El perímetre de l’amnistia inquieta l’independentisme

Tot necessita el seu temps. Miquel Iceta es va anticipar als indults a la campanya electoral del 2017 i el panorama polític se li va tirar a sobre. Fa 26 mesos, es van convertir en realitat i Pedro Sánchez en va sortir indemne. Tant, que aspira ara a una reelecció al capdavant del Govern.

Els juristes, encarregats de la triangulació PSOE-ERC-Junts, ja treballen en un redactat per facilitar la reelecció de Sánchez com a president i la rehabilitació de Carles Puigdemont. L’amnistia serà una llei en què no hi haurà ni rastre de la literalitat de la paraula.

Els policies de l’1-O es donen per exonerats, tot i que cap d’ells hagi sigut fins ara condemnat. Hi ha qui apunta fins i tot que caldria comptar els investigats per l’‘operació Catalunya’.

El PSOE necessita que els agents que van intervenir la jornada de l’1-O quedin inclosos en la llei per evitar que Puigdemont vengui la mesura com una assumpció que la culpa va ser de l’Estat. Alhora, necessita eliminar qualsevol reminiscència a 1977, perquè tampoc pugui alimentar el relat que Espanya és una dictadura.

Això és assumible per a Junts sempre que Puigdemont sigui vist com el líder que va guanyar el pols a l’Estat, que va saber esperar i negociar, tornant a Catalunya sense trepitjar presó. En definitiva, brandir que tenia més sentit marxar i lliurar batalla a Europa, que ser detingut i empresonat a Espanya a l’espera de la mesura de gràcia. El perdó ja el van portar els indults, així que l’amnistia ha de reconèixer que en la consulta no hi va haver delicte i que va ser l’Estat el que es va excedir, opinen a JxCat. Seria una doble victòria: a l’Estat i a ERC.

No serà fàcil, però «en política, res és impossible». Les peticions de Puigdemont poden ser complagudes pel PSOE, però allò de ‘cobrar per endavant’ complica el marge de maniobra i obliga a trepitjar l’accelerador al Congrés perquè l’amnistia quedi aprovada abans de la sessió d’investidura del candidat socialista. 

Hi ha consens que el que ha de ser amnistiable ha de començar el 2014, per recollir la consulta del 9-N, però al front independentista hi ha inquietud pel perímetre de l’amnistia. Públicament, només pels policies; però en privat, també pels manifestants. Els polítics de l’1-O es donen per descomptats i Laura Borràs no és entre ells.

Els indults únicament van afavorir la cúpula del referèndum que va ser jutjada, però només l’amnistia podria exonerar les masses que van sortir en nom seu. S’acotarà la violència, un concepte que genera una àmplia discussió acadèmica i que el redactat haurà de traduir en delictes. Una cosa molt més complexa si es té en compte que la majoria dels processaments per la sentència del procés tenen a veure amb delictes com atemptat contra agents de l’autoritat, lesions i desordres públics a ulls de tribunals que han sigut injuriats per l’independentisme que ara podria validar-lo. Una línia vermella pot ser l’afectació a persones físiques, deixant fora els danys a infraestructures o béns.

Si triomfa la investidura, Sánchez tindrà quatre anys per fer oblidar l’amnistia. Els carrers catalans ja no cremen, la ‘desinflamació’ funciona i el PSC creix a cada contesa electoral. Però la legislatura serà complexa, per la dependència de Junts. I allà es reivindica ERC, aferrada a la taula de diàleg a fi de començar la segona fase, la més àrdua, la de l’autodeterminació.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Feijóo apel·la als votants que el 2017 van donar la victòria a Cs

Però, ¿qui la liderarà? L’amnistia podria tornar a Puigdemont i Junqueras l’oportunitat d’ajustar comptes a les urnes. Per això Junts apaivaga les ànimes internes i fa un gir a la seva estratègia política apostant pel pactisme que tant ha criticat als seus exsocis.

Les eleccions catalanes seran, a tot estirar, el febrer del 2025. Per això no hi ha ni estratègia unitària ni coordinació independentista davant el PSOE. La postconvergència desdenya pactar ara les condicions, malgrat haver criticat que ERC no fes el mateix el 2019 i fins i tot després d’haver utilitzat la falta de coordinació a Madrid per abandonar el Govern. Esquerra es reivindica per fer-se un lloc dibuixant una escala d’avenços: diàleg, indults, reforma del Codi Penal i amnistia. ¿A qui esbroncarà l’ANC aquesta Diada?