Els últims cinc presos d’ETA fora d’Euskadi són traslladats a presons basques

La política de dispersió de presos d’ETA ja ha acabat després que aquest divendres Institucions Penitenciàries informés del trasllat dels cinc últims presos a centres d’Euskadi. El Govern espanyol va iniciar el 2018 l’acostament de presos i aquest març, després de 34 anys, posa fi a aquesta política de dispersió. Els partits nacionalistes bascos han aplaudit el punt final a aquesta gestió penitenciària, que obligava les famílies dels reus a desplaçar-se lluny d’on vivien per poder veure’ls. Mentrestant, el PP ha carregat contra l’Executiu de Pedro Sánchez i l’ha acusat de mercadejar amb la fi de la política de dispersió a canvi dels vots d’EH Bildu i el PNB a la seva investidura.

Des del govern basc han valorat positivament aquest punt final. «El final de la dispersió dels presos és una conseqüència lògica del final de la violència pel qual el Govern basc i el ‘lehendakari’ han treballat aquests anys», ha explicat el seu portaveu, Bingen Zupiria, que ha recordat que el programa de l’Executiu d’aquesta legislatura defensava una nova política penitenciària que tingui per objectiu la reinserció.

El president del PNB, Andoni Ortuzar, ha considerat que és positiu el final de la dispersió, que «ja no tenia cap sentit» i que, per tant, ha considerat un «pas important més cap a la convivència en aquest país». I ha insistit que «falten diversos passos», entre els quals ha esmentat el reconeixement del «dany injust causat» per part d’aquests presos i del seu entorn social i polític davant les víctimes i la societat.

Per la seva banda, el coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha expressat «alegria continguda» davant l’últim trasllat, que considera que fomenta «la convivència democràtica». Segons Otegi, el final de la dispersió dels presos d’ETA «no hauria d’escandalitzar ningú, perquè obeeix a l’estricte compliment de la legalitat penitenciària». El líder de Bildu ha defensat que dispersar els presos era una «decisió política sostinguda en el temps per tots els governs en plena consciència que vulnerava greument els drets humans». «No els va importar afegir patiment innecessari a les famílies», ha dit.

Encreuament de crítiques entre el PSOE i el PP

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La valoració positiva de les forces nacionalistes basques contrasta amb la crítica abocada per la presidenta del PP de Biscaia i candidata a diputada general, Raquel González, que ha afirmat que acostar els presos d’ETA a presons basques era «el pagament de Sánchez a Otegi» per «fer-lopresident», mentre que «alliberar-los és el pagament al PNB» a canvi dels seus vots. «Tots els presos terroristes que van mantenir aquesta terra i la seva gent sumida en el dolor, la por i la ruïna han sigut ja acostats a les presons basques tal com exigia Otegi, un dirigent terrorista que ara es fa dir polític», ha denunciat.

El ministre d’Interior, Fernando Grande Marlaska, ha sortit al pas de les crítiques i ha replicat que els populars «practiquen el cinisme i fan una utilització absolutament inadequada i indecent del que ha sigut la lluita antiterrorista d’aquest país durant els últims 50 anys». El dirigent socialista ha acusat el principal partit de l’oposició d’utilitzar de manera «indecent» el terrorisme i ha insistit en la seva hipocresia, ja que «ells van traslladar presos de l’organització terrorista quan l’organització assassinava, segrestava i encara estàvem lluitant per derrotar el disbarat».