Baròmetre del gener

Enquesta CIS: el PSOE manté dos punts d’avantatge respecte al PP després de la rebaixa de la malversació i el xoc amb el TC

En l’últim sondeig del 2022, el PSOE va veure retallat a només dos punts el seu avantatge respecte al PP després de la derogació de la sedició

Enquesta CIS: el PSOE manté dos punts d’avantatge respecte al PP després de la rebaixa de la malversació i el xoc amb el TC
2
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El PSOE i el PP han arrencat l’any 2023 consolidant les seves expectatives electorals al baròmetre mensual del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). A l’enquesta del gener, Pedro Sánchez manté 1,7 punts d’avantatge respecte a Alberto Núñez Feijóo després del conflicte institucional que va provocar el Tribunal Constitucional al suspendre la reforma que buscava garantir la seva pròpia renovació, i també després de tota la polseguera que va aixecar la derogació del delicte de sedició i la rebaixa del delicte de malversació.

El CIS estrenarà amb aquesta enquesta les seves prediccions aquest any electoral que inclou eleccions autonòmiques i municipals el 28 de maig i eleccions generals a la tardor. En el baròmetre del desembre, el PSOE es va mantenir al capdavant amb una estimació de vot del 30,6%, però va veure retallat a només dos punts el seu avantatge respecte al PP, que va pujar un punt i mig, fins al 28,6%. Unides Podem i Vox van repetir a la tercera i quarta plaça, amb un 12,4% i un 10,2%, respectivament. Ciutadans, per la seva banda, va pujar al desembre fins al 2,9%.

Després de l’esmentat conflicte institucional, la renovació del Constitucional es va desbloquejar a finals de desembre amb l’elecció, per part del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), de María Luisa Segoviano i César Tolosa, i la seva incorporació, ja el gener, dels dos magistrats que el Govern havia designat setmanes abans: l’exministre de Justícia Juan Carlos Campo i l’exassessora de la Moncloa Laura Díez.

A més, abans que el CIS acabés de fer les seves entrevistes, va entrar en vigor la reforma penal, cosa que va obligar l’instructor del judici del procés, el magistrat del Suprem Pablo Llarena a adaptar-hi la seva petició de penes per a l’expresident Carles Puigdemont. Com a conseqüència d’aquesta modificació legal, també es començava a parlar d’una possible allau de rebaixes de penes per malversació.

Violència masclista i avortament

Notícies relacionades

Mentre s’efectuava el treball de camp també creixia la inquietud pel repunt dels assassinats masclistes que es va registrar durant les festes nadalenques. Així mateix, les últimes entrevistes es van fer coincidint amb la polèmica generada per unes declaracions de la secretària d’Estat d’Igualtat, Ángela Rodríguez, ‘Pam’, sobre aquesta situació i la rebaixes de penes a agressors sexuals per l’aplicació de la llei de llibertat sexual, i amb l’anunci de noves mesures antiavortament a Castella i Lleó.

Aquells dies també es va parlar de l’intent de cop d’Estat per part de partidaris de l’expresident brasiler Jair Bolsonaro i eren notícia les primàries a Ciutadans, en què el portaveu adjunt al Congrés, Edmundo Bal, es va enfrontar a la llista que recolzava la presidenta del partit, Inés Arrimadas, i que finalment va aconseguir la victòria el 12 de gener.