Junts debat si es presenta a la reunió que proposa el PP per a la investidura de Feijóo

D’una banda, alguns dirigents creuen que només s’ha de participar en una reunió d’aquest tipus si el partit de Feijóo accepta abordar les principals reivindicacions de Junts: l’amnistia als dirigents processats pel procés i el dret a l’autodeterminació de Catalunya. «Si no, no val la pena perdre el temps», conclou un integrant de l’executiva. Altres veus, en canvi, creuen que la formació ha de demostrar que sempre ha sigut dialogant i apel·len al mateix Puigdemont, que ha proclamat en diverses ocasions que aquesta és la seva voluntat: conversar, la qual cosa no és sinònim de cessió o d’acceptació de les tesis del que s’asseu a l’altre costat de la taula.

Les relacions de Junts amb el PP

«Es pot ser independentista i pactar amb el PP». La frase la va pronunciar el llavors alcalde de Girona, Puigdemont, el febrer del 2012 en un fòrum públic. «No té res a veure una cosa amb l’altra, jo mateix pacto amb el PP a l’Ajuntament i no passa res», va dir. Té a veure, l’acord, afegia, amb el «model socioeconòmic» que es defensa. Puigdemont representava llavors CiU, que atresora una trajectòria clara de pactes amb el PP tant al Parlament com, en especial, amb el president del Govern popular José María Aznar (recordi’s el pacte del Majestic).

En el cas de Puigdemont, una vegada va assolir la presidència de la Generalitat i abans de sotmetre’s a una qüestió de confiança, el 2016 va portar a terme una ronda de reunions amb tots els grups parlamentaris, inclòs el PP català que llavors pilotava Xavier García Albiol.

Els anys del procés han polaritzat les posicions i Puigdemont està als antípodes del PP en la qüestió sobiranista. No només s’han trencat relacions amb els populars, sinó que l’independentisme en el seu conjunt va firmar, abans de les eleccions catalanes del 2021, un acord pel qual es comprometia a no pactar tampoc amb el PSC.

Notícies relacionades

Villarejo, imputat pel registre a la seu de Método 3

Pisos i pobresa a l’alça

Ara Junts no dirimeix res que s’assembli a pactar amb el PP, sinó una qüestió menor: una reunió amb els populars a Madrid en el marc dels intents de Feijóo per aconseguir la seva investidura el 26 i el 27 de setembre. Però l’existència de dues visions diferents a Junts corre en paral·lel amb les posicions que conviuen en el partit: els que creuen que no s’ha de cedir davant el PSOE i veuen més pròxima una repetició electoral a Espanya, i els que creuen imprescindible «aprofitar l’oportunitat», en paraules d’una dirigent, per aconseguir un acord ambiciós que obri una nova etapa respecte a la pluralitat d’Espanya.

La política d’aliances

El debat sobre si presentar-se o no a la cita que proposa el PP també guarda relació amb la política d’aliances de Junts. Un sector ha trobat a faltar més capacitat d’aliances, com en el cas de la Diputació de Barcelona. De fet, en les negociacions prèvies a perdre el poder en la institució supramunicipal, Junts va mantenir contactes amb els populars. Els moderats del partit creuen que la falta d’acords deixa JxCat en un espai no central del tauler polític, però d’altres consideren, en canvi, que la formació ha de demostrar la seva coherència i integritat per diferenciar-se del pactisme d’ERC –partit rival el qual s’acusa constantment de cedir davant el PSOE «a canvi de res»– i aparèixer com els únics hereus de l’esperit del referèndum de l’1-O.