El Govern central reclama a ERC i Junts no insistir en un referèndum «fracassat»

En plena precampanya catalana, amb les eleccions fixades pel diumenge 12 de maig després de l’avenç aprovat pel president Pere Aragonès, el Govern endureix el to contra l’independentisme català. D’una banda, reclama a ERC i Junts que no insisteixin en el referèndum perquè es tracta d’una fórmula "fracassada". De l’altra, avisa de la seva intenció d’actuar contra totes les iniciatives "divisives" i recórrer aquelles que tinguin a veure amb l’autodeterminació, com va fer ahir contra la iniciativa legislativa popular (ILP) admesa a tràmit al febrer pel Parlament per declarar la independència.

Davant les tesis de les formacions sobiranistes, que consideren que l’amnistia, aprovada fa poc pel Congrés, és una etapa més cap a un destí que inclou una votació vinculant sobre la separació de Catalunya, l’Executiu insisteix que la mesura de gràcia és una meta sense nous capítols: el final del procés. Però el desenllaç tindrà molt a veure amb el que passi en els pròxims comicis autonòmics, en els quals el candidat del PSC, Salvador Illa, parteix en primera posició, segons les enquestes recents, i té possibilitats d’arribar al Palau de la Generalitat si l’independentisme no aconsegueix reeditar la seva actual majoria parlamentària.

Desmentiment taxatiu

"Ja estem parlant del referèndum amb el PSOE", va assegurar diumenge, en una entrevista en EL PERIÓDICO, la secretària general d’ERC, Marta Rovira. El titular de Justícia, Presidència i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va desmentir ahir taxativament l’afirmació. Les converses amb els republicans i postconvergents, va explicar el ministre, no giren entorn d’una consulta d’aquesta mena, perquè, segons el seu parer, generen "conflicte i enfrontament", com es va comprovar el 2017. Bolaños fins i tot va mostrar la seva perplexitat davant el fet que ERC i Junts continuïn insistint en el referèndum.

"Estem en campanya electoral a Catalunya i sentirem dir moltes coses, algunes que no són certes, com aquesta. La nostra aposta per l’acord, el diàleg i les majories transversals és una política clara. Les fórmules antigues que van derivar en fracassos col·lectius i que van generar conflicte i enfrontament, no condueixen enlloc. A mi el que m’estranya és que encara hi hagi qui aposti per aquestes fórmules. Nosaltres apostem per grans majories transversals", va dir el ministre des del palau de la Moncloa.

El recurs davant el Constitucional

Alhora, el Consell de Ministres va aprovar el recurs contra la ILP del Parlament per declarar la independència de manera unilateral, que fa un mes va passar el primer filtre amb els vots de Junts i de la CUP i l’abstenció d’ERC. El PSC va portar la setmana passada aquesta iniciativa davant el Tribunal Constitucional. Ara el Govern ha fet el mateix. ¿Per què? Segons Bolaños, per reclamar la suspensió "immediata" de la seva tramitació, que pot demanar-la l’Executiu, però no els grups parlamentaris.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

A diferència de les proposicions de llei del Parlament, les ILP no decauen quan es convoquen eleccions, com passa en aquest cas amb l’avanç d’Aragonès. Però la seva tramitació sí que es troba suspesa de facto i només continuarà durant la pròxima legislatura, amb la nova Cambra catalana que surti dels comicis del 12 de maig.

Segons Bolaños, el recurs al Constitucional és "absolutament coherent" amb el discurs del Govern d’evitar, en la mesura possible, la "judicialització" de la política. "Aquest recurs protegeix la Constitució i les institucions de Catalunya. Protegeix el diàleg. Ni el Govern ni el PSC aposten per la independència. No volem cap política aïllacionista de Catalunya –va argumentar el ministre–. El que volem és el contrari: que Catalunya sigui part essencial d’Espanya i de la UE. Aquest recurs va en aquesta línia. Davant qualsevol tramitació de llei divisiva, que fracturi la societat, la defensa de l’autogovern i l’Estatut són la millor garantia per a la convivència". La impugnació, en aquest sentit, té una doble base, segons la referència del Consell de Ministres: la ILP admesa pel Parlament vulnera diversos articles de la Constitució i va més enllà del "marc competencial" de Catalunya.