Minut i resultat

Quan Sánchez afirma que "tots els independentistes seran amnistiats perquè no són terroristes", un es pregunta ¿per què llavors la llei ha de perdonar una cosa que no va existir? Si hi va haver o no terrorisme, només correspon a la justícia dir-ho. Ni Sánchez ni Feijóo poden dictaminar sobre això perquè les seves opinions reflecteixen només els seus interessos. El que sí que podem valorar és que hi ha una causa oberta per terrorisme, amb una instrucció tancada, contra 13 persones dels CDR, i que la fiscalia demana elevades penes de presó. Ho sosté el mateix fiscal, Miguel Ángel Carballo, que porta la contrària al jutge d’instrucció García-Castellón per les acusacions contra Puigdemont pel Tsunami, i que tant han condicionat el vot finalment en contra de Junts a la llei d’amnistia.

Notícies relacionades

El PSC i ERC avancen en la negociació del finançament singular per desencallar els pressupostos d’Illa

Feijóo i la falta d’iniciativa: Mazón segueix i Abascal colla

Una cosa és el que va passar durant el procés, que és la causa que va sentenciar el TS amb condemnes per sedició, malversació i desobediència, i una altra són els episodis violents posteriors al 2017, en què cap la hipòtesi de terrorisme, però que encara no s’han jutjat. Si la llei vol amnistiar els delictes provats, els possibles i també els imaginats per algun jutge, pot fer-ho, però a costa d’erosionar l’Estat de dret.

La llei tampoc pot impedir que els jutges facin la seva feina, o bloquejar els recursos d’inconstitucionalitat o prejudicials davant el TJUE. El problema rau que el PSOE va prometre a Puigdemont el que no podia, que el seu retorn podria ser immediat, sense gairebé obstacles. És clar que l’amnistia és un èxit per al separatisme i que alleujarà la situació d’algunes persones amb causes pendents (que en són desenes, però no aquests milers de la propaganda). Llavors, ¿per què Junts hi va votar en contra? Senzillament perquè la llei només li interessa en la mesura que l’expresident pugui tornar l’endemà de publicar-se al BOE. ¿Amb quina finalitat? La de liderar Junts, primer, a les europees; i, si li va bé, com a candidat a la Generalitat davant Illa i Aragonès. El minut de la llei és d’inesperada pròrroga, però el resultat està escrit: d’una manera o una altra tirarà endavant.