Sindicats, lluny dels consells
Yolanda Díaz pateix amnèsia. Només així pot entendre’s que hagi presentat una proposició de llei perquè els treballadors, els seus representants i els sindicats entrin en els consells d’administració de les empreses. La líder de Sumar justifica la proposta, que defensa des de fa anys, per la necessitat d’impulsar un funcionament "més democràtic" de les companyies. Sosté que ningú millor que un empleat per defensar la seva empresa, fer de contrapès als gestors i evitar que es prenguin decisions només orientades a l’assoliment de benefici i al repartiment de dividends.
La vicepresidenta del Govern i ministra de Treball s’equivoca amb la seva proposició, que és intervencionista i populista. És així per molt que s’inspiri en una normativa similar d’Alemanya, país que no criminalitza l’empresari i que té uns sindicats molt diferents dels espanyols.
Notícies relacionadesDíaz hauria de recordar un episodi recent de la història financera d’Espanya, la crisi de les caixes d’estalvis. Aquestes entitats van arribar a gestionar la meitat de l’estalvi a Espanya abans de la seva desaparició, que va ser causada per un grup de gestors que, en connivència amb el poder polític, van abusar del risc immobiliari, van buscar el seu propi benefici i es van atorgar sous, indemnitzacions i pensions milionàries. Aquests gestors gairebé sempre van comptar amb el suport dels representants dels treballadors o dels sindicats en els consells de les caixes, que es valien d’aquesta presència per influir en la gestió de l’obra social de les entitats i per cobrar unes dietes que servien per finançar els seus sindicats. La desapareguda Caja Madrid de Rodrigo Rato n’és un bon exemple, amb un dels seus representants en el consell per Comissions Obreres condemnat a tres anys de presó per l’ús fraudulent de targetes de crèdit opaques al fisc (black).
Els empleats i els seus representants han de tenir els necessaris punts d’interlocució amb les empreses, però lluny dels consells d’administració.
