Les comissions d’investigació, una arma en mans del PP al Senat

L’octubre del 2018, el PP va portar fins a la Cambra alta una polèmica que feia setmanes que rondava per l’arena política: la tesi doctoral de Sánchez. Davant els rumors d’irregularitats, falsa autoria i tractes de favor amb el líder socialista, els conservadors van decidir, ni més i ni menys, que constituir una comissió d’investigació al Senat. Els 148 escons que ostentaven dels 265 que componen la Cambra van ser més que suficients per aprovar la iniciativa, tot i que després la convocatòria electoral de l’abril del 2019 va liquidar els treballs.

En aquell cas, els conservadors no van aconseguir fer desfilar el president del Govern pels passadissos de la Cambra alta perquè donés explicacions, però sí que van oferir un clar exemple de les eines que ofereix el Senat a aquells que tenen una majoria absoluta. Ara, després d’aconseguir 120 escons dels 208 que es van elegir el passat 23J, el PP podria tornar a utilitzar aquesta estratègia.

¿Com fer-ho?

El reglament del Senat sembla que intenta prevenir un ús espuri de les comissions d’investigació per part d’un partit que tingui la majoria absoluta i a l’article 59.1 estableix que la constitució d’aquestes haurà de ser proposada per almenys 25 diputats, però que no podran pertànyer tots al mateix grup parlamentari. És a dir, el PP per si sol no podria plantejar la creació d’una comissió d’aquest tipus. No obstant, això té fàcil solució.

Fa cinc anys, en aquest intent d’indagar sobre la tesi de Sánchez, la petició la van firmar 24 senadors del PP i l’última rúbrica necessària va ser de la parlamentària de Foro Astúries, Rosa Dominguez de Posada. El mateix van fer el 2017 quan van proposar i van aprovar una comissió sobre el finançament dels partits polítics en què van citar desenes de polítics i que tenia com a objectiu contrarestar la investigació sobre l’‘operació Kitchen’ que s’estava fent al Congrés.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

En aquesta legislatura, el PP podria buscar aquest senador necessari en diferents formacions. Unió del Poble Navarrès, soci habitual dels populars, va aconseguir un seient a la Cambra alta el passat 23J i Vox, tot i que es va quedar sense cap escó, compta amb una senadora per designació autonòmica per Andalusia. D’aquesta manera, els populars podran presentar les comissions que desitgin i que la seva majoria absoluta els garanteixi que després siguin aprovades al seu pas pel ple.

L’obligació de comparèixer

El control gairebé absolut que podrà exercir el PP al Senat tindrà també com a resultat que seran ells els que estableixin qui ha d’acudir a comparèixer a cada comissió, sense necessitat de pactar amb ningú la llista de noms, cosa que normalment sol portar problemes. A més, segons la llei orgànica 5/1984 de compareixença davant les Comissions d’Investigació del Congrés i del Senat o de les dues cambres estableix a l’article primer que tots els ciutadans estan «obligats» a acudir si són citats. Qui no comparegui, segons recull el Codi Penal a l’article 502, «seran castigats com a reus del delicte de desobediència».