El PSOE centra el diàleg amb Junts a la Mesa del Congrés i aparca amnistia o referèndum

El PSOE mira de guanyar temps i ha traslladat a Junts que cal tancar un acord per aconseguir una majoria progressista en la Mesa del Congrés, que es constituirà dimecres vinent 17 d’agost, deixant de banda qualsevol altra qüestió política que adverteixen que serà objecte d’una negociació posterior. Mentre que la formació de Carles Puigdemont no baixa de les seves exigències i insisteix a parlar de referèndum d’autodeterminació per a Catalunya i amnistia per als encausats del procés, els negociadors socialistes traslladen que toca un primer capítol que és imprescindible tancar per poder continuar avançant en qualsevol altre assumpte. «Toca la Mesa, totes les altres coses ja les anirem veient», remarquen fonts del PSOE. Els socialistes continuen demanant a Junts que s’avingui a «posicions possibilistes».

Ja fa dues setmanes que els socialistes treballen discretament per amarrar aquesta majoria a la Mesa, que seria fonamental per poder avançar en una legislatura amb un Govern de PSOE i Sumar. És la primera prova de foc per a Pedro Sánchez. Amb el PP ostentant majoria absoluta al Senat, un Congrés en mans del PP i Vox pràcticament enterraria la possibilitat que Sánchez torni a la Moncloa. Si els independentistes catalans no accepten negociar ni tan sols el més bàsic, segons adverteix el PSOE, poc més podran avançar.

Durant aquest temps els canals han estat oberts, s’han llançat picades d’ullet: la primera la possibilitat que ERC i Junts, malgrat no complir els requisits tinguin grup propi al Congrés; després, l’oferta d’un nou finançament; la implantació de llengües cooficials a la Cambra baixa, i fins i tot, la disposició a abordar una reforma a fons del model territorial espanyol, amb més cessions als nacionalistes.

Sense entrar en cap assumpte de ple, el que el PSOE ha mirat d’evitar tant sí com no és que aquesta primera fase del diàleg amb Junts i ERC se centri en les conseqüències judicials del procés, però el partit de Carles Puigdemont no acaba de deixar clar ni tan sols si ha entès l’objectiu d’aquestes primeres converses, perquè insisteix a mantenir el preu de les seves condicions polítiques. Des del PSOE veuen com un avanç el silenci que mantenen des de les files de Puigdemont. Confien a continuar avançant.

«Tot va en marxa»

Fins ara públicament els socialistes han deixat clar que estan disposats a parlar de tot «dins del marc de la Constitució». Això exclouria amnistia d’entrada o referèndum. En els últims dies, però, ho deixen obert i es dediquen a intentar aclarir aquest escull amb un «això ara no toca». Des de Sumar sí que s’han mostrat proclius a parlar d’amnistia però els socialistes insisteixen que les negociacions amb els independentistes corresponen al partit majoritari, és a dir, el PSOE. En vigílies que es constitueixin les Corts des del Govern es limiten a assenyalar que «tot va en marxa», sense més detalls.

Aquesta negociació en dues fases, d’una banda la Mesa del Congrés i de l’altra una investidura de Pedro Sánchez, és l’única via, admeten a Ferraz, perquè sigui possible amarrar una majoria progressista amb la presidència del Congrés i cinc de les nou butaques que componen la Mesa. Per garantir aquest resultat el PSOE necessita Sumar i el suport d’EH Bildu, PNB, Junts, ERC i BNG. EH Bildu ja ha donat el seu suport al grup socialista sense explicitar quines són les seves condicions.

ERC és més procliu a aquesta via pragmàtica de negociació, centrant-se ara en la primera qüestió, la Mesa, i després abordar totes les altres coses. La prioritat per als republicans catalans és tenir grup propi a la Cambra baixa i per aconseguir-ho necessiten una majoria progressista que faci una lectura flexible del Reglament, ja que tècnicament no compleixen els requisits.

El PSOE ha ofert als partits nacionalistes un seient dels cinc que aspiren a ostentar. Els quatre restants serien del PP, que podria donar cabuda a Vox. La condició dels socialistes per avançar en el diàleg és que els mateixos partits nacionalistes decideixin quin d’ells s’asseurà a la Mesa. Diferents fonts consultades creuen que és el PNB qui té més possibilitats d’aconseguir aquesta butaca.

El PNB, a la Mesa

El PSOE ha traslladat en les seves converses que la presidència de la Cambra, la tercera autoritat de l’Estat, no està en joc però sí que estan disposats a buscar un perfil per a aquest lloc que tingui el vistiplau dels nacionalistes.

No només el PSOE està mirant de tancar una majoria en la Mesa del Congrés, els populars també estan intentant jugar les seves cartes. En el cas el PP, sumant Vox, necessitarien els nacionalistes per tenir majoria. Totes les trucades del partit d’Alberto Núñez Feijóo al PNB han sigut respostes amb un cop de porta sonor. Ara bé, des de les files populars insisteixen a mantenir el diàleg obert «amb tots», també amb Junts, segons va dir el coordinador general del PP, Elías Bendodo, fet que va motivar una advertència de Vox, que a RNE va deixar clar que no formaran part de cap equació amb els independentistes.

Des de la direcció del PP no neguen que poguessin oferir la presidència del Congrés al PNB com a última bala per mirar d’atraure la formació ‘jeltzale’, que ja ha dit que no pactarà amb el PP però que els populars es vanten de poder dissuadir amb una bona oferta. No seria nou cedir aquest lloc. El PP ja ha cedit en els seus acords les presidències del Parlament a Vox a les Balears, Aragó, València i Castella i Lleó. No seria res nou que aquest lloc de màxima responsabilitat estigués sobre la taula per arribar a un acord però en aquesta ocasió per mirar de sumar el PNB.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

El ‘no’ del partit d’Andoni Ortuzar enterra per a Feijóo qualsevol possibilitat d’arribar als 176 vots que necessitaria per ser investit president. El PP compta amb 171 vots, afegint-hi els de Vox i UPN, i negocia els 172 amb Coalició Canària. El PNB continuaria sent imprescindible i trencar el mur dels nacionalistes bascos sembla ser inviable fins i tot amb el lloc més important de la Mesa del Congrés, la presidència. Tant el PSOE com el PP deixen tot obert amb un «ja veurem».

Nacionalistes a la Mesa

No seria la primera vegada que els nacionalistes formen part de la Mesa del Congrés. Des del 1982 tant CIU com el PNB han format part d’aquest òrgan, que controla els temps i l’agenda política i que s’erigeix fonamental en una legislatura amb majories tan ajustades entre els blocs de dreta i esquerra. Tant Felipe González com José María Aznar van fer un espai als nacionalistes bascos i catalans. Els convergents han ostentat responsabilitats a la Mesa en 9 de les 14 legislatures, segons una informació recopilada per Efe. En el cas del PNB, han tingut vicepresidències o secretaries des del 1993 en un total de tres legislatures, també amb el PSOE i el PP en la presidència.