Els comptes catalans

Aliances creuades al Parlament: les quatre claus de la ruptura dels blocs a Catalunya

El PSC i Junts tomben definitivament el pla pilot de la renda bàsica mentre l’independentisme no aconsegueix cap votació conjunta

Aliances creuades al Parlament: les quatre claus de la ruptura dels blocs a Catalunya

KIKE RINCÓ / EUROPA PRESS

5
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en política i actualitat parlamentària

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

Després de l’aprovació definitiva dels pressupostos, el Parlament ha afrontat el segon ‘round’, el de la llei de mesures fiscals i financeres, una mena de calaix de sastre que acompanya els comptes i que no ha fet més que consolidar que la majoria independentista ja no opera a la Cambra catalana i que el PSC aprofita aquesta esquerda per teixir acords a dues bandes. I és que els socialistes, malgrat haver pactat amb el Govern i amb els Comuns els pressupostos, han aconseguit el suport de Junts perquè caiguin projectes estratègics per a ERC, com el pla pilot de la Renda Bàsica de Ciutadania.

Buscant eclipsar aquesta sintonia amb el grup de Salvador Illa, els postconvergents han elevat el to contra els seus exsocis per boca del diputat Joan Canadell, que ha arribat a acusar el Govern de Pere Aragonès de tenir «tics autoritaris» i d’haver abandonat el camí independentista. Tot i així, no han aconseguit arrossegar al PSC perquè doni suport a les seves esmenes sobre els macroprojectes, sense eufemismes i amb terminis més urgents que el subscrits per socialistes i republicans. Els Comuns, el tercer aliat del Govern per als comptes, s’ha mantingut fidel al pactat, tot i que han advertit que estarà a l’aguait perquè no es coli «per la porta del darrere» partides com la de l’execució de la B-40.

La sintonia entre el PSC i Junts

Com ja va passar fa una setmana en comissió, ha prosperat la iniciativa del PSC i secundada per Junts per tombar el pla pilot de la Renda Bàsica Universal. De poc han servit les reclamacions d’ERC perquè s’acceptin els 40 milions per a un assaig que considera estratègic per combatre la desigualtat i que compta amb el suport de la Taula del Tercer Sector. Els socialistes han tornat a argumentar que aquests recursos s’han de destinar a l’Ingrés Mínim Vital i a la Renda Garantida de Ciutadania, i no a una prestació que genera «falses expectatives» perquè la Generalitat no podria sostenir els més de 50.000 milions que suposaria perquè arribés a tots els catalans.

L’aliança entre el PSC i Junts ha indignat especialment la CUP, ja que va ser una dels compromisos que van aconseguir arrencar a ERC a canvi del seu vot en la investidura de Pere Aragonès, un lament a què s’han afegit els Comuns. Socialistes i postconvergents han aconseguit també fer caure que l’Agència Catalana de l’Aigua sigui qui determini el preu de l’aigua a les ciutats de l’àrea metropolitana sota l’argument que envairia competències municipals dels ajuntaments.

La fidelitat al pacte dels Comuns

«Només teníem una línia vermella: zero euros per als macroprojectes», ha dit durant el debat la presidenta d’En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach. I per als Comuns, aquesta condició es compleix malgrat el pacte subscrit entre ERC i el PSC per a l’execució de la B-40, augmentar la capacitat de l’aeroport del Prat i impulsar el macrocomplex d’oci del Hard Rock. Per ara, és cert que no hi ha partides en els comptes per a aquestes infraestructures, però hauria d’haver-n’hi si, com han pactat socialistes i republicans, es firma el conveni de la Ronda del Vallès abans del 31 de març i la Moncloa traspassa els recursos per impulsar-la. Mentre això no passa, els Comuns han recolzat tant els pressupostos com la llei de mesures i no han colat cap esmena per sorpresa. Les dues que van presentar, una sobre drets dels animals i una altra sobre la remunicipalització de la gestió de l’aigua no han tingut prou suport.

JxCat, sense suports per a les seves apostes

Després de la seva sortida del Govern, l’estratègia de Junts al Parlament ha sigut la de buscar que ERC pateixi la seva minoria en cada votació. Però aquesta vegada, s’ha quedat sola i ha vist com les seves propostes han quedat fora dels comptes. Les seves més de 800 esmenes parcials han sigut rebutjades. Fins i tot les dels macroprojectes, amb les quals pretenien posar a prova l’acord entre ERC i el PSC, no han aconseguit el ‘sí’ dels socialistes com pretenien. El grup de Salvador Illa assegura que ha prioritzat la «lleialtat» al pacte amb ERC, tot i que el grup presidit per Albert Batet ha demanat la votació separada de cada punt per posar els socialistes en la tessitura de votar en contra que la B-40 arribi fins a Granollers, de l’ampliació de l’aeroport o l’aprovació del pla director del Hard Rock en el primer quadrimestre de l’any. Els socialistes, que estan d’acord amb les dues propostes, recorden que ja han arribat a un acord amb el Govern per desencallar aquests projectes.

Tampoc ha prosperat cap de les altres propostes dels postconvergents com la rebaixa del tram autonòmic de l’IRPF a la rendes més baixes o l’increment de les bonificacions de l’impost de successions perquè quedin exempts de pagament fins als 700.000 euros en lloc dels 600.000 actuals. 

Sense aliança independentista

Notícies relacionades

També la ruptura de la majoria independentista s’ha fet evident durant tot el debat. Junts ha retret a ERC no haver acceptat cap de les seves esmenes, especialment les relacionades amb el procés, com els referents a l’obertura de noves delegacions a l’exterior, el pla per reduir la dependència del FLA o l’elaboració d’uns comptes alternatius sense dèficit fiscal. Durant el debat, el diputat de Junts Joan Canadell ha acusat els republicans de canviar el paradigma de la legislatura. «Va dir que veni a fer la independència i el que volia és fer un tripartit. Ha aconseguit retardar dos anys més la independència», ha retret Canadell al president Aragonès.

No obstant, l’única coincidència entre els independentistes ha sigut per frenar la proposta del PSC per modificar la llei d’Organització de Serveis Jurídics de l’Administració. Segons la norma, la Generalitat pot presentar-se com a acusació particular en casos de revelació de secrets amb programes com Pegasus tant si afecta matèries vinculades al desenvolupament de la seva funció pública com a la vida privada. El PSC considera que només hauria de poder exercir aquesta funció en el primer dels supòsits.