Guerra a l’est d’Europa

Ucraïna demana a Espanya ajuda naval i revela que Madrid va ser clau per a l’entrega de tancs occidentals

El ministre de Defensa ucraïnès visita Espanya amb els Leopard a punt de sortir cap al front i torna a sol·licitar avions de combat

Ucraïna demana a Espanya ajuda naval i revela que Madrid va ser clau per a l’entrega de tancs occidentals

José Luis Roca

6
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Una conversa entre la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, i el seu homòleg ucraïnès, Oleksí Réznikov, va ser clau perquè Alemanya alliberés a tot Europa l’entrega de carros de combat Leopard 2 A4 a Ucraïna, segons ha revelat el ministre ucraïnès aquest dimecres a Madrid. En aquella conversa, de la qual no han dit data, però que va tenir lloc quan encara Berlín es negava a autoritzar l’enviament de carros de la seva patent, Espanya es va oferir per «anar formant» tripulacions ucraïneses amb els tancs que té desplegats a Letònia per a la missió OTAN de reforç de la seguretat al Bàltic.

Aquest oferiment va ser, ha relatat Réznikov, «decisiu» per poder ell insistir davant el govern alemany en les peticions de Kíiv de carros de combat. L’oferiment es va condicionar «que Alemanya donés la seva autorització», ha puntualitzat Robles durant una compareixença davant els mitjans compartida amb el seu convidat ucraïnès a la seu del Ministeri de Defensa.

Amb l’enviament a les portes dels primers sis carros de combat Leopard 2 A4 espanyols a Ucraïna, la ministra Robles i diversos comandaments militars espanyols s’han assegut aquest dimecres a Madrid amb el ministre ucraïnès Réznikov, de gira per Europa. La trobada ha servit per repassar l’ajuda militar entregada per Espanya a Ucraïna, per parlar de la marxa de la guerra i perquè Ucraïna formuli una nova petició d’ajuda, aquesta vegada naval.

Réznikov ha demanat a Robles més míssils antivaixell Harpoon, assessorament en matèria de desembarcaments amfibis i tota mena d’ajuda per neutralitzar les moltes mines que han convertit en intransitables zones vitals del mar Negre. Aquesta ajuda contra les mines –«per assegurar el trànsit marítim», ha dit Réznikov– abraça un ampli espectre: des de sistemes de dragatge fins a barcos caçamines i drons submarins. «Espanya té una de les millors armades del món, i d’ella ens interessa tot el que ens pugui ajudar a incrementar la nostra capacitat», ha explicat el ministre ucraïnès de Defensa.

Amb aquesta petició naval s’apunten nous camins de la guerra: es pot interpretar que Kíiv no ha renunciat a recuperar territori costaner no només als voltants de Crimea, també a la seva vora perduda del mar d’Azov.

Réznikov ha assegurat que l’ajuda naval espanyola ha tingut fins ara molta importància. «Els Harpoon espanyols estan garantint que els països africans rebin gra ucraïnès i puguin sobreviure a la fam».

Caces

Réznikov ha explicat que Ucraïna continua tenint tres prioritats a l’hora de demanar ajuda: els carros, més munició d’artilleria dels calibres 105 i 155 i armament antiaeri. Això no només suposa sistemes de defensa com els míssils Aspide, Hawk o Mistral que ja ha entregat Espanya; també avions de combat.

Réznikov –que espera que aviat es munti «una coalició aèria» similar a la muntada entorn dels tancs– no ha especificat el model de caça, tot i que fins ara s’ha entès que Kíiv demana F-16, dels quals no disposa Espanya. Robles ha assegurat que Espanya «dona el que té, però el que no té, òbviament, no ho pot donar». Però el seu convidat ucraïnès ha fet dues mencions que donen pistes. Ha parlat del seu interès en «productes de la firma sueca Saab» i en «avions de quarta i cinquena generació».

La primera menció fa referència als caces Saab 39 Gripen que disposa l’exèrcit suec (a punt d’entrar a l’OTAN); la segona inclou els Eurofighter, que sí que té Espanya. No hi ha hagut comentaris sobre aquesta possibilitat, ja que «Ucraïna està posant els morts, i no donarem informació que pugui costar vides», ha dit Robles per explicar «la discreció» amb què el seu departament envolta sempre aquests temes. Fonts de Defensa descarten aquest horitzó: «L’Eurofighter no és interoperable amb caces americans, i formar un pilot costa un any i mig».

Tancs

En la reunió bilateral s’han abordat també possibles terminis per a l’entrega de quatre tancs més –el plus promès per Pedro Sánchez en la seva visita a Kíiv– que actualment estan sent recondicionats i rearmats a la factoria de Santa Bárbara a Sevilla. Falta encara temps per a l’entrega d’aquest segon paquet. Ningú espera que estiguin disponibles abans de finals de maig, ja que tornar a posar en funcionament els vells Leopard que l’Exèrcit tenia emmagatzemats i cedir peces al seu dipòsit de Casetas (Saragossa) requereix prop de 4.000 hores de treball per cada vehicle.

Els treballs són tant per reviure els carros com per homologar-los amb els altres Leopard 2 que entregaran altres països europeus i fer-los compatibles en el combat. Tot i que no hi ha confirmacions ni detalls oficials sobre el seu ús, els carros espanyols estan destinats a desplegar-se, segons totes les previsions militars, en accions de guerra al Donbass. Per a això han sigut formades en un camp d’entrenament de Toledo les primeres deu tripulacions ucraïneses d’aquests tancs, un total de 55 militars que van acabar de rebre un ensinistrament exprés el 13 de març.

Robles ha comptat ja en un miler els militars ucraïnesos ensinistrats a Espanya. «A finals de mes», ha calculat, sortiran els sis Leopard cap a Ucraïna juntament amb 20 transports eruga cuirassats més (TOAs) de l’Exèrcit. Aniran per via marítima i estaran desplegats «abans que acabi el mes», creu la ministra. Réznikov ha expressat la seva gratitud perquè aviat «estiguin rugint els lleopards en el camp de batalla».

Papers filtrats

«Espanya continuarà enviant tota mena de material a Ucraïna», ha dit Robles. Tant ella com el seu visitant han intentat restar importància a les filtracions de papers del Pentàgon referits a l’ajuda militar nord-americana a Kíiv. Robles ha assegurat que aquesta filtració «no trencarà la unió» dels països occidentals que ajuden Ucraïna. Réznikov ha ironitzat al dir que la difusió de papers filtrats són l’«operació psicològica especial» de Rússia, que no té cap altre beneficiari que Rússia i que maneja «informació endarrerida» i «una barreja de veritat i no veritat». Tots dos ministres han negat taxativament que hi hagi personal de l’OTAN en territori ucraïnès, excepte els agregats militars de les ambaixades.

Juntament amb el ministre Reznikov han vingut l’almirall cap d’Estat Major de la Marina ucraïnesa, Olegsi Neizhpapa, i el seu director de cooperació militar internacional, a més del mateix ambaixador a Espanya, Serhii Pohoreltsev. Per part espanyola s’han assegut tres alts caps de l’Armada: el cap d’Estat Major de la Defensa, l’almirall Teodoro Esteban López Calderón; el secretari general de Política de Defensa, l’almirall Juan Francisco Martínez Núñez, i el segon cap d’Estat Major de la Defensa, l’almirall Carlos Martínez Merello.

El ministre ucraïnès ha anunciat contactes amb la indústria espanyola de la Defensa. Kíiv vol proposar fabricacions conjuntes de material de guerra que «tindria l’avantatge de disposar d’una etiqueta de ‘provat en combat’», ha dit.

Fins al moment, a més de l’aportació de carros de combat i de TOAs, Espanya ha fet entrega a Ucraïna de míssils antiaeris Aspide, Mistral i Hawk amb les seves bateries, obusos 105/14, vint vehicles lleugers i pesants de càrrega més, ambulàncies, cinc sistemes de defensa naval i quantitats no especificades de munició d’artilleria dels calibres 105 i 155 mm, armes lleugeres i llançagranades contracarro C90 de fabricació espanyola.

Notícies relacionades

La delegació ucraïnesa visita també l’Hospital Militar de la Defensa Gómez Ulla de Madrid per condecorar el seu director i el de l’Hospital General de la Defensa de Saragossa com a gest de gratitud per l’ajuda humanitària, sobretot quirúrgica i psicològica, prestada a militars ucraïnesos greument ferits.

El ministre Réznikov va protagonitzar setmanes d’especulacions al seu país durant el mes de febrer, sobre un possible relleu pel cap d’intel·ligència del govern de Kíiv, després que es difongués un suposat cas de corrupció la implicació del qual no s’ha demostrat.