Tres correus inèdits apunten a maniobres de «persones vinculades al PP» contra l’advocat de Bárcenas

Tres correus inèdits apunten a maniobres de «persones vinculades al PP» contra l’advocat de Bárcenas
10
Es llegeix en minuts
Tono Calleja Flórez

Tres correus electrònics del 2014, dels quals no s’ha tingut constància fins ara, es poden convertir en una prova rellevant per reforçar la tesi de la Fiscalia Anticorrupció que «un ‘lobby’ de persones vinculades al PP» va participar en la presumpta extorsió a l’exjutge Javier Gómez de Liaño, que en aquelles dates era l’advocat de l’extresorer popular Luis Bárcenas i volia que confessés sobre el finançament il·legal o caixa b de la formació conservadora.

Aquests missatges van ser requisats per la Policia Nacional amb motiu de la detenció de l’advocat Óscar Jiménez Rubia en el si de l’operació Prima, promoguda pel Ministeri Fiscal al Jutjat d’Instrucció número 5 de Fuenlabrada (Madrid). Aquest advocat, segons la investigació policial que l’afecta, va intercanviar correus electrònics amb Villarejo, que utilitzava per fer-ho una de les seves identitats falses (operatives) controlades actualment per la fiscalia. Es dona la circumstància que Anticorrupció té en el seu poder altres gravacions que ja vinculaven un ‘lobby’ lligat a esferes del Partit Popular al seu hipotètic interès per pressionar Gómez de Liaño a través d’informacions derivades d’un condemnat russogeorgià, que havia defensat davant la justícia.

Cal recordar, també, que Gómez de Liaño es va fer càrrec de la defensa de Bárcenas l’11 de juliol del 2013, quan l’extresorer del PP ja feia dues setmanes que era a la presó i se sentia traït pel seu partit. I aquell mateix 11 de juliol Villarejo va anotar a la seva agenda personal les suposades instruccions que li havia donat el llavors secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez: «Pla contra LB [Luis Bárcenas]. Interv. comunicacions, registres i citació de dona i fill».

«Tots els pagaments»

Els tres missatges interceptats en una altra operació policial poden donar, en aquests moments, una nova visió a la investigació sobre el paper de Villarejo i un suposat ‘lobby’ de persones pròximes al PP en l’operació Kitchen. «Interessa de K. Totes les dades dels pagaments a l’estranger que va fer a G. de L. Tots els pagaments que va fer a membres del CNP, GC i d’altres. Altres pagaments a polítics», diu de manera específica un d’aquests correus electrònics, als quals ha tingut accés EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, enviat per José Javier Esteban Alonso el 14 de juny del 2014, que segons fonts de la causa a l’escriure ‘K’ es refereixen al condemnat russogeorgià Zakhar Kalaixov, i al redactar ‘G. de L.’, a Gómez de Liaño.

Quant a l’emissor del missatge, és a dir, José Javier Esteban Alonso, es tracta en realitat d’una de les identitats operatives de les quals es valia el comissari José Manuel Villarejo, segons va avançar ‘eldiario.es’. El correu tenia com a destinatari el lletrat Jiménez Rubia, que dos dies després, en un missatge titulat ‘Visita pendent’, contesta al seu interlocutor (Villarejo camuflat sota un altre nom fals) amb un breu: ‘OK’.

En el seu missatge al comissari, l’advocat Jímenez Rubia també al·ludeix a Halit Sahitaj, que identifica com a intermediari amb el pres russogeorgià, ja que era «la persona que va preparar la visita amb K. [Kalaixov] a canvi de ser present en aquesta trobada».

Informació compromesa

Com ja va avançar EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, en les agendes de Villarejo apareixen nombroses anotacions relacionades amb el lletrat Óscar Jiménez Rubia i amb Halit Sahitaj. Segons el comissari, aquest advocat va acudir a la presó d’Estremera (Madrid) per entrevistar-se amb Kalaixov. Del contingut de la reunió a la presó va donar compte el mateix advocat a Villarejo, que pretenia obtenir informació compromesa sobre Gómez de Liaño, que havia sigut advocat del convicte russogeorgià.

El mateix Jiménez Rubia va confirmar, a preguntes d’EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, que efectivament va mantenir una reunió a la presó amb Kalaixov. No obstant, va negar que el motiu de la trobada tingués res a veure amb l’advocat de Bárcenas: «Va ser una reunió molt breu i vaig veure que [Kalaixov] estava molt ben assessorat pels seus advocats. Ni es va parlar ni es va tractar res sobre Gómez de Liaño. Era un tema d’una extradició que tenia. Em sorprèn que Villarejo digui això; no tinc coneixement de res d’això», va respondre a aquest diari.

No obstant, les agendes del comissari diuen una altra cosa. Villarejo va escriure el 30 de juny del 2014 que Jiménez Rubia li havia fet un comentari sobre l’intermediari del convicte russogeorgià: «Diu que disposa de dades sensibles sobre Liaño. Va portar documents per analitzar». Després assegura en les seves notes personals que Halit li havia comentat que Liaño li havia trucat enfadat «per la visita de l’advocat». Un mes després, Jiménez Rubia va mostrar la seva preocupació per la possibilitat que Halit informés Liaño sobre qui l’estava perseguint.

Un favor

L’agenda de Villarejo continua aportant més dades sobre el que va passar l’estiu del 2014 respecte a aquesta suposada persecució a Gómez de Liaño. El 20 d’agost del 2014 Jiménez Rubia va traslladar al comissari, sempre segons les anotacions, que Gómez de Liaño era a Suïssa «rebent diners de Bárcenas». Villarejo també redacta que el presumpte intermediari del pres, Sahitaj Halit, li havia reclamat un favor a canvi de donar dades sobre l’advocat de l’extresorer del PP: «Va informar que tenia un problema de «crida i cerca amb Geòrgia».

I de les agendes de Villarejo als correus requisats per la policia a Jiménez Rubia en l’operació Prima. En el tercer dels correus localitzats, datat precisament l’estiu del 2014, el 7 de juliol, l’advocat Jiménez Rubia informa el comissari sobre la suposada negociació amb Kalaixov i el seu intermediari Sahitaj Halit. «T’escric en relació amb H. He parlat amb ell aquest cap de setmana i li he proposat el que vam acordar. Ell em diu que em dona la informació, però que no confia que es pugui treure una solució ràpida a l’assumpte de K. Que tem que efectivament es produeixi una reunió, cosa que no dubta, però que després la situació de K. no es pugui arreglar abans que acabi l’agost. Em demana que se li digui que si es pot arreglar per posar fi a l’assumpte; en cas contrari no està interessat a continuar. Ja em diràs», indica de manera textual el missatge. Kalaixov va ser extradit després de complir la seva condemna a Rússia, ja que Geòrgia va renunciar ‘in extremis’ a la seva reclamació.

Aquests correus electrònics, al contingut dels quals ha tingut accés EL PERIÓDICO DE ESPAÑA en exclusiva, podrien capgirar la part de la investigació que ha reprès la Fiscalia Anticorrupció, que va aconseguir obrir el 10 de febrer del 2022 una nova peça separada del cas Tàndem o Villarejo, la número 36. En aquesta causa s’analitza «un encàrrec fet per terceres persones vinculades al Partit Popular a fi d’aconseguir, mitjançant pressions a Luis Bárcenas i al seu lletrat llavors en el sumari conegut com a Gürtel, Javier Gómez de Liaño, que no sortissin a la llum informacions comprometedores o perjudicials per al PP vinculades al sumari esmentat», especificava la interlocutòria de l’1 de febrer de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, que ordenava reobrir la causa que havia arxivat el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6, Manuel García Castellón.

Un ‘lobby’ darrere del PP

Anticorrupció va iniciar les seves indagacions després de rebre quatre gravacions que van ser descobertes en el registre del domicili de Jana Kleiner i Halit Sahitaj. Aquests àudios posaven de manifest que el 2014 «un ‘lobby’» que era «darrere del PP» va tractar d’obtenir informació sobre els supòsits draps bruts de l’advocat defensor de l’extresorer del PP Luis Bárcenas, l’exjutge Javier Gómez de Liaño. «Em van demanar aquest favor, perquè jo de vegades diguem que treballo per a ells [...] per obtenir informació comprometedora de l’aleshores advocat de Bárcenas. [...] Volen tirar a matar, a matar Liaño, Bárcenas», indica de manera textual un dels àudios.

Així consta en la transcripció de la conversa inclosa en l’escrit del 2 de setembre passat, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO DE ESPAÑA; en aquest escrit la Fiscalia Anticorrupció reclamava la imputació de l’exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal, que ha rebutjat el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón.

Els interlocutors d’aquesta conversa, que segons la fiscalia és una prova rellevant de la «connexió política» de la trama policial Kitchen amb el Partit Popular, són les persones identificades com a «Mónica (intermediària entre José i el tercer interlocutor, que diu tenir contacte directe amb una altra persona, a la qual es refereix com a Álex, soci d’Hernando, que, al seu torn, José sembla relacionar amb la ‘part noble del Partit Popular’), i Juan Ramón». I aquest últim és, al seu torn, l’encarregat d’«activar i transmetre la proposta a l’entorn de Kalaixov, que disposaria d’aquesta informació comprometedora» sobre l’exjutge Gómez de Liaño.

Altres implicats

Les anotacions de Villarejo mostren que la claveguera policial també va contactar amb altres persones en el seu intent d’investigar Gómez de Liaño, sense aval del jutge del cas Gürtel, Pablo Ruz. El 28 de març del 2014 Villarejo va apuntar, després d’una suposada conversa mantinguda amb un altre advocat: «José Aliste Martín. Jutjat d’Instrucció 20. DP/135/2006. Amb advocat José Luis Moreno Cela. Tema Kalaixov (que va portar Andreu). Es reparteixen 4 milions amb Liaño. Hi ha societats uruguaianes que van utilitzar».

La interlocutòria de la Sala Penal de l’Audiència Nacional també confirma la petició de la Fiscalia Anticorrupció que a la peça 36 declarin com a investigats José Luis Moreno Cela, Mónica Gil Manzano i Juan Ramón Díaz Moro. En relació amb José, els fiscals especifiquen que en la gravació assegura, de manera literal: «Si a més el senyor Kalaixov diu com ho ha cobrat, se li pot aixecar un tema de delicte fiscal i de blanqueig de capitals». A l’àudio també es diu que al ciutadà russogeorgià se li havia exigit «un pagament de 5 milions d’euros a canvi de facilitar la seva posada en llibertat». I tot amb la promesa que un fiscal informaria de manera positiva «per a la seva posada en llibertat», segons les paraules de José.  

Pels fiscals, aquestes gravacions posen de manifest una «connexió política aliena al Ministeri de l’Interior de l’operació Kitchen», ja que la seva actuació havia sigut «encoratjada o tutelada també des de la cúpula del Partit Popular, aleshores al Govern de la nació».

«Subjecte interessant»

En la seva recerca dels presumptes draps bruts de l’advocat de Bárcenas, Villarejo va contactar amb Halit, amb el qual sembla que va mantenir una conversa el 4 d’abril del 2014. Villarejo va escriure: «Subjecte interessant. Diu que va pagar personalment molts diners en efectiu a Liaño». Fonts coneixedores dels fets han explicat a aquest diari que Halit havia actuat com a intermediari de Kalaixov. Les notes mostren que el comissari es va reunir fins a dues vegades amb ell: la primera, en un hotel de Saragossa, i la segona, a Madrid.

L’1 de maig del 2014 Villarejo transcriu al seu diari les seves impressions sobre una suposada conversa que va mantenir de manera directa amb Sahitaj Halit: «Corrupció Cospe. 20 milions per compra de l’Aeroport C. Real, fons Luxemburg. Origen màfia russa [...] Liaño 5,5 milions d’euros en comtat de Zut (Suïssa). També a l’Uruguai. Pagaments per Bèlgica (passa diners amb cotxe i a França, filla de la dona el recull)».

Notícies relacionades

El gener del 2015, després de dos anys d’investigacions sense suport judicial i seguiments presumptament il·legals, Gómez de Liaño va abandonar la defensa de Bárcenas, que va canviar la seva estratègia. Va passar de culpar el PP i reconèixer l’existència d’una caixa b a negar-ne de nou l’existència. El 22 de gener del 2015, al sortir de la presó després d’abonar una fiança de 200.000 euros, l’exsenador va dir, de manera literal: «El PP no té res a témer de mi, però jo he assumit la meva quota alíquota de responsabilitat, i les responsabilitats les hem d’assumir tots».

Tal com va avançar aquesta redacció, Villarejo va reconèixer, el desembre del 2014, al seu cap a la Policia, el director adjunt operatiu, Eugenio Pino, haver investigat els comptes de Gómez de Liaño sense control de l’autoritat judicial responsable del cas Gürtel, el jutge Pablo Ruz».