5
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Félix Bolaños a Barcelona i Santos Cerdán a Brussel·les. Quan el PSOE va pactar fa poc menys de quatre anys l’abstenció d’ERC per elegir Pedro Sánchez com a president del Govern central, la negociació va tenir com a epicentre el Congrés dels Diputats. Es tractava d’un espai neutral, adequat a la matèria en qüestió: les converses eren en teoria entre els grups parlamentaris, i la investidura, com totes, s’havia de votar a la Cambra baixa. Però en aquesta ocasió, després de les eleccions generals del 23 de juliol, tot és molt més complicat. Els socialistes necessiten el vot afirmatiu dels republicans. En un més difícil encara, també el de Junts per Catalunya, un partit menys procliu al pacte. Necessiten una altra escenificació. Així que Bolaños, ministre de la Presidència en funcions, es va traslladar a la capital catalana. Cerdán, secretari d’Organització del PSOE, a la belga, on es troba Carles Puigdemont, el dirigent de qui depèn la investidura de Sánchez. 

Tot estava dissenyat per tancar aquest dijous els acords amb els republicans i els postconvergents. Però els socialistes no van complir els seus objectius. De moment. Bolaños i el president d’ERC, Oriol Junqueras, van segellar una àmplia entesa, que inclou la llei d’amnistia (incloent-hi les causes obertes als CDR, Tsunami Democràtic i els policies processats per lesions durant les càrregues del referèndum de l’1-O), la reedició de la taula de diàleg entre el Govern central i la Generalitat, el traspàs de Rodalies i la condonació parcial del deute de Catalunya, com va avançar EL PERIÓDICO. Amb Puigdemont, en canvi, la negociació es va complicar en l’últim moment. 

A primera hora del matí, el PSOE confiava a escenificar el pacte amb Junts. Cerdán havia tornat a Brussel·les, on es va reunir dilluns amb l’expresident de la Generalitat, i tenia previst, segons fonts al cas de les converses, firmar allà l’acord amb Jordi Turull, secretari general dels postconvergents, i després comparèixer per donar compte del que s’havia pactat. L’escenografia no deixa de tenir un component excèntric: un acord per a la governabilitat d’Espanya anunciat des de la capital belga, a la qual Puigdemont es va traslladar fugint dels tribunals.

¿Què va passar perquè el pla se n’anés en orris? Segons les mateixes fonts, socialistes i postconvergents ja ho tenen pràcticament tot tancat. El mediador, que també apareix en l’acord amb ERC, a falta de conèixer si serà una figura internacional, una cosa a la qual el PSOE s’ha oposat durant aquests mesos. El reconeixement de l’estatus de Catalunya. Les línies generals de la llei amnistia, inclosa el preàmbul, transcendental per a la interpretació i execució de la norma. Però falta un detall «menor», van explicar els socialistes, un escull que ni uns ni altres van concretar. I la negociació va quedar estancada. 

L’escenari temporal 

Però només fins aquest divendres, esperen els socialistes. Puigdemont, sobre el qual gira gairebé exclusivament la decisió última de Junts, té fama de líder «imprevisible», reconeixen els col·laboradors de Sánchez. Alhora, confien que el pacte es faci realitat a Brussel·les de forma imminent. També Junts contempla aquest escenari optimista.

«Ens hem donat unes hores de comú acord, per després continuar parlant», van explicar en la direcció del PSOE a última hora de la tarda. «Esperem que aviat es culmini aquest acord», va dir Bolaños durant la seva compareixença a Barcelona amb el líder del PSC, Salvador Illa.  «Sempre hem dit que per tractar amb el sistema polític espanyol tota precaució és poca. Ens hi mantenim i ens hi refermem. No canviarem la prudència que hem mantingut fins ara, per moltes presses que alguns tinguin», va escriure després a X (l’antic Twitter) el mateix Puigdemont.

  

Encara falten per tancar també els pactes amb Bildu, el PNB, el BNG i potser Coalició Canària, però aquí l’equip del president en funcions no anticipa grans problemes. La pedra de toc de tota la negociació sempre ha girat entorn de Puigdemont, amb un historial d’enteses amb el PSOE que és pràcticament nul. 

Els socialistes, que durant els últims mesos han equiparat el gir que ha de fer Junts, passant de la confrontació permanent a l’acord, amb el d’un «transatlàntic», consideren que ja s’ha arribat al punt de «no retorn». Amb cautela, aposten perquè hi haurà acord, si pot ser aquest divendres. Si es compleix aquest pronòstic, registraran llavors la llei d’amnistia al Congrés dels Diputats i anunciaran la data de la investidura. El debat a la Cambra baixa s’espera per al 8 i 9 de novembre, dimecres i dijous de la setmana que ve, i Sánchez seria reelegit en primera votació, gràcies a la folgada majoria absoluta que li proporcionen els vots del PSOE, Sumar i el sobiranisme català, basc i gallec. 

L’entesa amb Junqueras

Notícies relacionades

Mentrestant, el PSOE ja compta amb el suport d’ERC, un partit que fins fa uns dies assegurava que el pacte seguia «lluny». Però dimarts a la nit es va acordar la llei d’amnistia. Aquest dijous van arribar totes les altres coses. El traspàs de Rodalies, que es farà realitat a través d’una empresa mixta entre l’Estat i la Generalitat, tot i que l’import econòmic només es detalla parcialment. La nova taula de diàleg, en què els dirigents de Junts també podrien participar, ja que la condició de membre de l’Executiu central i el Govern no és indispensable. El mediador que vigili el desenvolupament i compliment del que es negociï, que serà segons el document firmat pel PSOE i ERC «una persona de reconegut prestigi». La condonació del 20% del que deu Catalunya (que també es farà extensible a la resta d’autonomies) per haver-se acollit al Fons de Liquiditat Autonòmica: 15.000 milions d’euros i un estalvi d’uns 1.300 milions en interessos. 

El següent pas serien els pressupostos generals de l’Estat, als quals l’acord de socialistes i republicans al·ludeixen al remarcar la «voluntat d’aprovar les principals fites legislatives» del nou mandat. «La continuïtat de la legislatura dependrà del fet que es compleixin els acords», va dir Junqueras durant la seva compareixença. Els republicans sotmetran aquest divendres l’entesa a la votació dels seus militants. Junts també té previst portar a terme una consulta similar, però per arribar-hi encara falta la condició prèvia, de la qual depèn tot: que Puigdemont segelli el pacte.