Puigdemont dona per feta la llei d’amnistia
L’expresident crida a preparar-se per posar "en pràctica" la unilateralitat
Hi haurà llei d’amnistia. Carles Puigdemont ho va donar per fet en el seu discurs davant el Consell de la República en ple compte enrere per segellar un acord amb el PSOE. Es tracta, va defensar, d’una "nova etapa" per deixar enrere la "llosa de la repressió i de l’exili", però també una nova etapa en què va deixar clar que no hi haurà treva per intentar aconseguir la independència i que, per tant, no estarà exempta de confrontació. De fet, l’expresident no va dubtar a cridar a preparar-se per a una "unilateralitat" que aquesta vegada, va advertir, no ha de ser merament declarativa, sinó que cal portar-la a terme a la "pràctica" si el Govern espanyol no concedeix un referèndum d’autodeterminació.
L’acusació de terrorisme per part del Tribunal Suprem atia el tancament del pacte amb els socialistes la setmana que ve, amb els quals han mantingut un estira-i-arronsa precisament perquè aquest delicte quedi exonerat per complet amb l’amnistia. S’han anat acostant posicions entre les dues parts i l’aval de la Comissió de Venècia també impulsa a això; però Junts ha d’atendre també la urgència electoral. La llista cívica de l’ANC mira de prendre impuls mentre l’entitat acusa tant Junts com ERC de negociar amb el PSOE. Per això Puigdemont ha preparat el terreny per projectar que l’acord per l’amnistia no és en cap cas una renúncia, sinó la via per "facilitar les condicions" per aconseguir la independència ara que la batalla "antirepressiva" podrà deixar de ser la "prioritat".
"Mentre l’Estat espanyol es negui a resoldre la demanda democràtica del poble català, tenim el dret i el deure de preparar-nos per a una unilateralitat pràctica que ha de fer materialment possible la independència", va assegurar des de l’acte celebrat ahir a la Torre d’Elna (França). Un trajecte per al qual va invocar per enèsima vegada la "unitat" de l’independentisme, però aquesta vegada amb un horitzó al calendari: ha de ser abans de l’estiu, un temps en què "passaran moltes coses".
Candidat en les europees
Més enllà de l’amnistia, el seu pla és tornar a ser candidat en les eleccions europees del 9 de juny –amb la incògnita en l’aire de si podrà tornar a Catalunya en els pròxims mesos–; i hi haurà després unes eleccions catalanes crucials per a Junts. L’apel·lació a superar la "desunió" no tenia aquesta vegada tant ERC com destinatari –que també–, sinó els independentistes que carreguen contra els dos principals partits per haver-se situat en una tessitura pactista amb el PSOE i que poden moure’s entre l’abstenció i noves opcions que miren d’obrir-se pas. Aquest és, va remarcar, la "mare de tots els mals", i va defensar que el Consell de la República és l’eina que, per sobre de partits, ha de servir per "recosir".
Amb el seu discurs, Junts va venir a dir a Pedro Sánchez que hi haurà pacte per a l’amnistia, però que això no suposa amansir-lo ni a ell ni al seu partit, del qual depèn per continuar una legislatura que ja s’ha encarregat de deixar clar que no té cap compromís de sostenir. Si el que pretenen els socialistes és que l’amnistia desactivi el procés, Puigdemont va deixar clar que per la seva banda no serà així. "La confrontació no ha acabat, la repressió no acabarà tampoc per més lleis que fem", va sentenciar, a més d’advertir que està disposat a fer "els sacrificis que faci falta" per fer front a un Estat que no té problema a "saltar-se l’estat de dret" quan es tracta de defensar la "sagrada unitat de la pàtria".
Notícies relacionadesNo va faltar la pulla als republicans quan va deixar caure que hi ha qui s’ha rendit "a canvi" d’altres coses, però que aquest no és ell. "No ens han doblegat ni amb els serveis secrets, amb els telèfons punxats, amb la policia inventant informes i tenint jutges disparant a matar", va etzibar. I per tot això va demanar a l’independentisme un esforç per tancar els anys de "dol", "derrotisme" i de "lamentacions" perquè sigui ara l’autoestima la que porti les regnes.
Puigdemont té per objectiu rellançar el Consell de la República com la seva principal plataforma després d’una etapa de conflicte intern –fa un mes dimitia Lluís Llach– en la qual un 4% dels seus membres va arribar a votar per demanar a l’expresident que bloquegés la investidura de Sánchez.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.