El jutge no descarta "ànim homicida" en els imputats de la causa de Tsunami

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón continua la instrucció de la causa pels aldarulls produïts durant les protestes de Tsunami Democràtic, mentre el Tribunal Suprem decideix si accepta o no l’exposició raonada que li va remetre per imputar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. Ahir va confirmar la personació com a acusació particular de dos agents de policia que es van fer ferides de gravetat en els incidents del 18 d’octubre del 2019 a la plaça d’Urquinaona i Via Laietana, durant les protestes per la sentència del procés. Ho ha fet en una interlocutòria en la qual diu que no descarta "ànim homicida" dels agressors als agents i per extensió dels imputats en el procediment.

El magistrat assenyala que no pot minimitzar-se aquesta acció ni el resultat greu que va ocasionar, incompatible amb el dret a la vida i integritat física reconeguts a l’article 15 de la Constitució i l’article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans i del qual considera que podrien ser responsables els imputats. Diu que no descarta que hi hagués "ànim homicida" en el que va passar, just quan les esmenes presentades a la llei d’amnistia precisen que quedaran fora del perdó les causes per terrorisme "sempre que, de forma manifesta i amb intenció directa, hagin causat violacions greus de drets humans" com és atemptar contra la vida.

El recurs de Rovira

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, va recórrer contra la personació dels policies i la fiscalia es va adherir a la impugnació, que després també van presentar altres imputats. Entre els arguments que esgrimien figurava que aquests actes no eren imputables a Tsunami Democràtic sinó als CDR, i per aquesta raó no tenia sentit la personació dels agents, que, per la seva banda, han mogut fitxa i han sol·licitat formalment que se’ls prengui declaració en la seva condició de víctimes, cosa que ha sigut acordada pel magistrat.

El jutge destaca que l’argument dels recurrents no pot servir per eximir de responsabilitat alguna la plataforma, com si la presència d’uns desplacés totalment la responsabilitat d’altres. Explica que Tsunami Democràtic no va ser un "convidat de pedra" a les mobilitzacions que van sacsejar diferents ciutats de Catalunya, i "els seus escenaris més cruents" van ser la Via Laietana i la plaça d’Urquinaona.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

El magistrat recorda que en la seva exposició raonada ja s’esmentava que Tsunami havia anunciat aquell dia a les xarxes socials la convocatòria a una vaga general amb el text: "Pensàvem que la sentència era el final d’un moviment i ha sigut el seu reinici. Avui bloquegem el país per recordar una solució i exercir els nostres drets i llibertats". García-Castellón assenyala que va ser sota la cobertura d’aquesta vaga quan van produir greus alteracions de la pau social i de l’ordre públic, en les quals basa la seva acusació de terrorisme.

La resolució explica que els indicis apunten a una participació de la plataforma investigada en el que va passar aquell dia. Considera especialment cridaner com a indici incriminatori la conversa entre l’expresident Puigdemont i un dels investigats, en la qual el primer "sembla assumir la possibilitat que poguessin haver-se produït víctimes mortals, i la seva capacitat, en tant que ostentava el domini de l’acció, per frenar aquesta possibilitat".