Núñez Feijóo en tots els assumptes tant institucionals com internacionals.

La tercera reunió amb Reynders s’havia de fer abans que acabés el març. No va poder ser. És cert que es va creuar al mig la Setmana Santa i la mateixa marxa del comissari. En realitat, més enllà de la coincidència amb dies festius, el que passa és que no hi ha avenços sobre els quals treballar. Ho reconeixen les dues parts, que continuen encallades en el punt de partida.

Des del Govern han culpat els populars d’aquest ajornament argumentant que "ni la Comissió Europea ni el Govern tenien inconvenient a celebrar-la". La vicepresidenta primera, María Jesús Montero, s’hi abonava per qualificar de "decepció" que "el PP comuniqui que no estava disponible per a una reunió agendada fa temps". Sense arribar a tirar la tovallola per continuar intentant que les converses arribin a bon port, la número dos del Govern i el PSOE es mostrava pessimista dimecres passat. Ho feia acusant els populars de bloquejar la renovació "pels seus interessos particulars". "Creuen que no els afavoreix" un canvi en les majories conservadores, acabava dient.

En el PP van restar importància que dimecres no es fes la reunió a tres; van insistir que no era una cancel·lació sinó un "ajornament" i van recordar que sempre han obert la porta que una altra persona substituís Reynders si el belga havia de marxar. Alhora reconeixen que no veuen moviments en la posició del Govern per mirar de pactar un nou model d’elecció dels vocals del Consell, condició sine qua non per al PP. Renovació i canvi del model alhora. Aquesta és la postura de Feijóo i d’allà no es mourà.

La qüestió és que va ser el mateix líder del PP el que va proposar que entrés en escena la Comissió Europea el desembre passat. La tesi, segons Génova, era la següent: atès que cada vegada que Brussel·les es pronuncia sobre la situació precària que arrossega la justícia espanyola, instant a la renovació del CGPJ però també a la necessitat que hi hagi una independència més gran, les lectures dels uns i dels altres són tan diferents, el millor –van reflexionar en l’entorn de Feijóo– és que s’assegui a la taula de negociació una tercera persona.

Independència dels jutges

La Constitució exigeix una renovació tal com demana el Govern. Però el PP considera que l’Executiu "tergiversa" la posició europea, insisteix que l’únic que demanen és que es renovi l’òrgan i obvia l’exigència que es canviï el model per garantir més independència dels magistrats. I per això van decidir –González Pons va avalar la idea i també va tenir influència l’exlíder de Ciutadans, Adrián Vázquez– proposar al president del Govern que les reunions es fessin amb un àrbitre europeu.

El PSOE aposta per renovar primer i posteriorment pactar els canvis en el sistema d’elecció. Dos passos que, defensen, ha demanat també la UE.

Notícies relacionades

El PP aviva la "indignació" ciutadana pel gir de Sánchez

"S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"

El context polític fa que el PP es reafirmi en la idea que l’acord serà molt complicat. En aquest sentit, entenen que la tramitació de la llei d’amnistia és un míssil en la línia de flotació a la independència judicial. "¿Com hem de pactar el CGPJ si els atacs del Govern i els seus socis als jutges són constants? És molt complicat", resumeix una font de la direcció. S’entossudeixen a deixar la porta oberta. El PP no vol aparèixer com l’agent que trenca el pacte.

A tot això s’hi afegeixen les tres cites electorals en tot just 50 dies a partir del 21 d’abril amb les basques com a aperitiu. Després vindran les catalanes i al juny les europees. Els enfrontaments públics entre els dos grans partits no fan més que créixer, cosa que confirmaria la incapacitat d’arribar a acords, més encara en un tema tan nuclear com el CGPJ.