La factura de la investidura (4)

Coalició Canària s’empodera davant Sánchez i Feijóo

Els nacionalistes canaris presenten una àmplia agenda illenca sobre finançament, inversions, suport al transport, competències, immigració i ajudes a La Palma

Coalició Canària s’empodera davant Sánchez i Feijóo
6
Es llegeix en minuts

Una carambola electoral ha col·locat Coalició Canària (CC) en l’epicentre de l’embolic polític després del 23J. Els nacionalistes canaris, que tenen com a objectiu declarat ser «la veu de les Canàries a Madrid», no s’esperaven ni de lluny un escenari en el qual poguessin ser tan determinants amb tan sols un escó al Congrés, aconseguit per Cristina Valido per la província de Santa Cruz de Tenerife. La pèrdua d’un diputat per Madrid per part dels socialistes a favor del PP en el recompte del vot exterior ha tingut efectes miraculosos per als interessos de la formació illenca, ja que el seu vot està en condicions de desfer l’empat entre blocs a la cambra i tenir a la seva mà la clau de la investidura i, per tant, evitar unes noves eleccions d’aquí sis mesos.

Per a això, això, sí, necessita una altra carambola política: que l’altra formació que té a la seva mà la clau de l’inici de legislatura, Junts per Catalunya, jugui la carta de l’abstenció en la investidura del candidat que ara com ara té més opcions d’aconseguir-la, el socialista Pedro Sánchez. Un ‘no’ o un ‘sí’ dels independentistes catalans a aquesta investidura deixaria el ‘vot canari’ sense valor teòric. Aquesta incertesa és la que està marcant l’estratègia de CC en els prolegòmens de les negociacions, insistint que, perquè ells entrin en escena i començar a negociar, Sánchez ha d’aconseguir abans els vots de tots els seus possibles socis.

En tot cas, CC ha advertit des d’un principi que el seu hipotètic suport a qualsevol dels candidats seria per a un «acord puntual» d’investidura, però no de suport parlamentari permanent al Govern que es formi, pressuposant que l’un o altre estaria participat per l’«extrema dreta», Vox en el cas del PP, o per l’«extrema esquerra», que segons el seu parer representa Sumar, en el cas de Sánchez.

No obstant, la decisió de Vox de donar el seu suport a Núñez Feijóo sense entrar en el Govern ha obert aquesta setmana la via perquè CC pugui anar més enllà en el seu suport al líder del PP, tot i que el rebuig del PNB fa inviable la investidura del candidat popular.

Per l’altre costat, el del PSOE, els contactes que hi ha hagut amb els nacionalistes canaris fins al moment han sigut «informals», a l’espera que es constitueixin les Corts el 17 d’agost.

Mentre aquests elements s’aclareixen, CC està elaborant un document de condicions per al seu eventual suport a qualsevol de les investidures que es presentaran sabent que la de Sánchez és la que té més opcions de prosperar, cosa que no deixa de tenir importància, ja que dins de la formació hi ha una àmplia sensació que és l’oportunitat de «passar factura» a algú per qui es van sentir «enganyats» i «menyspreats» durant l’anterior legislatura, i qui, asseguren, ha mantingut «abandonades» les Canàries durant quatre anys molt complicats a les illes.

En aquest escenari de possible negociació amb el PSOE per aconseguir el presumptament imprescindible vot de Valido al Congrés entra en joc el fet que sigui CC la formació que governa a les illes en pacte amb el PP malgrat la victòria socialista en les autonòmiques del 28M, i que sigui el líder de CC, Fernando Clavijo, el nou president, que no ha amagat mai la seva desconfiança cap a Sánchez. A ell vol fer-li pagar les «insolències» i «incompliments» que li atribueix en el passat.

La llista de peticions per al seu suport ara conté bona part dels temes que han sigut objecte de disputa entre CC i el Govern central des del 2019, alguns entre els mateixos governs de les Canàries i de l’Estat malgrat ser del mateix signe polític, i d’altres que han aparegut en aquesta nova etapa política. Però, més que la naturalesa dels temes que es volen posar sobre la taula, a CC el motiven més els termes concrets amb els quals es pretenen abordar i tancar. Per això exigirà un document firmat en el qual es pretenen detallar els aspectes més importants de l’eventual acord.

Finançament i REF

Finançament i REFUna de les principals reivindicacions canàries serà la reforma del sistema de finançament autonòmic que ha de millorar substancialment el plantejament de l’oferta que va presentar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, partint de l’informe del Comitè d’Experts. En aquesta no s’aclaria que els recursos del Règim Econòmic i Fiscal (REF) han de computar a l’hora del repartiment, i a més reduïa el pes de la insularitat com a element corrector del criteri de població ajustada al qual es pretén sotmetre el nou model. A més, es vol que es tinguin en compte altres factors com la condició ultraperifèrica de les Canàries, o el nivell d’atur i pobresa als territoris. Les Canàries xifren en més de 700 milions el dèficit de finançament dels seus serveis bàsics.

El compliment del propi REF és una altra de les qüestions sobre les quals incideixen els nacionalistes, i reclamaran en aquest sentit que es faci realitat el mandat del fur que obliga l’Estat que la seva inversió anual a les Canàries com a mínim ha d’arribar la mitjana de la que es faci al conjunt del país. Paral·lelament, es reclamarà que es compleixi ja el que es recull en els pressupostos estatals d’aquest any i es transfereixin a les illes partides per valor de 700 milions que encara no han arribat. El desenvolupament de l’Estatut d’Autonomia i el traspàs de noves competències que s’hi recullen serà una altra de les peticions de CC, en particular la plena gestió del litoral, i la participació de la comunitat autònoma en la gestió dels aeroports canaris.

Transports i migracions

Transports i migracionsEn matèria de transport hi ha dos assumptes de capital importància per als nacionalistes: l’actualització del cost tipus del transport de mercaderies, que no es revisa des del 2019, i ajustar la subvenció que atorga l’Estat a aquest cost, una cosa substancial per mirar de rebaixar el preu del cistell de consum a les illes. A més, s’exigeix que els aeroports canaris quedin exempts de la pujada del 4,09% de les taxes aeroportuàries a partir de l’1 de març del 2024 decretada recentment per Aena, una mesura que perjudicaria greument el sector turístic illenc.

Notícies relacionades

En matèria de política migratòria, CC reclama que la comunitat canària sigui consultada en qualsevol mesura que li pugui afectar, com ara les negociacions que l’Estat manté amb els països africans de l’entorn i particularment el Marroc, i sobretot que s’habiliti alguna fórmula d’obligat compliment per distribuir entre totes les comunitats autonòmiques els menors migrants que arriben a les Illes. També en relació amb el Marroc es reclama participar de manera efectiva en les negociacions sobre els espais marítims a la façana atlàntica entre els dos països.

També es posarà sobre la taula la necessitat d’aprovar un pla a mitjà i llarg termini per a la reconstrucció de La Palma per l’erupció volcànica del 2021. CC ha aconseguit recuperar el govern del Cabildo d’aquesta illa arran del 28M després de molts anys, i allà es té la percepció que les ajudes estatals consignades no estan arribant. Més mitjans fixos i permanents de lluita contra els incendis serà també una altra de les reclamacions de CC per recolzar la investidura de Sánchez.