Les entranyes de l’amnistia

Els aconsello refugiar-se en la sèrie The West Wing (L’ala oest de la Casa Blanca) quan la política prengui rumbs estrambòtics. Leo McGarry, personatge de ficció en la sèrie i home de confiança del president, protagonitzat per l’actor John Spencer, diu en un dels capítols: "Hi ha dues coses al món que ningú hauria de veure com es fan: les lleis i les salsitxes".

Quina gran frase. Alguns la podrien considerar poc democràtica. Potser fins i tot podria ser considerada com una manera d’ocultar les entranyes de les lleis. No obstant, l’apreciació i l’exemple no dubten del resultat final, sinó de la seva elaboració.

S’ha parlat tant de la llei d’amnistia, tant dels contactes entre el Govern i JxC, tant de les dificultats i els límits de la llei, tant de la suposada intromissió dels jutges, que, al concloure el procés i no ser aprovada, la sensació va ser de profund fracàs, almenys per als seus impulsors. Només calia observar el rostre de Pedro Sánchez per evidenciar la seva tremenda decepció, o fins i tot la seva frustració, per la decisió de Junts de votar-hi en contra.

Notícies relacionades

Sánchez es presenta com un «polític net», rebutja llançar la tovallola i ofereix als socis l’«impuls més gran contra la corrupció»

Armengol defensa que no recordés la seva reunió amb Aldama

El risc de les forces polítiques que juguen a convertir els estira-i-arronses en argumentari polític és que després ningú es cregui res per cansament. Aquest és el resum de la frase de McGarry adreçada als seus col·laboradors. Tots coincideixen que cal fer publicitat de les negociacions d’una llei que busca l’eliminació de les armes als EUA del 1999. Ell, savi, ho nega.

Com les salsitxes, millor explicar la seva elaboració una vegada fetes. La llei d’amnistia que pretenia aprovar Sánchez té en la seva elaboració totes les males praxis que la política pot arribar a inventar. Sobretot, per part de Junts, a qui li importa més aviat poc com acabi el redactat. La qüestió és erosionar el Govern, la Justícia i, de passada, l’Estat. Objectiu aconseguit. I si es pot afegir en l’exposició parlamentària que els jutges espanyols són prevaricadors, l’estratègia està brodada. Ara tenen un mes per continuar exposant la carn crua de la llei. Desgavellat.