Aragonès reivindica la memòria històrica com a «antídot» contra l’extrema dreta

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reivindicat aquest diumenge la Memòria Històrica com «el millor antídot contra el feixisme i l’extrema dreta», que avui «amenacen els drets i les llibertats de Catalunya».

Així ho ha dit a Ascó (Ribera d’Ebre), en l’acte commemoratiu del 85è aniversari de l’inici de la batalla de l’Ebre, al qual ha acudit acompanyat de la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasar. En l’acte s’ha rendit homenatge, com cada any, a víctimes i combatents d’aquell episodi de la Guerra Civil.

Per a Aragonès, «és important que tota la ciutadania amb memòria i compromís democràtic continuï mobilitzada», per poder dir «ben clar que no volem ni un pas enrere».

Aragonès ha remarcat que «la memòria democràtica no es limita a mirar al passat», sinó que significa «veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició,» com a «base per enfortir els fonaments de la democràcia» i per aquest motiu «molesta» certes persones.

La consellera Ubasart també ha reivindicat la memòria democràtica com un «patrimoni conjunt de la ciutadania» i com una «escola», perquè «cap jove, cap persona d’aquest país ignori» que els drets i les llibertats del present «són el resultat d’una lluita sorda i constant».

Ubasart ha reafirmat el compromís del Govern de retirar el monument franquista de Tortosa (Baix Ebre), perquè, «aquí i a Cuelgamuros, al feixisme no se’l reinterpreta, al feixisme se’l combat».

Notícies relacionades

Junts es vol "aprofitar" de la debilitat del PSOE

Sánchez en el seu laberint

Durant l’homenatge, que se celebra cada any des del 1980, s’ha llegit una carta de Miquel Morera, supervivent de la ‘quinta del biberó’ que va lluitar en la batalla de l’Ebre i que aquest any ha sigut condecorat amb la Creu de Sant Jordi, que atorga la Generalitat.

La batalla de l’Ebre es va iniciar el matí del 25 de juliol del 1938, quan les tropes republicanes van travessar el riu entre Mequinensa i Amposta, i va finalitzar el 16 de novembre del 1938. Van ser 115 dies de batalla, en què s’estima que van morir prop de 30.000 persones, civils i soldats dels dos bàndols.