El jutge comunica a l’exconsellera Vergès que està sent investigada per les vacunes de la covid

El Jutjat d’Instrucció número 17 de Barcelona ha acordat comunicar a l’exconsellera de Salut i actual vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, la seva condició d’investigada en el procés obert pel presumpte retard en la vacunació de la covid dels guàrdies civils i els policies nacionals a Catalunya, una diferència de tracte que creu que podria ser injustificada i discriminatòria. Com que té la condició d’aforada, el cas haurà de ser instruït pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El jutge ha arxivat, així mateix, les actuacions respecte a l’actual secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, i la directora d’Organitzacions i Professionals del CatSalut, Sara Manjón, tot i que manté la imputació d’altres.

Per tant, l’exconsellera de Salut és a un pas de ser investigada pel cas de la vacunació contra la covid-19 retardada per a policies espanyols i guàrdies civils, segons van denunciar sindicats policials. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va resoldre el març del 2022 que no hi havia indicis per investigar Vergés, diputada d’ERC, pels delictes de prevaricació i contra els drets dels treballadors i va derivar el cas a un jutjat de Barcelona perquè aclarís si hi havia responsabilitats d’altres caps del Servei Català de Salut. Ara, però, el titular del Jutjat d’Instrucció número 17 de Barcelona, a qui va recaure el cas, ha decidit comunicar a la parlamentària que figura en la causa com a investigada.

El magistrat considera que hi ha «prou indicis racionals» que permeten considerar «prou acreditats» els pressupostos dels delictes de prevaricació administrativa i contra els drets dels treballadors arran de la decisió del 24 de març del 2021 que va paralitzar el procés de vacunació de policies i guàrdia civils i el ritme del qual era més lent («disparitat», assenyala el jutge) que el de Mossos, bombers o la Guàrdia Urbana de Barcelona. «Ens trobem davant una decisió arbitrària, il·legal, injusta i discriminatòria», adoptada per la Conselleria de Salut. Decisió que també qualifica de «desraonada i inexplicable» i que «només troba una explicació en sentiments de menyspreu envers col·lectius de funcionaris que estan integrats a cossos nacionals», recalca la interlocutòria judicial, cosa que els va deixar en «una clara situació de risc per a la seva salut».

Els missatges de WhatsApp

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

«La consellera demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional»; «Carmen, parlat amb HC i SC, no veuen ni GC ni PN totes les edats, veuen per franja de 60 a 65», referint-se a ‘Honorable Consellera’ (HC) i a ‘Secretari General’ (SG), i «Una altra vegada la consellera em demana parar la Guàrdia Civil i Policia Nacional, no podem argumentar-ho, ho hauríem de parar». Són els tres whatsaps que una cap del gabinet de l’exconsellera de Salut Alba Vergés va enviar entre el 22 i 24 de març del 2021 a la llavors subdirectora general de Promoció de Salut i actual secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, que s’han incorporat a la investigació del cas de les vacunes contra la covid-19 i que han posat a la diana l’exconsellera Vergés. El jutge basa la seva decisió d’investigar Vergés, precisament, en aquests missatges de mòbil

La penalista Olga Tubau, advocada de Carmen Cabezas i Josep Maria Argimon (Junts) –que durant la pandèmia era el secretari de Salut Pública i que després va succeir Vergés com a conseller de Salut– va aportar al jutjat aquestes i altres comunicacions per demostrar que cap dels dos va decidir parar la vacunació dels policies espanyols. Tots dos, en canvi, pretenien tornar a vacunar totes les persones de serveis essencials. En la seva declaració judicial, Marc Ramentol, exsecretari general del Departament de Salut i també investigat, va atribuir aquesta aturada a un acord de Cabezas i Argimon, que ara s’han defensat d’«aquesta afirmació falsa», a més de demanar l’arxivament de la causa penal.