El PSOE rebutja que el terrorisme sigui amnistiable com demanen ERC i Junts

Després de setmanes en les quals els equips jurídics del PSOE, ERC i Junts han intentat perfilar la llei per analitzar com donar una cobertura legal més gran a la norma i evitar veure’s exposats a una possible clatellada del Tribunal Constitucional o de la justícia europea, l’acord ha quedat incomplet. Els socialistes només van acordar nou esmenes que, segons fonts del grup parlamentari, són "de caràcter tècnic". Els textos estan firmats pel PSOE, Sumar, ERC, EH Bildu i el BNG, però fonts socialistes apunten que també havien sigut treballades amb els postconvergents.

Entre els canvis plantejats, i que previsiblement tiraran endavant, està l’exclusió de l’amnistia per delictes contra la comunitat internacional, com el genocidi; la delimitació dels actes amnistiats a fets produïts durant el procés independentista i aclariments sobre els òrgans que podran aixecar les mesures cautelars. "La proposició de llei d’amnistia avança en la tramitació amb una majoria i una arquitectura jurídica sòlides, de manera que complirà la seva funció de contribuir a la convivència a Catalunya i en el conjunt d’Espanya, i assegurarà al seu torn la seguretat jurídica", recalquen les mateixes fonts.

No obstant, les dues formacions independentistes van decidir continuar donant la batalla durant el tràmit parlamentari i van presentar les seves esmenes al marge del PSOE: quatre els republicans catalans i 12 els postconvergents. En un comunicat, Junts va afirmar que les seves esmenes persegueixen aconseguir "una norma àmplia, garantista i que es basi en el dret europeu i internacional", i en aquest sentit miren de "blindar l’amnistia" amb un doble criteri: que inclogui tots els casos de "persecució contra l’independentisme sense excepcions", cosa que podria ser una referència al cas de Laura Borràs, i que sigui "aplicable en tota la seva extensió", així com que tingui "efectes immediats" en l’aplicació, per evitar la paralització de la norma si els jutges eleven una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE.

Els republicans, per la seva banda, van aplaudir les esmenes conjuntes aconseguides amb el PSOE i que, segons la seva opinió, "milloren el redactat de la llei", però consideren que "fan falta més avenços i que encara hi ha marge de negociació". ERC considera que durant les pròximes setmanes podran arrencar alguna concessió més als socialistes. De moment, aquest dijous se celebrarà la ponència de la norma i dimarts vinent està previst un ple de la comissió de Justícia en què es podran acordar modificacions. Fonts del PSOE asseguren que no recolzaran les propostes d’ERC ni de Junts en la seva redacció actual, però no es tanquen a transaccionar textos en les pròximes setmanes.

Ampliar la norma

Una de les seccions de la norma més polèmiques per a les dues formacions és l’apartat c de l’article dos de la llei, on es fixa qui queda "exclòs" d’aquesta amnistia. En aquest punt s’estableix que no seran amnistiats "els actes tipificats com a delictes de tinença, trànsit i dipòsit d’armes, municions o explosius" i els "actes tipificats com a delictes de terrorisme" castigats pel Codi Penal, que podria deixar fora les causes del Tsunami Democràtic (que involucren l’expresident Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira) i els CDR.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

En les esmenes, els dos partits advoquen per suprimir aquest apartat. En el cas de Junts, la justificació és que "és evident que no existint cap obligació conventual ni jurisprudencial que imposi excloure d’una amnistia els actes tipificats com a delictes de tinença, trànsit i dipòsit d’armes, municions o explosius castigats al capítol V del títol XXII del llibre II del Codi Penal i els actes tipificats com a delictes de terrorisme castigats al capítol VII del títol XXII del llibre II del Codi Penal no existeix cap raó per mantenir aquesta exclusió". ERC, en canvi, ho argumenta com una "millora tècnica".

La postconvergència, a més, reclama que el perímetre de l’amnistia s’ampliï, i comenci a comptar a partir de l’1 de novembre del 2011, i no de l’1 de gener del 2012 com havia recordat. D’aquesta manera, quedarien cobertes totes les causes contra l’expresident de la Generalitat Artur Mas derivades de la consulta sobiranista del 9-N.