Espanya retoca la seva proposta sobre l’oficialitat del català davant un nou debat a la UE

Es tracta de la tercera vegada que l’agenda del CAG inclou un debat sobre l’oficialitat del català tot i que en aquesta ocasió, al contrari que en les dues ocasions precedents, no serà el ministre Albares qui defensi la iniciativa davant els seus col·legues europeus per participar al Congrés en la sessió que reelegirà aquest dijous Sánchez. L’encarregat de fer balanç serà el secretari d’Estat per a assumptes europeus, Pascual Navarro. L’última vegada en què els Vint-i-set van debatre a nivell polític el pla espanyol, part de l’acord entre el PSOE i Junts per Catalunya per votar a favor de Francina Armengol com a presidenta de la Mesa del Congrés, va ser el 24 d’octubre passat. 

Aquell dia Albares va confirmar la sol·licitud d’un informe d’impacte pressupostari a la Comissió Europea sobre els costos d’introduir les tres llengües en el règim comunitari i les implicacions en termes econòmics, legals i d’organització. Un document que Brussel·les s’ha compromès a treballar amb la resta de les institucions de la UE i que encara no està preparat, cosa que impedirà que avanci la negociació. «No tenim encara l’informe d’impacte material. És normal. Aquests informes triguen alguns mesos perquè parlem d’un informe detallat que ha de fer anàlisi sobre molts aspectes», reconeixia el cap de la diplomàcia espanyola aquest dilluns a Brussel·les. 

Es tracta d’un element clau per a bona part de les delegacions europees que abans de posicionar-se i plantejar-se una eventual votació volen conèixer les implicacions del reconeixement. L’assumpte, al contrari del que sol ser habitual en el procés de presa de decisions en el Consell, tampoc ha passat pels grups tècnics que preparen els expedients. Una cosa «inusual», segons admeten diferents diplomàtics europeus, que entenen que derivar l’assumpte a nivell tècnic suposaria que la iniciativa no tornaria a la taula dels ministres fins que no fos prou madura.

Dubtes entre els governs

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

En les dues últimes reunions una quinzena d’estats membre han pres la paraula per manifestar la seva posició sobre la iniciativa espanyola en debats que s’han saldat en una mitja hora. El gruix d’ells, des de Suècia, fins a Finlàndia, Alemanya o Polònia, han expressat públicament els seus dubtes per les conseqüències econòmiques i polítiques de la proposta tot i que s’han mostrat disposats a continuar treballant en això, fins i tot Letònia, que va arribar a recordar que hi ha temes més importants a l’agenda europea. A tots ells Albares els ha explicat que la iniciativa no tindrà cap tipus de cost per a les arques comunitàries, ja que serà Espanya qui assumeixi íntegrament la despesa, i que no suposarà cap precedent per a altres llengües minoritàries d’altres estats membre, ja que es tracta d’un cas únic a què només poden acollir-se català, eusquera i gallec. 

El Govern espanyol justifica aquesta especificitat que les tres llengües estan reconegudes com a oficials a la Constitució, que s’utilitzen tant al Congrés com al Senat i que existeixen ja acords administratius amb pràcticament totes les institucions europees –tret del Parlament Europeu– des de fa dècades que permeten que siguin utilitzades en les relacions amb les institucions. Finalment, l’Executiu en funcions de Pedro Sánchez esgrimeix que Espanya va introduir còpies certificades dels Tractats de les tres llengües. Tot això fa d’elles un cas molt particular. El règim lingüístic de la UE reconeix actualment 24 llengües oficials –alemany, francès, italià, neerlandès, danès, anglès, grec, espanyol, portuguesa, finlandès, suec, txec, eslovac, eslovè, estonià, hongarès, letó, lituà, maltès, polonès, búlgar, irlandès, romanès i croat– els costos dels quals són sufragats pel pressupost de la UE.