El perdó al procés

PSOE, ERC i Junts negocien al límit l’amnistia encallats en el terrorisme

Els grups debatran avui la mesura de gràcia a la Comissió de Justícia del Congrés en el que suposarà la penúltima ocasió perquè el bloc de la investidura pugui retocar la norma

PSOE, ERC i Junts negocien al límit l’amnistia encallats en el terrorisme

MIGUEL ÁNGEL RODRÍGUEZ

3
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez

Nova oportunitat per a ERC i Junts de modificar la llei d’amnistia. Avui la mesura de gràcia es debatrà en la comissió de Justícia del Congrés i serà la penúltima ocasió en què el bloc de la investidura podrà retocar la norma. Les dues formacions independentistes aprofiten la negociació amb el PSOE per intentar canviar aquells aspectes amb què no estan d’acord i tirar endavant les esmenes que van registrar la setmana passada en solitari. El seu principal objectiu és eliminar el terrorisme com a causa d’exclusió de l’amnistia i garantir-ne l’aplicació immediata. Els socialistes continuen posant la línia vermella en el terrorisme.

"Negociem sempre fins a l’últim segon", van assegurar fonts d’ERC davant la cita d’avui i oferint una imatge clara de l’estratègia que han plantejat durant la tramitació de la llei d’amnistia. El mateix missatge arriba des de les files de Junts. I la posició de les dues formacions obliga el PSOE a continuar assegut a la taula, malgrat que consideren que la mesura de gràcia està més que tancada amb les esmenes "tècniques" que van pactar la setmana passada amb ERC i altres formacions i que ja es van introduir en la norma amb el vot favorable dels postconvergents.

Exigències per pactar

Amb tot, ni els d’Oriol Junqueras ni els de Carles Puigdemont s’acontenten amb la redacció actual de la llei. Les dues formacions defensaran esmenes per eliminar el terrorisme de les exclusions de l’amnistia. La intenció és que la mesura de gràcia cobreixi així les causes dels CDR i de Tsunami Democràtic (que involucren Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira) que està instruint el jutge de l’audiència nacional Manuel García-Castellón. El PSOE rebutja de ple aquesta proposta que, a més, també va en contra del criteri dels lletrats de la comissió de Justícia.

La nova portaveu dels socialistes, Esther Peña, va defensar ahir que la proposició de llei actual "és impecable jurídicament i plenament constitucional". No només això. En línia amb l’expressat en els últims dies, va afirmar que les esmenes que ja s’han introduït doten la norma de més seguretat jurídica i que amb elles resulta més que suficient. "La tasca de seduir i convèncer els toca a d’altres", va asseverar, deixant clar que en aquesta ocasió han de ser ERC i Junts els que busquin el vot favorable del PSOE.

En aquesta tasca de negociació, les dues formacions miraran d’evitar qualsevol escletxa que en un futur puguin utilitzar els jutges per dilatar l’aplicació de l’amnistia. En concret, reclamen l’aplicació immediata de la mesura de gràcia i que aquesta no quedi en suspens malgrat que els jutges recorrin al Tribunal Constitucional o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El text actual, provinent d’una de les esmenes acordades pel PSOE amb la resta de partits, estableix que aquestes consultes, tant al TC com al TJUE, no impedeixin que el jutge anul·li les ordres de detenció, les mesures de presó fixades i la finalització de les penes principals o accessòries.

Notícies relacionades

Els passos futurs

Per tirar endavant les esmenes, Esquerra Republicana i Junts necessitarien comptar amb el sí del PSOE, una cosa que sembla improbable en algunes de les propostes plantejades. No obstant, encara tindran una última oportunitat. Els republicans i els postconvergents podran mantenir vives les seves esmenes fins que la llei es debati en el ple del Congrés, una cita que, previsiblement, serà el 30 de desembre d’aquest any. Aquesta serà l’última ocasió abans d’aprovar la norma i enviar-la al Senat. Una vegada a la Cambra alta, el Partit Popular utilitzarà la seva majoria absoluta a plaer per modificar el text completament o vetar-lo i, després, el Congrés només podrà recuperar el text que van enviar.