Feijóo canvia el logo de Casado i enterra el ‘populars’ de la façana de Génova

La marca del PP tindrà canvis aviat. Alberto Núñez Feijóo és partidari de recuperar el nom original de la formació, Partit Popular, i enterrar el «populars» que es va inaugurar el 2015. Ho va fer Mariano Rajoy a l’estiu previ a les eleccions generals i amb partits nous, com Ciutadans, amenaçant de trepitjar fort. El procés va estar supervisat per un dels seus homes forts i cap de campanya, Jorge Moragas, i també va incloure una puntualització molt sonada: la mítica gavina es mantindria, però en realitat era un xatrac, una au similar que només els ornitòlegs són capaços d’identificar.

L’encarregat d’explicar aquell canvi va ser Pablo Casado, en aquell moment vicesecretari de Comunicació. Va insistir que la idea era que les sigles fossin «més llegibles» i transmetre «l’orgull del que el partit és i vol dir». Quan ell va accedir a la presidència del PP el 2019 va canviar la tipografia del «populars», però va mantenir aquesta paraula com a principal marca. «PP» apareixia molt més petit a un costat. Sí que va introduir una novetat important en el logotip: el xatrac va passar a ser una espècie de semicor i en moltes ocasions lluïa una bandera espanyola. És el cas de la façana de la seu de Génova, on en el dia d’avui es pot llegir «populars» i els colors vermell i groc predominen en el logo.

La direcció actual és partidària de recuperar el nom complet de la formació (ja ho ha anat fent, per exemple, en els documents públics com les notes de premsa que envien cada dia). Però també ho pretenen fer a la seu. I reprendran els colors originals, el blau en primer lloc; i, després, el blanc.

«On posi populars hi posarà Partit Popular. I els colors seran els de sempre. Blau i blanc», conclouen fonts de l’entorn del president. La idea que tenen és que abans que acabi l’any la façana de la seu ja llueixi els canvis decidits. El procés en la resta d’autonomies i òrgans del partit serà gradual. No és un assumpte, aclareixen, el que li donin màxima prioritat. Però sí que és a sobre de la taula i a Génova aniran avançant ja el que sigui possible.

Els plans de Casado i la mudança

Al llarg de la presidència de Casado i més enllà del logo del partit, diverses idees van sobrevolar la marca. Tot i que la que més soroll va generar va ser la possibilitat de contemplar ‘Espanya Suma’ com a marca electoral en un intent per coalitzar-se amb Ciutadans i que el partit taronja s’unís a les files conservadores. En aquell moment, després de la debacle de l’abril del 2019, el PP patia una debilitat com mai abans i Albert Rivera s’havia quedat a només nou escons dels conservadors.

En la direcció popular insistien en la possibilitat de fregar una majoria absoluta si s’unia el centre dreta sota una mateixa papereta. Cap intent va prosperar i cada partit va seguir el seu camí: Rivera es va estavellar fins a veure’s obligat a dimitir (10 diputats davant els 57 que havia aconseguit mesos enrere) i Casado es va recuperar lleument fins als 89. 

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Va ser després del desastre electoral a Catalunya, el febrer del 2021 (Vox va firmar el seu primer sorpasso), quan el líder del PP va anunciar la mudança del carrer Génova que mai va arribar a executar. El procés es va iniciar i en el partit van assegurar que tenien la localització (els dubtes passaven per llogar o vendre la joia immobiliària en ple carrer Génova). Molts dirigents de pes es van queixar d’aquell anunci (sense consens i per tapar el mal resultat electoral), inclòs el mateix Feijóo com a president de la Xunta.

Quan el dirigent gallec va prendre els comandaments de la presidència nacional la pregunta es repetia fins que el coordinador general, Elías Bendodo, la va concloure a finals de maig: «Els edificis no tenen culpa de res. La intenció és seguir aquí».