Negociació pressupostària

El Govern indemnitzarà amb més de 39.000 euros les mares de fills assassinats per violència masclista

Les víctimes de violència masclista amb sentència judicial no hauran d’aportar un informe de seqüeles per ser indemnitzades

El Govern preveu augmentar en un 500% la indemnització als fills de dones víctimes d’un feminicidi

El Govern indemnitzarà amb més de 39.000 euros les mares de fills assassinats per violència masclista
4
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Generalitat està immersa en una negociació pressupostària amb una aritmètica parlamentària complexa després de la sortida de Junts del Govern. Les converses amb els comuns avancen, mentre es mantenen el recel i la desconfiança amb el PSC i Junts. Sigui com sigui, el Govern ja ha ultimat la llei que acompanyarà les partides pressupostàries de les conselleries i que fixa els plans de l’administració catalana que requereixen canvis normatius. I en l’avantprojecte al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, s’avança en el reconeixement de les víctimes de violència masclista i del seu entorn amb l’ampliació de l’import de les indemnitzacions econòmiques previstes, la incorporació de nous perfils subjectes al cobrament i la reducció dels tràmits per accedir-hi.

Notícies relacionades

Fonts de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, pilotada per la consellera Tània Verge, asseguren que pretenen eliminar part de la burocratització i afirmen que no treballen amb un llindar màxim de persones que poden acollir-se a la indemnització a partir dels fons que es destinen, sinó que l’objectiu és poder arribar a totes les persones que requereixin les ajudes i evitar la revictimització. Des del 2019, segons les dades del Departament, prop de seixanta dones i una vintena de fills han rebut indemnitzacions de la Generalitat, unes xifres que ara miraran de superar intentant llimar els tràmits i eixamplant les prestacions a la seva disposició com a forma de reparació per la violència soferta.

Els canvis que es plantegen en la llei 5/2008 són principalment quatre i estan subjectes a l’aprovació d’uns comptes per al 2023. El Govern necessitarà una pròrroga tècnica dels actuals comptes atenent la difícil negociació pressupostària, però, en cas de no aconseguir els suports, la Conselleria intentarà que sense comptes es puguin tirar endavant almenys algunes de les mesures previstes.

Les dones no hauran d’aportar un certificat mèdic si hi ha sentència

Una de les principals novetats és que les víctimes de violència masclista no hauran d’acreditar lesions ni seqüeles a través d’un comunicat mèdic quan tinguin una sentència judicial ferma que constati la violència que han patit. Fins ara, moltes dones quedaven excloses d’aquesta indemnització perquè no sempre es recullen les seqüeles de les agressions masclistes, no només físiques sinó també psicològiques, de vegades perquè la dona necessita temps per denunciar o perquè les lesions mentals necessiten un especialista amb perspectiva de gènere. El Govern analitza que sol·licitar aquest informe, fora del circuit judicial, podia portar a la revictimització, bé perquè en el moment de requerir-ho les ferides podien haver-se guarit a causa del procés de recuperació o bé perquè la prova documental havia desaparegut, una cosa que, a la pràctica, suposava que moltes dones desistissin i no el sol·licitessin, quedant així desemparades i sense reparació econòmica. La indemnització prevista per a les supervivents és de 3.319,80 euros, però les dones amb discapacitat o seropositives tenen dret a un 25% addicional, que ascendeix als 4.149,75 euros.

Els fills de dones assassinades sense denúncia prèvia seran contemplats

Una altra de les novetats del canvi legislatiu és el notable increment en les indemnitzacions als fills de les dones víctimes de violència masclista que passaran de cobrar 6.639 euros a 39.838,65 euros, cosa que suposa cinc vegades l’indicador de Renda de Suficiència anual a Catalunya (663,9 euros mensuals). A més, per rebre l’ajuda, no hauran de presentar una sentència judicial per la violència prèvia que va rebre la seva mare, és a dir, que no serà un requisit necessari que la dona víctima del feminicidi denunciés abans de ser assassinada, ja que per por o pel llarg trànsit judicial algunes d’elles no acudeixen a la policia. Degut, precisament, a aquesta situació personal, al·leguen a la Conselleria, es propiciava una situació d’exclusió de bona part dels fills que van perdre la seva mare que ara vol convertir-se en una forma de reconeixement per part de l’administració catalana.

El Govern reconeix la violència vicària.

La violència vicaria és aquella que té per objectiu fer mal a la dona a través de la violència contra els seus éssers estimats, en alguns casos arribant a l’assassinat dels seus fills. Aquesta és una de les formes més cruels del maltractament masclista i la Generalitat vol visibilitzar-la, a causa del seu desconeixement, i posar-la en el primer pla. Així, per primera vegada, Catalunya reconeixerà el dret de les mares a ser indemnitzades per l’assassinat dels seus fills amb una indemnització econòmica de fins a 39.838,65 euros. Això suposa un avenç per evitar el desemparament de les famílies perquè, per sol·licitar la prestació, n’hi haurà prou amb les diligències policials. Actualment, sense que aquesta modificació estigui en vigor, si l’agressor se suïcidava i no hi havia un procés judicial previ obert (la majoria dels casos), la mare no tenia dret a ser indemnitzada per això. 

Es compatibilitzen les ajudes amb la Renda Garantida

Optar a una indemnització podia impedir l’accés a una altra. I aquest és el cas de la Renda Garantida de Ciutadania. El Govern proposa ara compatibilitzar els dos cobraments, perquè no té a veure res una situació de precarietat amb una altra de violència masclista. Per facilitar la tramitació, la Generalitat proposarà que es pugui realitzar directament des dels serveis de la xarxa especialitzada del Departament d’Igualtat i Feminismes com són els Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE) i els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD).