El líder del PSC evoca Josep Tarradellas

Romà Planas va ser alcalde efímer de la Roca del Vallès –va morir el 1995, tres mesos i mig després de ser elegit– i mentor polític de Salvador Illa. Però també va ser home de confiança de Josep Tarradellas. Al president que va tornar de l’exili el 1977 ha evocat el líder i candidat del PSC a les eleccions del 12-M per demanar als "ciutadans i ciutadanes de Catalunya" que li donin suport en el seu propòsit d’arribar a la Generalitat en les eleccions del 12-M per obrir una "nova etapa". No ha parafrasejat el mític "ja soc aquí", però poc li ha faltat quan ha reclamat la confiança a federalistes, autonomistes i també als independentistes que volen deixar enrere el procés per centrar-se a "recuperar l’excel·lència del servei públic".

Illa revesteix les pròximes eleccions de transcendència històrica per inaugurar una era de "serenitat" que deixi enrere la Catalunya "de la queixa, del victimisme i de les fronteres" per centrar-se a reforçar les seves institucions d’autogovern amb "unitat d’acció" sense que això vagi en detriment de la pluralitat, conscient que per governar tocarà pactar. La seva prioritat i el seu compromís, ha remarcat, és "millorar la vida" dels ciutadans en àmbits com l’educació, la sanitat, l’energia, les infraestructures per fer front a la sequera o les polítiques de vivenda. Totes aquelles carpetes que, segons el seu parer, s’han quedat amuntegades al calaix dels governs independentistes.

Una elecció inèdita

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

El líder del PSC, que s’ha proposat ser un candidat catch-all (atrapa-ho tot) demana la confiança dels que estan cansats d’una dècada de revolts "visquin on visquin", "pensin el que pensin", siguin "de dretes o d’esquerres". I amb les enquestes a favor, l’ambient en el seu partit és d’eufòria absoluta. Els que les manegen en el PSC donen per fet el triomf el 12-M.

Tot i que els gats vells criden a guardar un punt de prudència, a no empatxar-se de l’entusiasme que malgasta la militància. De moment, s’imposa la joia i l’eufòria en un PSC que es rendeix als peus de Salvador Illa després de proclamar-lo candidat i primer secretari d’una tacada.