Lluís Prenafeta

Lluís Prenafeta

1
Es llegeix en minuts
El Periódico

Lluís Prenafeta, antiga mà dreta de Jordi Pujol, ha protagonitzat aquest dissabte una rara entrevista a Catalunya Ràdio. El secretari general de la Presidència de la Generalitat entre 1980 i 1990 ha parlat de la seva condició d’independentista «eclèctic» i dels seus problemes amb els tribunals, però sobretot s’ha aturat en la figura de l’expresident català. 

Segons Prenafeta, Pujol «es va equivocar» al confessar el 2014 que la seva família havia tingut durant dècades a l’estranger una herència milionària sense declarar. «Poso totalment la el foc pel president Pujol. Poso les dues mans. No s’ha ficat ni un euro a la butxaca. Pel fill [Jordi Pujol Ferrusola], potser hi posaria un dit», ha assenyalat Prenafeta, de 84 anys. 

Les advertències

«Jo ja li havia advertit al president, sense tenir coneixement de res en concret, que el seu fill estava intentant fer no sé què a Tarragona, perquè a mi m’ho deien. Fins que un dia ell em va demanar: ‘No em parlis més del Jordi’, ha explicat l’exsecretari general de Presidència, que ha explicat també que la seva relació amb Pujol pare continua sent «excel·lent i constant». 

Notícies relacionades

«Jo per damunt de tot he admirat tres persones: Winston Churchill, Josep Pla i Jordi Pujol», ha dit Prenafeta, que el 2017 va pactar amb la Fiscalia dos anys de presó per la seva implicació en el ‘cas Pretòria’, relatiu a la corrupció urbanística per part de càrrecs de Convergència i el PSC en diversos municipis barcelonins. 

L’opinió de Prenafeta sobre els successors de Pujol en la política catalana no és tan bona. «Soc independentista, però poso molt èmfasi negatiu en com es vol fer la independència en aquest país –ha dit en l’entrevista–. Sobretot, tenint en compte l’extraordinària força dels enemics de la independència a Catalunya. ¿Com es pot aconseguir la independència amb un Estat que domina tots els ressorts? Els polítics independentistes no sabien a qui s’enfrontaven. No saben què és Espanya. Pujol em va dir una vegada que amb Espanya no posem els dits a la boca, que mossega».