Aragonès confia la legislatura al traspàs de Rodalies i a la taula de diàleg

Pere Aragonès encara ja el tram final de la seva legislatura, que tancarà, a tot estirar, el febrer del 2025. És a dir, els republicans, després d’ancorar-se en l’anomenat relat dels eixos multicolor (vermell, lila, verd i groc per les qüestions socials, feministes, ecologistes i democràtiques) ja se senten apressats per les dues patacades consecutives del maig i el juliol. I necessiten resultats amb què passejar-se, en campanya, per tot Catalunya.

Fidel al seu estil, Aragonès confia l’èxit d’aquesta part final de la legislatura, que sens dubte contribuiria que el global dels quatre anys estigués en saldo positiu, a dos grans assumptes. Una, la gestió del dia a dia, i l’altra, la llarga marxa cap a la independència de Catalunya, l’oficina de reclutament del partit des que Àngel Colom va assaltar la presidència de la formació el 1989.

La taula, en suspens

La continuació de la negociació entre l’Estat i la Generalitat per a la resolució del conflicte polític està, ara mateix, en suspens. Conjurat, llevat que es produeixi un altre ‘tamayazo’, el principal perill per a la continuació d’aquest diàleg –com era un Govern del PP i, el que era pitjor per als interessos independentistes, amb el suport de l’extrema dreta–, falta veure si els republicans tenen suficients dots de persuasió per aconseguir que el diàleg es reprengui.

Esgotada la desjudicialització amb el pacte polític entre el PSOE i ERC d’elaborar una llei d’amnistia o una que tingui els seus efectes, els focus se centren ja en la qüestió de fons. La més difícil i en què es fa impossible entreveure una solució que acontenti els dos governs: la demanda d’unreferèndum d’autodeterminació.

Una demanda i una batalla dialèctica per a la qual l’Executiu d’Aragonès ja fa temps que es prepara. Mostra d’això és l’impuls que Aragonès va donar a la creació d’un procés participatiu per formular una proposta catalana sobre com fer aquest eventual referèndum, l’anomenat Acord de Claredat.

Just sis mesos després de prendre possessió del càrrec, aquest diari va radiografiar la gestió d’Aragonès, l’‘aragonesisme’ i la va comparar amb les parts de l’esquelet humà. La taula de diàleg va ser definida com la «columna vertebral» de l’entramat governamental republicà: «Si hi ha una cosa que sosté la Generalitat d’Aragonès en comparació amb la (post)convergent, és la taula de diàleg. Una reserva espiritual on tractar les grans qüestions que mobilitzen l’electorat independentista: l’autodeterminació i l’amnistia. Aliena al dia al dia, de manera que no es puguin barrejar amb les qüestions diàries i una via per escapar-se de les acusacions de ‘vendre’ l’anhel independentista per un traspàs o partida pressupostària o un altre», exposen fonts d’ERC.

ERC, a l’entrar en la presidència de la Generalitat, va entendre que havia d’obrir el ventall per poder arribar a més votants, seguint els postulats de la ‘doctrina Junqueras’ d’«eixamplar la base». I per això res millor que tractar de demostrar solvència en la gestió i aconseguir un efecte semblant al d’Iñigo Urkullu a Euskadi.

I en aquesta línia, ERC va identificar al seu dia, en el caos estructural de Rodalies, la qüestió que els permetria acostar-se a l’electorat del seu gran enemic electoral, el PSC, per tal com els retards afecten, sobretot, municipis on els socialistes campen electoralment al seu aire. ¿Què busca Esquerra? Poder presumir en campanya que ha sigut sota el seu mandat quan s’ha posat la llavor del final del desastre.

Els pressupostos del 2024

Però la columna vertebral és la taula de diàleg. Sense aquesta es fa difícil imaginar amb què suplirà ERC la dosi d’acostament a Ítaca que bona part del seu electorat necessita. I a posta d’això –és a dir, de la imperiosa necessitat que té el president per mantenir la negociació–, guanyen força les asseveracions de sectors del partit que adverteixen els socialistes que si Sánchez talla l’oxigen a Aragonès, aquest farà el mateix amb aquell.

Més enllà de l’obvi, la incertesa derivada de la negociació per a la investidura de Pedro Sánchez també té altres efectes sobre el Govern. Per exemple, sobre la tramitació dels pressupostos del 2024. Una cosa és que, havent tirat endavant els del present any, i via pròrroga, Aragonès pugui aguantar sense despentinar-se fins al 2025 i una altra que, el que sempre és desitjable, és portar a l’any els comptes de l’administració. Però la conjuntura que es dibuixa per aquest any, amb una dura rivalitat amb Junts per ser el més llest de la classe i obtenir els principals rèdits del PSOE i una negociació, precisament amb els socialistes, en què aquests es juguen el Govern, però els republicans l’oxigen de la Generalitat, no sembla la millor per a una entesa amb el PSC.

Notícies relacionades

Els socis del PSOE volen mantenir la legislatura amb Sánchez o sense

Tot el poder al PSOE

El retorn a la normalitat porta amb si també un canvi en la política de comunicació del mateix president, potser massa rígid en exercici del càrrec i poc pròxim. Dos són els punts d’aquesta nova campanya per rellançar, ja amb vista als comicis, siguin quan siguin, la seva figura. Un canvi en les visites del president pel territori pel qual, si fins ara el seu calendari atenia a fets o esdeveniments bàsicament d’empreses, és a dir, lluny del soroll popular, ara els aterratges d’Aragonès seran en grans actes ciutadans, perquè la gent miri, toqui i escolti.

Però el que, sens dubte, farà parlar és l’altra gran mesura: la celebració d’actes de petit format en què els ciutadans entrevistin, sense guió previ ni avís del que es preguntarà el cap del Govern. El primer ‘round’ reunirà 10 joves amb el president. I és que el partit ha detectat que, malgrat que el seu punt fort és la seva «velocitat en les rèpliques», apunta un assessor de Palau, la imatge que arriba al ciutadà és sempre d’un president solemne que llegeix un text.