Melilla, a l’espera de 9.000 vots per correu amagats que no s’han formalitzat després del cop policial

Magistrats de la Junta Electoral, membres de les meses, compromissaris dels partits, les cúpules polítiques... i la policia: després del cop policial contra la trama de compra de vots a Melilla –en una operació que continua oberta–, tothom a la ciutat autònoma queda a l’espera de 9.905 vots per correu que encara no s’han acabat de tramitar davant el servei públic postal. Aquest és el contingent de «vot amagat» –així ho bateja una font pròxima a la investigació del cas– que no acaba de tramitar-se, des que la Junta Electoral va imposar a Correus l’exigència de demanar el DNI a cada persona que li porti un vot.

L’escàs degoteig d’avui a les instal·lacions de Correus a Melilla contrasta amb les enormes cues que feien la volta a l’edifici els primers dies de maig, formades per residents que volien sol·licitar el vot postal. Hi van acudir un total d’11.707 ciutadans de Melilla, dels 55.186 electors que integren el cens de la localitat per a aquests comicis del 28M. D’aquests gairebé 12.000 votants, aquest dimarts només 1.802 havien formalitzat el seu vot; és a dir, havien acudit a les oficines de Correus amb el seu DNI i havien, efectivament, dipositat el seu vot perquè Correus enviï al seu torn el sufragi a la Junta Electoral, o bé no hi havien acudit, però havia portat el seu vot a Correus un representant degudament autoritzat i prèvia sol·licitud de permís a la Junta Electoral.

Les fonts policials consultades no estimen que tots els vots dels 9.905 pendents integren la bossa de frau. Calculen que d’aquí a dijous, dia en què s’acaba el termini per votar per correu, el nombre de votants efectius –i autèntics– per aquesta via arribi als 3.000. Altres fonts, en aquest cas de la política local, aposten perquè es depassi aquesta xifra. Però ningú espera ja que la resta dels vots, gairebé 7.000 en el millor dels casos, integri el recompte final del 28M, tret de cues d’última hora que serien un altre espectacle.

Al cap i a la fi, els titulars d’aquests sufragis continuen conservant el seu dret al vot... fins dijous. I els policies de paisà segueixen a les instal·lacions de Correus, per si algú ve amb un feix de vots a la mà. «La Junta Electoral de Zona va exigir la presentació del DNI a Correus precisament per evitar que es presentés gent amb treus de 500 vots», explica una de les fonts consultades. Aquest efecte es dona per aconseguit en l’operació policial que ha encapçalat la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia.

Amb el cop policial, Melilla recupera un percentatge més o menys normal de vot per correu, després de convocatòria rere convocatòria triplicant o quadruplicant la mitjana espanyola de vot postal. Però ara pot passar als llocs al capdavant en la dada d’abstenció. S’espera un percentatge superior al 40%.

Cessament del conseller

Lluny d’aclarir-se, el clima polític a la ciutat s’enterboleix. Mentre les forces polítiques de la ciutat de Melilla fan càlculs de quins partits es poden veure beneficiats una alta abstenció, especialment de seguidors de Coalició per Melilla, aquest dimecres al matí el Butlletí Oficial de la ciutat autònoma feia oficial el cessament del conseller de Districtes, Joventut i Participació Ciutadana, Mohamed Ahmed Al-Lal, tècnic informàtic de 40 anys detingut aquest dimarts, i el PP local sortia al pas taxativament contra qui havia difós que dos dels detinguts tenen relació amb els populars.

Alhora, la Junta Electoral Central feia pública una validació de 700 vots per correu tramitats a Melilla sense presentació del DNI, o sigui presentats abans que la Junta Electoral de Zona exigís, des de dijous passat, als funcionaris de Correus el control sobre la identitat de qui arribés amb vots a les oficines. La Junta Electoral Central, informa Miguel Ángel Rodríguez, ha considerat que primava el dret de sufragi de qui fins llavors havia votat –qui sap si a canvi de diners– conforme a les disposicions legals.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

El cas de la compra de vots per correu que a punt ha estat de convertir-se en pista per al descrèdit del procés electoral contra el qual lluiten les forces de seguretat, portava camí de pujar en l’escalafó judicial si s’hagués tingut en compte la condició d’aforat a Ahmed Al-Lal que esgrimien alguns dels seus pròxims, però fonts pròximes al Govern de Melilla han aclarit que el cessat Al-Lal no té fur –la figura d’un conseller a Melilla és similar a la d’un regidor en ciutats de la Península– ni li correspon per tant cap protecció especial, ni que la instrucció del seu cas la porti el Tribunal Superior d’Andalusia.

El cessament s’ha produït abans que la magistrada del Jutjat d’Instrucció número 2 de Melilla, Carmen Perles, li hagi confirmat la seva qualitat d’investigat en la causa per un suposat delicte electoral i un altre, també presumpte, d’integració en organització criminal.