El PSOE enllesteix el seu nou projecte polític sense un debat intern

Un líder autonòmic del PSOE reconeixia ahir que el text, a què aquest diari i altres mitjans van tenir accés dijous passat, no li havia arribat. No hi havia excessiva crítica en les seves paraules. Tan sols la constatació d’un canvi en la manera de liderar el partit. «Són altres temps», va dir. Però aquesta absència de debat s’estén fins i tot als que integren l’executiva socialista. Un membre de l’organisme va assenyalar que va poder tenir el document, anomenat «Impuls de país», tan sols uns minuts abans que comencés divendres la convenció, amb la qual el PSOE busca preparar-se per al nou cicle electoral i proposar el seu candidat a la Xunta, José Ramón Gómez Besteiro.

El cop del maig

Si el poder de Sánchez en el partit ja era gairebé absolut abans dels comicis autonòmics i locals del 28 de maig i els generals del 23 de juliol, ara ho és encara més. Els socialistes van dir adeu a gran part dels seus governs en comunitats i municipis després de la primera cita. Va ser un autèntic cop. Però la debacle també va implicar que desaparegués gairebé qualsevol indici de lideratge crític amb el secretari general. Només va quedar dempeus el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, contrari a l’amnistia i a la dependència parlamentària d’ERC i Junts.

Sánchez, fidel al seu estil de prendre decisions audaces, va reaccionar a la derrota als territoris avançant per sorpresa les eleccions generals. Contra pronòstic, va aconseguir primer que la dreta i la ultradreta fracassessin en el seu intent d’arribar a la Moncloa i després va ser reelegit president del Govern gràcies a un heterogeni bloc d’investidura format per tots els grups parlamentaris, la majoria nacionalistes i independentistes, tret del PP i Vox.

Ara ha aprofitat aquest nou salt mortal saldat amb èxit per remodelar l’executiva del partit (aprofundint en la fusió entre Moncloa i Ferraz i prescindint també de les escasses veus potencialment discordants en la direcció, com Mayte Pérez i Andrea Fernández) i aprovar un document polític que amb prou feines ha sigut consultat i d’altra banda no té mesures noves. L’escrit, que defensa l’amnistia per assolir el «retrobament total» entre Catalunya i la resta d’Espanya, es limita a recollir parts del programa del PSOE a les generals, de l’acord de coalició amb Sumar i del discurs d’investidura que el cap de l’Executiu va pronunciar el 16 de novembre. Així que els 1.500 delegats de la convenció socialista s’han limitat aquest cap de setmana, com van explicar alguns d’ells, a «aplaudir».

A porta tancada

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

Un alt càrrec socialista que sí que ha participat en l’elaboració del nou projecte polític admet que el text no es distingeix per la seva originalitat. Però intenta col·locar l’esforç en un context molt determinat. «Només han passat uns mesos des que vam redactar el programa i vam celebrar les eleccions generals. És normal. No hi ha hagut marge per anar més enllà», va assenyalar divendres passat, després d’haver-se celebrat el primer dels tres fòrums de la convenció.

La resta de la cimera, més enllà de la celebració d’un comitè que aprovarà els canvis en l’executiva del partit, ha consistit fins ara en una successió de diàlegs entre ministres i líders territorials. Malgrat que en aquestes trobades no hi ha hagut debat intern ni votacions, totes han transcorregut a porta tancada. «Són altres temps».