Illa defineix el PSC com «la força tranquil·la» davant partits que «no paren de grunyir»

El líder del PSC, Salvador Illa, ha assegurat aquest divendres que els socialistes catalans són «la força tranquil·la» davant les formacions que «no paren de grunyir» i que viuen instal·lades «en la cultura de la queixa». En un acte de campanya aquesta tarda a Mollet del Vallès, acompanyat de l’alcaldessa de la localitat i candidata a la reelecció, Mireia Dionisio, el dirigent socialista ha definit el PSC com «un vot assenyat, de rigor, d’autoestima»: «Els socialistes no som de grunyir, som la força tranquil·la».

Illa ha recordat la seva idea de plantejar aquesta cita electoral com «una conversa pública amb la ciutadania», que esperen que sigui «respectuosa» i també educada, mentre ha recordat que «el llenguatge importa molt en política». «Sí a la conversa pública, sí al contrast d’idees», ha defensat el socialista, que també ha reiterat la seva idea que altres partits estan «nerviosos» i es veuen obligats a estirar «la queixa». «Tot és queixar-se i tot és responsabilitat dels altres, i així no aixecarem Catalunya», ha criticat Illa a altres formacions. A més, ha destacat que el seu partit encara el pròxim 28 de maig amb l’optimisme de «saber que hem fet una bona feina en pobles i ciutats de Catalunya».

Notícies relacionades

Collboni intenta dissuadir el vot a Trias a Sarrià: «És el candidat de la inseguretat»

El PSC promet 250 milions més als barris i demana el vot dels «decebuts» amb Colau

Illa ha contraposat la cultura de la queixa amb la del Govern, de qui ha assegurat que porta a terme polítiques exitoses «que no eren tan òbvies quan es van prendre», però que van «a les coses» i «aterren en els problemes que té la ciutadania. A més, ha afirmat que el conflicte territorial ha millorat a Catalunya, ja que el Govern aposta pel «retrobament».

Sobre l’expresidenta del Parlament i condemnada, Laura Borràs, Illa ha elevat el to. El primer secretari del PSC considera que «ningú té dret a estar per sobre de les institucions», pel que veu incomprensible» que ni el seu partit ni ERC l’apartin definitivament de la presidència del Parlament.