Puigdemont reclama mediació internacional per abordar el referèndum en aquesta legislatura

Més enllà del contingut de la conferència que va pronunciar davant els dirigents del seu partit i convidats d’altres formacions a Brussel·les, els plans de Puigdemont per a la negociació amb el PSOE estan més detallats i pensats. I alguns d’aquests els va precisar en la reunió de feina que va mantenir amb el grup parlamentari de Junts. Entre aquests, un que és clau: la mediació. Una mediació que, segons va detallar a porta tancada, ha de ser internacional i s’ha d’estendre durant tota la legislatura espanyola, si finalment hi ha acord. I tot això sense abandonar la «confrontació intel·ligent» que proclama el líder de JxCat.

Puigdemont dona una importància clau a la mediació pel seu significat de fons: posar els dos negociadors en pla d’igualtat. Reintroduir l’independentisme de Junts en el centre del tauler de joc espanyol al mateix nivell que l’Estat o, en aquest cas, que el PSOE. I que sigui internacional també respon a una de les obsessions de l’expresident: la internacionalització del conflicte. Puigdemont desconfia obertament de la democràcia espanyola –ho ha expressat de manera molt agra en diverses ocasions, tot i que en la seva conferència d’aquest dimarts no va abundar en això– i vol traslladar la situació de l’independentisme català a l’arena internacional. Ja ho va tractar d’aconseguir quan es va endinsar en la possibilitat d’una mediació després del referèndum. I l’existència d’un mediador era sempre una exigència de Junts per a la taula de diàleg que finalment només va agrupar el Govern i ERC, no els de Puigdemont. Aquesta mediació ha de treballar durant la legislatura en relació amb l’objectiu de màxims de Junts, que no és cap altre que l’exercici del dret d’autodeterminació.

Confrontació intel·ligent

Notícies relacionades

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

El PP aviva la "indignació" ciutadana pel gir de Sánchez

Puigdemont també va recordar als seus que aquest possible procés negociador no és incompatible amb el frontispici de la seva estratègia, basada en l’anomenada confrontació intel·ligent. Toni Comín ho ha expressat recentment en aquests termes: «La negociació és un instrument però necessita un altre instrument perquè s’avanci, que és la confrontació», Puigdemont és l’autor intel·lectual d’aquest concepte de confrontació intel·ligent, i ho ha tornat a esgrimir davant els seus. Està convençut que no hi haurà independència de Catalunya a través del diàleg amb l’Estat. I vol preservar la seva estratègia diferenciada d’ERC en aquest punt. Per tant, posa condicions a Pedro Sánchez per negociar i, a més, en les reunions internes, manté la bandera de la confrontació pacífica, democràtica i basada en la desobediència i la no-col·laboració. És una manera de mostrar, en especial als sectors més radicals, que tot i que acabi negociant amb el PSOE no renuncia a la via unilateral per accedir a la sobirania plena de Catalunya.

Contra els indults

Puigdemont també destaca davant la cúpula del partit que l’amnistia que reclama abans de començar a negociar és un acte de reconeixement als processats pel procés i, en cert sentit, també a les mobilitzacions que han tingut lloc des del 2017 en defensa dels afectats per diferents causes penals. En aquest sentit, l’expresident és molt crític amb els indults, que considera un greu error polític. Aquesta diferenciació entre indults i amnistia trasllada de nou la confrontació oberta entre les dues estratègies, la d’ERC i la de Junts. Puigdemont marca distàncies mitjançant les seves exigències diferenciades de les dels republicans.