El gol de la mà de Déu… Feijóo, per Ernesto Ekaizer

Una altra vegada la mentida –més que la imprecisió d’algunes dades– va tornar a protagonitzar unes vigílies electorals, com ja va passar l’11 de març del 2004 en ocasió de la massacre terrorista d’Atocha. I ara al dissipar-se la boira de guerra de la nit del debat de dilluns, 11, i el dia després, el reflux o moviment de descens de la marea ha començat a tornar contra el presumpte candidat ‘guanyador’ del debat.

Dilluns, 10, Pedro Sánchez es va fer un gol en pròpia.

Va consistir en això la seva falta de capacitat de reacció davant les falsedats de la metralla d’un Feijóo sense dissimulació. No és que el president en funcions no anés preparat al debat i, encara que fos així, el que va exhibir va ser una perplexitat de passerell, gairebé infantil, i una absència total de capacitat de reacció, suplantades per un riure nerviós i una gesticulació de barra de bar. Molt viatge a Europa d’un costat a l’altre, potser. Sánchez es va presentar com a dispers i nulamente centrat.

Els gols de la mà de Feijóo –infraccions deliberades– en el terreny polític i econòmic no van trobar resposta clara de Sánchez.

Anem a la pretesa resposta estrella de Feijóo: que el PSOE el deixi votar si el PP obté més vots el 23J. Molta gent de bona fe creu Feijóo.

Els pactes

¿Per què va eludir l’envit Sánchez limitant-se a dir que l’hi digui a Guillermo Fernández Vara, que va obtenir més vots a Extremadura i això no impedirà que governi el PP en coalició amb Vox?

Sánchez podia agafar el paperot de Feijóo, llegir-lo i preguntar si en efecte era la firma de Feijóo. I llavors dir-li: ¿com es pot donar això per bo quan jo vaig guanyar les eleccions l’abril del 2019 (majoria socialista en 15 de les 17 comunitats autònomes) i vaig tornar a fer-ho el novembre d’aquell any (va guanyar en 10 de 17 comunitats) i el PP no s’hi va abstenir? I completar: ¿com donar per bona la iniciativa si el PP no ho respecta a Extremadura i a Valladolid ara mateix?

Feijóo va al·ludir a Felipe González i el seu anomenat ‘pacte de centralitat’. González ha publicat, amb data del 3 de juliol, un article en el qual afirma que «els pactes de centralitat enforteixen no només la democràcia, sinó també el destí d’un país. Quan aquests pactes de centralitat desapareixen, el país es debilita, es polaritza, perd força i credibilitat tant internament com internacionalment. I és aquí on som ara». 

Però ara ja no es tracta de pactar amb el PP. Perquè el PP està en coalició amb Vox en diverses comunitats autònomes i ajuntaments després de subscriure un programa en el qual la ultradreta ha imposat gairebé totes les seves condicions. I allà on no està en coalició, com les Balears, la presidenta del PP aplica el programa de Vox, que no ha vist necessari entrar al Govern per manar.

Un pacte de centralitat, doncs, entre el PSOE i el PP ja ni tan sols seria la llavor d’una gran coalició PSOE-PP sinó una coalició PP-PSOE-Vox.

La llista més votada

Consultat Óscar Puente, l’exalcalde de Valladolid, que va encapçalar la llista més votada, i ha sigut desplaçat per una coalició PP-Vox, sobre el tema de la llista més votada, ho té clar.

Notícies relacionades

L’odissea de Pedro Sánchez entre els fabricants de la seva demonització, per Ernesto Ekaizer

La madrilenyització del 28M, per Ernesto Ekaizer

«Hi ha una enorme confusió en això de la llista més votada. Es confon la investidura amb el fet de governar. Una cosa és deixar que algú prengui possessió perquè ha sigut el més votat i després una altra cosa diferent és deixar-lo governar. Deixar governar la força més votada es permetre que aprovi les normes, els pressupostos, les polítiques que consideri oportunes, i això és inviable des del punt de vista democràtic. No s’ha de confondre. La presa de possessió equivaldria a confondre el casament amb el matrimoni. Una cosa és el casament i una altra el matrimoni. Els que volen que arribem al casament sense ser conscients que després del casament hi ha un matrimoni, i el matrimoni és insostenible».

I si queda un punt per esmentar aquest seria el del Poder Judicial. No va explicar a la cara a Feijóo i a milions de ciutadans que el PP manté el segrest del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) des del 2013, que el PP ha intentat bloquejar la renovació també del Tribunal Constitucional i que els seus plans, si guanya les eleccions, és deixar el Poder Judicial en mans de les associacions conservadores i derogar la llei que impedeix nomenar un CGPJ caducat (va ser elegit per cinc anys i ja n’han passat 10) perquè tornin a elegir els presidents dels tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes i magistrats al Tribunal Suprem.