¿Qui seran els candidats a les eleccions?

En l’última setmana, s’ha respirat un clima electoral a Catalunya. La legislatura no acaba fins al febrer del 2025, però una sèrie de decisions preses de manera consecutiva per ERC i el seu Govern han estès la sospita que els catalans tornaran a les urnes abans del que està previst. L’oposició ho dona per fet, ja sigui a la primavera o a la tardor, mentre que l’Executiu català ho nega. Tant si hi ha avançament electoral com si no, els partits ja estan començant a moure les seves fitxes.

El PSC s’entrega a salvador illa.

No hi ha dubte que Salvador Illa serà el candidat del PSC. Just acaba de ratificar-se sense competència com a primer secretari, coronació que serà oficialitzada al congrés del PSC, previst per al 15, el 16 i el 17 de març. El procés per escollir cap de llista serà més tard, però Illa ja exerceix com a tal quan proclama a so de bombo i platerets que vol ser el pròxim president i, de fet, el conclave està dissenyat per actualitzar el full de ruta amb l’objectiu de conquistar la Generalitat. No només no té rival dins del partit, és que ni tan sols té oposició interna. El líder socialista espera revalidar la victòria de les eleccions al Parlament del 2021 i, aquesta vegada sí, tenir els suports parlamentaris suficients per arribar a la presidència. Ara compta amb un avantatge: les vies per arribar a un acord estan obertes tant amb ERC com amb Junts.

ERC tanca files amb pere aragonès.

ERC va decidir el cap de setmana passat que Pere Aragonès tornarà a ser el seu candidat. Ho va fer amb més d’un any d’antelació respecte a la data prevista de les eleccions per frenar el debat –intern i extern– de si havia de repetir el president de la Generalitat o si havia de postular-se Oriol Junqueras. Com que no està clar que l’amnistia acabi arribant a temps per a Junqueras i la resta d’inhabilitats, s’ha decidit tornar a confiar en el president i concloure el debat. De cop, ERC té candidat i també previsible número dos. Laura Vilagrà ja ho va ser el 2021 i aquesta setmana ha sigut ascendida per Aragonès com a vicepresidenta del Govern.

junts i la incògnita de carles puigdemont.

Junts no ha obert formalment el debat sobre la seva candidatura. I no té pressa. Oficialment, el partit té en l’expresident Carles Puigdemont el seu candidat natural i indiscutit, si l’amnistia és ja una realitat. Però l’eurodiputat maneja sempre els temps sense pressa. La candidatura d’Aragonès no alterarà aquests plans. Puigdemont vol tenir tots els elements sobre la taula per valorar la decisió. I el partit, per descomptat, respectarà els tempos de la seva màxima figura pública. En paral·lel, s’estudien altres noms com el del secretari general, Jordi Turull –també a l’espera que l’amnistia l’hi permeti perquè decaigui la inhabilitació que pesa sobre ell– i el del president del consell nacional i exconseller Josep Rull. Mentrestant, el també exmembre del Govern Jaume Giró segueix explorant el territori del partit amb l’ambició de presentar-se o, com a mínim, de formar part de la candidatura.

vox aposta per l’home fort d’abascal.

Una vegada designat com a número dos de Santiago Abascal, el secretari general de Vox i ara també vicepresident de la formació, Ignacio Garriga, té totes les paperetes per seguir al capdavant del partit a Catalunya i aspirar de nou a la Generalitat. En el partit d’extrema dreta hi ha un comandament únic, liderat per Abascal i les seves persones de màxima confiança, entre les quals Garriga té un paper molt destacat tot i que, formalment, no s’ha decidit.

La cup, a l’espera de la refundació

. La CUP no vol, de moment, avançar escenaris. Els mals resultats dels anticapitalistes en les eleccions municipals i generals han obert un intens debat intern, que ara s’està abordant en el procés de Garbí. Un particular procés de refundació en el qual està tot en disputa, des de la seva presència en les institucions fins a la política d’aliances que ha d’aplicar després de les pròximes catalanes. L’únic que està clar, a hores d’ara, és que no repetirà la seva anterior candidata, Dolors Sabater, que va deixar el Parlament per centrar-se en la política municipal de Badalona.

els comuns apunten A albiach.

L’escenari més probable en els Comuns és que repeteixi la seva actual líder al Parlament, Jéssica Albiach. Ella ja s’ha ofert públicament i sempre ha comptat amb l’aval i la simpatia de la principal figura pública del partit, Ada Colau. L’exalcaldessa de Barcelona no ha volgut fer el salt a aspirar a la Generalitat. El gran dubte en aquest espai polític recau en si repetirà aliança amb Podem, una cosa cada vegada més complicada després que els morats hagin fet públic que se senten menyspreats i que les relacions amb els Comuns estan interrompudes des de les anteriors eleccions generals. La ruptura entre Podem i Sumar al Congrés també ha complicat la relació entre Podem i els Comuns a Catalunya i Albiach ha deixat de militar en el partit de Pablo Iglesias arran que els morats prohibissin la doble militància.

cs: carrizosa o salvavides.

A Carlos Carrizosa li agradaria repetir com a candidat a la Generalitat, però dins del partit hi ha el debat sobre si, davant les males expectatives electorals, surt més rendible ser "continuista" o "buscar noves cares". Tot i això, no hi ha intenció d’obrir la batalla fins després de les eleccions europees. Així ho apunten fonts del partit, que recorden que després de les últimes patacades electorals, la principal prioritat és "tornar a entrar al Parlament Europeu". El que sí que asseguren és que presentar candidatura al Parlament no està en dubte.

Notícies relacionades

Sánchez es queda i promet treballar per la "regeneració"

"Quan deixi la política el meu ego ho portarà genial"

el pp i alejandro fernández, a l’espera de Feijóo.

Després d’un any de crisi interna, en el qual el càrrec d’Alejandro Fernández s’ha posat diverses vegades en dubte –que s’ha evidenciat clarament amb l’oferta d’anar al Congrés–, els plans de Génova per rellevar-lo com a president del partit, i de retruc de candidat a la Generalitat, s’han aparcat. No hi ha data per al congrés del partit que fa més d’un any que s’hauria d’haver celebrat. Fernández vol continuar i creu que la seva oposició als contactes del PP estatal amb Junts li han fet guanyar punts entre la militància, i ha dissuadit Génova d’anar a un enfrontament directe. Malgrat tot, dirigents pròxims a Feijóo avisen que l’última paraula la tindrà ell.