El PSOE nega que el referèndum estigui a la taula de negociació amb ERC

Els socialistes sempre han negat que obrin la carpeta de l’autodeterminació amb els independentistes, si bé consideren que es tracta d’una reivindicació legítima per part d’ERC i Junts. Per això no es tanquen que puguin acudir a les respectives taules de negociació pactades a la investidura amb aquesta proposta de màxims, fins i tot amb l’objectiu per la seva part d’endinsar-se en un full de ruta basat en la «normalització» i l’agenda de la «convivència». Això és, al contrari a l’objectiu del referèndum, que segons els socialistes van just en la direcció contrària. «No optem ni ara ni en un futur per opcions que divideixin la societat», va acabar Peña, en línia amb el que ve defensant el seu partit i el discurs del candidat del PSC a presidir la Generalitat, Salvador Illa.

Els socialistes confien precisament que les eleccions catalanes serveixin per «girar full» al procés amb un Govern liderat per Illa. Un «canvi de cicle polític a Catalunya» que posi en valor la seva denominada «agenda del retrobament» i justifiqui els seus pactes d’investidura amb la llei d’amnistia com a clau de volta d’aquesta legislatura.

A Ferraz emmarquen les declaracions dels republicans en el context preelectoral, amb els comicis catalans previstos el 12 de maig i una pugna dins del bloc independentista per aconseguir les banderes i reivindicar les seves respectives estratègies negociadores amb el PSOE. «Hi ha posicions de màxims, som conscients que entre ERC i Junts hi ha una batalla en el seu costat per veure qui és més independentista i més maximalista en les seves posicions», argumentava Peña.

La portaveu del PSOE també va mirar de fer pedagogia per aclarir que no poden fer renunciar a altres formacions a les seves màximes polítiques, tot i que no les comparteixin. De fet, en l’última reunió de les delegacions de PSOE i Junts a Suïssa, es va pactar activar els grups de treball per negociar el «reconeixement nacional» de Catalunya i el finançament. Això sí, amb posicions de partida que ja es van posar negre sobre blanc en el pacte d’investidura. Referent a l’àmbit «del reconeixement nacional», Junts proposarà «la celebració d’un referèndum d’autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya emparat a l’article 92 de la Constitució». El PSOE, per la seva banda, defensarà el desenvolupament de l’Estatut. El desplegament de l’Estatut és precisament un dels pilars del full de ruta del candidat del PSC, Salvador Illa, en les eleccions catalanes.

El context preelectoral no ajuda a buscar solucions intermèdies, per la qual cosa el PSOE ha pactat amb els independentistes congelar les seves relacions amb els partits independentistes. Ni reunions a Ginebra amb Junts ni taula de diàleg entre el Govern i la Generalitat fins a passar les eleccions del pròxim 12 de maig. La suspensió dels diferents espais de negociació compromesos amb Junts i ERC va en la mateixa línia de la renúncia a presentar pressupostos. D’una banda, obeeix a la tendència de tots els partits a abraçar posicions de màxims en el context electoral. Per una altra, manté el joc d’equilibris a què es veu obligat el Govern davant l’espiral competitiva entre postconvergents i republicans per rendibilitzar les seves negociacions.

Recurs davant el TC

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

Aquestes converses es podran mantenir en segons nivells, però sense avenços ni publicitat. Tot ve condicionat pel 12 M. Els equips negociadors d’ERC i el PSOE s’han reunit en tres ocasions des que la legislatura es va posar a caminar també en presència, expliquen els republicans, d’un «equip de mediació internacional». Però a diferència del que passa amb el verificador de les converses amb Junts, cap dels dos partits pensa a donar a conèixer la identitat d’aquestes persones. Encara menys ara, amb unes eleccions a la cantonada.

D’altra banda, el Consell de Ministres aprovarà avui la presentació d’un recurs davant el Tribunal Constitucional contra la decisió de la Mesa del Parlament d’admetre a tràmit una Iniciativa Legislativa Popular que demana la declaració de la independència de Catalunya, sumant-se així a la iniciativa del PSC.