Patrícia Gomà: «No té cap sentit que ERC sigui la crossa del PSC a la Diputació de Barcelona»

S’enfronta a la candidatura d’Eva Baró. ¿Per què ha sigut impossible una llista de consens?

Perquè tenim dos models absolutament diferents quant a la governança del partit: ha de ser més oberta, participativa i deliberativa. S’ha de comptar més amb la militància. Vaig ser presidenta de la federació del 2011 al 2015: ho hem fet i ho sabem fer. La militància se’ns ha quedat desorientada al sofà de casa seva sense gaire il·lusió per participar en el projecte.

¿Han acabat els temps de la pau interna a ERC?

Estem patint una repressió brutal i el partit ha tingut les dinàmiques pròpies que responen a aquest context, però en l’àmbit de Barcelona hem tingut una estratègia electoral equivocada. Cal reformular-la al més aviat possible. No és una guerra, i molt menys entre companyes. Es tracta simplement de reimpulsar ja l’organització a Barcelona. Estem fotuts i hem de remuntar.

¿Quins han sigut els errors d’ERC a Barcelona?

Vam guanyar les eleccions del 2019, va ser una fita importantíssima, però no vam ser capaços de gestionar correctament la victòria. Després vam tenir l’oportunitat de ser la principal força de l’oposició i no hem aprofitat aquesta potencialitat. Ha sigut un mandat perdut. Hem tingut més regidors que mai i el resultat és evident: no ho hem sabut aprofitar. Ha sigut un ‘anar tirant’ que no connecta amb la gent. Vam perdre la iniciativa i no se’ns identifica amb cap projecte, en aquests últims temps, rellevant per a la ciutat.

¿Vostè hauria aprovat els pressupostos de la llavors alcaldessa, Ada Colau?

No he format part de cap debat d’aquest calat. La representant de l’altra candidatura ha sigut partícip de totes aquestes decisions perquè ha format part del grup municipal. Jo m’ho he mirat des de fora i, per tant, soc molt més lliure per opinar. Quan estàs dins et costa reconèixer els errors.

¿Per què ERC va passar de 10 a 5 regidors aquest maig?

Esquerra no ha sigut prou referent. Si ens hem pensat que amb un cognom n’hi havia per fer-nos guanyar la ciutat, estem molt equivocats La política va del treball del dia a dia, de connectar amb moltes persones. S’ha de ser molt actiu.

¿Vostè hauria pactat repartir-se l’alcaldia entre Ernest Maragall i Ada Colau?

Era una possibilitat. Sincerament, crec que, malgrat l’alegria de la victòria, no teníem treballat l’escenari de victòria. I, com no ho teníem, no vam saber marcar l’agenda. Pot ser que ni fent tots els esforços del món ho hauríem aconseguit, però crec que ens va faltar audàcia política.

Si vostè és la pròxima líder d’ERC a Barcelona, ¿qui hauria de ser el pròxim candidat a les municipals?

El que elegeixi la militància. Aquesta és una de les característiques que ens diferencien netament de l’altra candidatura. Farem unes primàries amb temps i transparència. Una distinció clau és que nosaltres ens comprometem que en cap cas ens vindrà designat el candidat per un altre òrgan que no sigui la federació de Barcelona amb la veu de la seva militància.

Quan parla de candidats designats per altres òrgans, ¿es refereix a la direcció del partit a escala catalana?

Em refereixo que respectaré la veu de Barcelona. Hem d’escoltar aquesta veu, perquè, si no, hi ha una ruptura entre les bases i la direcció. Des d’un despatx jo no decidiré en cap cas el candidat.

D’acord, hi haurà primàries, però, ¿vostè és partidària d’un cert continuisme amb la regidora Elisenda Alamany o de nous noms com els de Joan Ignasi Elena i Raül Romeva?

El que a mi m’agradi té un valor relatiu. El cap de cartell ha de donar un missatge de nou projecte i de relleu. Alamany tindrà una oportunitat de mostrar i decidir si pot liderar aquest projecte. Més enllà d’ella, l’organització té persones molt significades. Hauríem de vetllar perquè fossin persones amb una trajectòria política vinculada a Barcelona.

¿Ho diu pel conseller Joan Ignasi Elena [exalcalde de Vilanova i la Geltrú]?

Ni ell ni altres noms que han sonat estan vinculats a la ciutat de Barcelona. Tothom ho sap. Però aquesta és la meva opinió i jo el que faré és respectar l’opinió de la militància.

¿És partidària de facilitar el tràmit i negociar els pressupostos de l’alcalde Jaume Collboni o d’un ‘no’ rotund?

Ara estem focalitzats a veure què passarà a Madrid [la investidura de Pedro Sánchez]. El que vull deixar molt clar és que Esquerra governa el país i no podem ser crossa del PSC. A la Diputació de Barcelona som crossa del PSC i no té cap sentit. La nostra responsabilitat és de tal magnitud que no podem ser-ho en cap cas.

Però, si no vol ser crossa, ¿s’inclina pel ‘no’ als pressupostos municipals o encara hi ha partit?

Com a bons demòcrates hem de veure quines són les propostes. Escoltar. Però haurien de passar moltes coses per plantejar-nos donar-hi suport. Ara, que comencin el tràmit, però no tenen el nostre suport en absolut.

Pel que diu, tampoc és partidària d’entrar al govern de la ciutat...

És evident que no ens aporta res. L’operació Collboni no la podem blanquejar tan fàcilment. Veurem com avança el mandat, però no podem tornar als escenaris de ser crossa del PSC.

¿Rebutjar els pressupostos de Collboni no posaria en risc els d’Aragonès a la Generalitat?

També haurem de negociar o no si hi ha investidura i un pressupost de l’Estat. La qüestió més rellevant ara és la investidura de Sánchez i això també tindrà derivades en altres àmbits.

Critica el pacte del seu partit amb el PSC a la Diputació. ¿No ho entén?

No, com molta una altra gent. Les decisions polítiques les han d’entendre els ciutadans i, si veiem que no són enteses, pot ser que no hagin sigut una bona decisió. No ens aporta cap valor afegit a Barcelona i condiciona l’estratègia en el futur. L’altra candidata [Baró] diu que la Diputació té 311 municipis. Fer aquesta afirmació sense envermellir, assimilant Barcelona amb Collbató, amb tots els respectes per Collbató, és una frivolitat.

Notícies relacionades

"Una qüestió de confiança de Sánchez no tindria sentit"

"El PSC i Junts no tenen models diferents i es posaran d’acord si poden"

A la seva rival se li posa l’etiqueta d’oficialista i a vostè no. ¿Ho comparteix?

Ella forma part de la direcció nacional del partit. Que es pengi l’etiqueta de renovació i es quedi tan ampla sense envermellir em sembla curiós. No és prou lliure i independent per focalitzar-se exclusivament en Barcelona.