Els lletrats del Parlament veuen flaqueses en el protocol antiassetjament

Un informe considera "inconstitucionals" les sancions establertes i rebutja suspendre l’aplicació de les normes durant la seva revisió

Els lletrats del Parlament veuen flaqueses en el protocol antiassetjament

CARLOTA CAMPS

2
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els lletrats del Parlament consideren que l’actual protocol contra l’assetjament té flaqueses importants i apressen els partits a modificar-lo al més aviat possible. Així ho exposen a l’informe sol·licitat fa unes setmanes per la Mesa del Parlament, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, en què també rebutgen suspendre l’aplicació del protocol de forma temporal mentre el revisen per evitar incomplir la llei estatal contra la violència masclista, que obliga empreses i institucions a tenir una guia d’aquestes característiques. Una recomanació que l’òrgan parlamentari ha fet seva a la reunió feta ahir a la Cambra, després de la denúncia d’assetjament per raó de gènere formulada per la diputada Cristina Casol contra la direcció del grup parlamentari de Junts, que finalment no va quedar acreditada i que va motivar la seva posterior expulsió.

Rang de llei

El principal argument dels juristes és que les sancions als diputats poden presentar problemes de constitucionalitat. En concret, hi veuen una possible vulneració dels articles 25.1 i 23 de la Constitució. En primer lloc, perquè consideren que el "règim sancionador" a un diputat ha de tenir "rang de llei" i el protocol actual va ser adoptat a través d’un acord de mesa el desembre del 2021, però no ha passat mai pel ple ni té la qualificació de reglament. Per resoldre aquest dèficit, recomanen que s’inclogui el protocol com a "annex al reglament del Parlament" o que els càstigs previstos constin en el règim disciplinari a què estan sotmesos tots els parlamentaris.

En segon lloc, els lletrats opinen que aquesta guia pot vulnerar l’"estatus jurídic d’un diputat" i el seu "dret fonamental a la participació política". En aquest sentit, critiquen que les sancions que hi ha establertes siguin "una reducció" de la subvenció que el grup percep i també una "limitació proporcional dels mitjans" que la Cambra posa a disposició dels grups. Els serveis jurídics consideren "difícil de justificar" que es castigui el conjunt de la formació per una "conducta individual".

Notícies relacionades

Davant aquest escenari, els serveis de la Cambra proposen tres possibilitats d’actuació mentre es modifica el reglament: mantenir-lo vigent, però començant a treballar ja per resoldre els problemes que detecten; suspendre’l temporalment o fer un règim transitori. No obstant, valoren que les dues últimes opcions podrien contravenir la llei contra la violència masclista i, a més, assenyalen que podria tenir "crítiques socials" indesitjables. Per això, es mostren partidaris de la primera opció, que finalment és la fórmula que ha triat la Mesa, tot i que recomanen tenir en compte aquests "problemes jurídics" en cas d’haver d’aplicar una sanció mentre continuen revisant-lo.

A més, la denúncia de Casol, i així també ho assenyalen els lletrats, ha posat sobre la taula una altra flaquesa del protocol: la impossibilitat de mantenir la confidencialitat que requereixen situacions d’aquestes característiques. Sobre paper, el procés hauria de garantir l’anonimat de l’afectada.