Òmnium acota a 1.432 les persones que resultarien beneficiades per una amnistia i exclou Laura Borràs

El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha acotat aquest dilluns el nombre de persones que resultarien beneficiades per l’aprovació d’una llei d’amnistia, com miren de concretar jurídicament el PSOE i els partits independentistes. Dels més de «4.400 represaliats per l’Estat» segons els comptes de l’entitat sobiranista, «els 1.432 ho són per estar condemnades, jutjades o investigades». A aquests «només una llei d’amnistia pot reconèixer que han sigut perseguits per exercir un dret fonamental que no és delicte», va assenyalar Antich qui va acabar: «Que ningú s’equivoqui, l’amnistia no és una mesura de gràcia de l’Estat», com els indults, «sinó un instrument reconegut per les Nacions Unides per a la resolució del conflicte».

En el recompte d’Òmnium s’hi troben 113 condemnats penalment; 17 pendents de sentència, 387 amb causa penal oberta, 880 sancionats administrativament i 35 pendents del Tribunal de Comptes. Entre aquests 113 condemnats no es troba la presidenta de Junts, Laura Borràs, que no va ser sentenciada per exercir, segons la visió de part de l’independentisme, un dret fonamental, com el d’opinió o protesta o promoure una votació, sinó per manipular contractes quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes.

Una amnistia, o llei que tingui els seus efectes, segons l’acord entre el PSOE i ERC per a la formació de la Mesa del Congrés que ara s’ha de plasmar en un text jurídic. Però que per a Antich és només un pas cap a la negociació clau, la de l’exercici del dret a l’autodeterminació. «No hi pot haver normalitat» fins que aquesta amnistia, que impliqui, per exemple, el retorn dels polítics del procés residents a l’Estat, «sigui una realitat», va assenyalar en l’acte polític que la seva entitat organitza per la Diada.

Moment decisiu

«Estem davant un panorama inèdit, que cal aprofitar. La fermesa i la perseverança de la presència de l’independentisme en les estructures polítiques ha fet que la conjuntura faci que ara sigui decisiu. L’aritmètica parlamentària ens fa imprescindibles i no es pot perdre aquesta oportunitat».

Per això va reclamar a ERC i a Junts que «es coordinin» per no desaprofitar aquesta oportunitat única. «No pot ser que si hi ha consens estratègic, que n’hi ha i no és cap altre que la resolució democràtica d’un conflicte democràtic, és a dir, amnistia i autodeterminació, la pugna tàctica desaprofiti l’ocasió».

En la mateixa línia, Antich va advertir els dos partits que «ha arribat l’hora de la generositat, que les paraules tinguin traducció en els fets. ¿No serem capaços de treballar coordinadament?

Notícies relacionades

El Govern demana als Ajuntaments que s’adhereixin al Pacte Nacional per la Llengua

El Govern arrenca el curs amb gestos als seus socis i la incertesa de si hi haurà pressupostos

«Fa uns mesos aquests temes, així com la presència del català, estaven vetats per l’Estat, no es podien ni plantejar. I ara és el mateix Estat el que demana abordar-ho», va asseverar amb referència a l’acostament del PSOE a ERC, amb motiu de la Mesa del Congrés, i, ara, als republicans i a Junts per a la investidura.

«Però això no va d’investidura, ni negociació. Això va de si Espanya vol seguir a la lliga de països poc democràtics com Polònia i Hongria o es vol anivellar amb les plenament reconegudes, com el Regne Unit i el Canadà», estats, els dos, on en les últimes dècades s’han celebrat referèndums d’autodeterminació d’alguna de les seves regions (Escòcia i Quebec, respectivament).