Una vaga indefinida de lletrats posa en perill Llop amb risc de paralització dels jutjats

Els lletrats de l’Administració de Justícia –antigament coneguts com a secretaris judicials–, han començat aquest dimarts una vaga indefinida que posa en perill la gestió d’aquest cos dependent del Ministeri de Justícia, al front del qual està Pilar Llop. Aquests alts funcionaris, dipositaris de la fe judicial i responsables de la tramitació de les causes als jutjats i de la disposició de fons, reclamen una adequació salarial que, segons el col·lectiu, acumula gairebé 14 anys de retard des que el 2009 una reforma legal va incrementar les tasques de les quals són responsables.

La vaga ha tingut de moment un seguiment desigual, però ha aconseguit paralitzar desenes de judicis i diligències previstes als òrgans judicials de tot Espanya i els seus efectes es deixaran notar si l’atur persisteix en els pròxims dies, com han anunciat els convocants, que són tres de les associacions que representen de forma majoritària a un col·lectiu que integra 4.200 efectius. 

Segons el Col·legi Nacional de Lletrats d’Administració de Justícia, la Unió Progressista de lletrats i l’Associació Independent, que són els convocants, les aturades han arribat al 81% en una jornada històrica en què gairebé 1.000 lletrats de tot Espanya han participat en una concentració a la madrilenya plaça de Callao, per dirigir-se després a la seu del Ministeri. Segons el departament de Llop, que no ha facilitat ni anunciat cap reunió, aquestes aturades amb prou feines han superat el 28% a tot Espanya, a la qual cosa s’uneix un especial increment de peticions de permís per al dia d’avui.

Audiència Nacional i Suprem

Fonts de l’Audiència Nacional  i del Tribunal Suprem consultades per EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, del grup Prensa Ibérica, detallen un seguiment irregular de la vaga en els dos òrgans, ja que en el primer d’ells només haurien parat 6 dels 41 lletrats que presten allà els seus serveis, la majoria de la jurisdicció penal, mentre que en el Tribunal Suprem s’haurien unit a la convocatòria el 70% dels lletrats. Pel que fa a l’Audiència Provincial de Madrid, fonts jurídiques assenyalen que les aturades han afectat aquest dimarts 10 de les 15 seccions del Penal. Malgrat que s’han establert serveis mínims, aquests només afecten les mesures cautelars, per la qual cosa multitud de sentències haurien quedat sense notificar, una situació que es prolongarà durant els pròxims dies.

Segons els convocants, l’aturada d’aquests funcionaris no és fútil, ja que els secretaris judicials són els únics amb facultats de disposició dels fons del Compte de Dipòsits i Consignacions Judicials, que compta amb un saldo mitjà de 4.500 milions d’euros. D’aquesta manera, l’atur afectarà els pagaments judicials a particulars (aliments, deutes, indemnitzacions, etc.) i al Tresor Públic (multes, dipòsits, etc.). També es veuran afectats els tràmits en els registres civils, com els matrimonis, si bé altres assumptes s’incardinen en els serveis mínims i no notaran la vaga, com són els relatius a menors.

Intents de mediació del CGPJ

Per mirar d’evitar que s’arribés a aquesta situació s’han arribat a buscar mediadors tant entre l’Advocacia –s’ha postulat per a això el nou degà del Col·legi de l’Advocacia de Madrid, Eugenio Ribón, com en el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Diversos lletrats (lajs) del Tribunal Suprem van entrar en contacte amb els vocals María Ángeles Carmona, Concha Sáez, Álvaro Cuesta i Gerardo Martínez Tristán, sense gaire resultat.

Fonts de l’òrgan de govern dels jutges assenyalen a aquest diari que d’aquest moviment va ser informat l’actual president suplent de l’òrgan, Rafael Mozo, perquè contactés al més alt nivell amb la ministra i el fes saber la inquietud pel desenvolupament dels esdeveniments. Però malgrat això,  no s’han produït reunions entre el ministeri i els convocants.

La postura del Ministeri va ser donada a conèixer ahir en roda de premsa pel secretari d’Estat de Justícia, Antonio ‘Tontxu’ Rodríguez, que va qualificar la convocatòria de vaga de «política» i «sense cap finalitat professional», denunciant a més «que vol perjudicar els ciutadans». «És una vaga contra el poble», va arribar a dir, cosa que va ser durament contestat pel col·lectiu, que va demanar el seu cessament.

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

La vaga indefinida convocada per a aquest dimarts és el resultat del conflicte laboral que mantenen els lajs des de fa mesos amb el Ministeri de Justícia i que ja han protagonitzat vagues puntuals –que van obligar a suspendre judicis i declaracions, incloses algunes del conegut com a ‘cas Villarejo’ a l’Audiència Nacional– i concentracions. Les tres associacions convocants retreuen al Govern que fins ara no s’hagi introduït una esmena a la llei d’eficiència organitzativa perquè «les retribucions del cos de Lletrats de l’Administració de Justícia es referenciïn a les corresponents a la carrera judicial, en la proporció de millora que es consideri adequada a les responsabilitats inherents a aquest col·lectiu».

El «detonant» del conflicte se situa en l’acord que el Ministeri va firmar el desembre del 2021 amb els sindicats dels cossos generals «sense desenvolupar degudament l’adequació salarial a les últimes reformes processals prevista en el segon paràgraf de la disposició addicional 157 de la llei 11/2020 de pressupostos generals de l’estat per al 2021». Les associacions acusen Justícia d’allargar i agreujar el conflicte: «No només no ha convocat al Comitè de Vaga, [...] sinó que l’incendia i enardeix, faltant a la veritat al Parlament», denuncien.