Esquerres
Ada Colau treballa per una ‘entente cordiale’ entre Podem i Yolanda Díaz abans de les municipals
L’objectiu no és un acord electoral abans del maig, sinó acostar les posicions per evitar el xoc de trens en campanya
Ada Colau mou fitxa perquè Podem i Yolanda Díaz segellin un acord de pau abans de les eleccions municipals del maig. L’alcaldessa de Barcelona i líder dels comuns ha emergit com una mena de mediadora entre el partit i la vicepresidenta segona del Govern. L’objectiu és evitar un xoc de trens que comprometi les candidatures d’esquerra en els comicis de primavera i posi en risc la seva reelecció al capdavant de l’Ajuntament, el principal bastió municipalista que conserva l’espai confederal.
L’alcaldessa ha sigut la principal valedora de Yolanda Díaz des del seu llançament com a candidata de l’espai i va ser una de les protagonistes del primer acte de València, celebrat mesos abans d’existir la marca Sumar. Colau és una de les poques dirigents que s’ha mantingut al capdavant de l’onada dels anomenats ‘ajuntaments del canvi’ que va tenir lloc el 2015.
La seva figura ha aconseguit transcendir l’àmbit merament local, i ara juga un paper clau a l’escenari nacional, no només per a les esquerres, sinó també per al futur de l’actual Govern de coalició, la reedició del qual està condicionada al fet que Díaz i Podem es presentin junts sota una mateixa candidatura.
I els últims mesos han sigut nefastos per a aquest objectiu. Les tensions no han fet més que créixer entre la vicepresidenta segona i el partit morat, amb Pablo Iglesias marcant el pas a les seves files. La gestió dins del mateix Govern, on Díaz i les ministres de Podem actuen de manera independent, ha provocat forts xocs a l’espai confederal. Una ruptura que el 2022 es va fer visible en assumptes de pes com l’enviament d’armes a Ucraïna, l’augment de la despesa en Defensa, l’acord sobre el CGPJ i l’acord fallit de les esquerres a Andalusia, que va marcar un punt d’inflexió en el deteriorament de la relació. Els envits d’Iglesias contra Díaz a primers de novembre van portar la tensió a cotes fins aleshores desconegudes.
En aquest escenari, des del mateix grup confederal admeten ja que és «molt probable» que Podem i Díaz acabin prenent camins diferents de cara a les generals. La vicepresidenta encara no ha anunciat oficialment la seva candidatura, però sí que ha avançat que no llançarà el seu projecte fins després de les municipals i autonòmiques del 28 de maig. Tampoc farà campanya tret dels llocs on hi hagi acords amplis entre diferents forces, i només començarà a teixir pactes per a les generals després del maig, malgrat les pressions de Podem per avançar els seus plans i convertir la seva candidatura en una negociació bilateral entre Díaz i el partit.
Les «gestions» de Colau
El distanciament total entre Díaz i Podem amenaça d’esclatar abans de la primera cita amb les urnes, i Colau vol evitar que les conseqüències del terratrèmol minvin les possibilitats de l’esquerra. L’alcaldessa de Barcelona ha anat a totes per «tranquil·litzar els diferents espais i destensar la situació», segons fonts coneixedores, i mira d’acostar posicions entre els morats i la vicepresidenta.
La comunicació és fluida amb les dues parts, i en aquesta tasca s’ajuda de la coordinadora dels comuns, Candela López, que manté un canal de comunicació obert amb la Secretaria d’Organització de Podem. Unes «gestions per mirar de calmar» les aigües, segons ho defineixen altres fonts, per intentar assegurar una convivència pacífica durant la campanya electoral de primavera, en què l’esquerra es juga places tan importants com l’alcaldia de Barcelona, la de València i el Govern del Botànic.
L’alcaldessa de Barcelona, una de les poques polítiques actives que va ser testimoni de l’infantament de Podem, vol aprofitar el «pes simbòlic» que ostenta per segellar una mena d’‘entente cordiale’ a l’esquerra. Colau manté una bona relació tant amb Díaz com amb la secretària general del partit, Ione Belarra, i «manté interlocució» amb Irene Montero i amb Pablo Iglesias, sense que la bel·ligerància existent en aquests últims mesos hagi trencat per complet els ponts.
No és casual que l’alcaldessa, a través de les xarxes socials, s’esforci per agrair públicament els èxits polítics d’uns i altres; així, va felicitar expressament Irene Montero després d’aprovar la ‘llei trans’, i va fer el mateix amb Díaz després d’aprovar-se el decret anticrisi la setmana passada.
De Podem, és amb Belarra amb qui manté comunicació fluida i amb qui es coordina especialment per temes concrets, com els relatius a la llei de vivenda –una matèria en què l’alcaldessa de Barcelona va ser pionera–, la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat o l’últim decret anticrisi, amb la pròrroga de la congelació de lloguers durant sis mesos.
A consultes d’aquest diari, des de l’equip de premsa de Colau asseguren que la dirigent no ha mediat «en cap assumpte intern», tot i que admeten que «el que sí que ha fet aquests dies és participar activament en les converses sobre el decret del lloguer». En aquestes converses, segons ha pogut saber aquest mitjà, va arribar a negociar també amb l’ala socialista del Govern.
L’alcaldessa va arribar a difondre un vídeo a les xarxes adreçant-se al president del Govern per pressionar per l’aprovació d’aquesta mesura. Un desembarcament en tota regla en afers d’àmbit nacional amb un repte: acostar posicions i «que les dues parts –Yolanda Díaz i Podem– no perdin la interlocució», tot i que sigui a través de terceres persones.
L’estratègia de conciliació, malgrat ser encapçalada per Colau, forma part de la línia estratègica dels comuns, que té com un mandat polític acostar posicions entre els diferents actors o, almenys de moment, desinflamar la ferida oberta i intentar recompondre relacions, perquè «sense recompondre aquestes relacions és difícil ampliar l’espai».
La voluntat, assenyalen fonts ben situades, no és tant tancar un acord electoral entre Podem i Díaz abans de les municipals, al considerar que «no és possible» a causa dels terminis i al mal moment que travessa la relació i després que la vicepresidenta hagi transmès als seus afins la intenció de no tenir una «participació directa» en la campanya electoral del maig. Una intenció que manté malgrat les pressions de Podem per involucrar-la en aquests actes.
Imatge d’unitat, però no s’entreveu cap pacte
La pacificació de l’esquerra aplanaria el camí de la reedició de Colau al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona, que ara mateix no és gens clara pel desgast propi del Govern i després que els principals partits hagin nomenat els seus candidats: Jaume Collboni (PSC), Ernest Maragall (ERC) i l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias (Junts).
Notícies relacionadesPerò l’acostament que aspira a aconseguir Colau no només està dirigit a Barcelona. Catalunya és precisament un dels feus on més encarrilats estan els acords. El maig de l’any passat, els comuns i Podem Catalunya van segellar un pacte per presentar-se junts a nivell municipal a tots els ajuntaments sota les sigles d’En Comú Podem. La relació sembla greixada entre les dues forces, i aquesta és la imatge que també es voldrà traslladar a nivell nacional.
La primera ‘foto’ d’unitat vol exhibir-se en l’acte de Sumar organitzat per Yolanda Díaz dissabte vinent 14 de gener a Barcelona, en el qual també participarà Ada Colau, i en què es treballa perquè també hi hagi figures de Podem Catalunya que participin en la trobada, tot i que mirant d’evitar que es converteixi en un «acte de partits». La representació de la direcció morada encara no està tancada.
