Amnistia Internacional demana suspendre l’ús de projectils de foam i Iridia la seva prohibició

Amnistia Internacional ha demanat que el Parlament suspengui l’ús dels projectils de foam fins a veure si es pot fer servir seguint els estàndards internacionals mentre que Iridia aposta per la seva prohibició, mentre les dues entitats exigeixen un mecanisme de control extern per als Mossos d’Esquadra.

Així ho han remarcat aquestes entitats en defensa dels Drets Humans en una roda de premsa conjunta al Parlament, en la qual han presentat les seves recomanacions perquè els grups parlamentaris les incloguin en l’informe de conclusions que la comissió d’estudi sobre el model policial votarà el pròxim 2 de desembre.

Tant Amnistia com Iridia donen per fet que l’ús dels projectils de foam per part dels Mossos no compleix els estàndards internacionals, tot i que no coincideixen amb la seva proposta sobre aquesta qüestió, un dels punts centrals que va portar a la constitució de la comissió parlamentària d’estudi sobre el model policial, després que una jove perdés un ull a Barcelona al rebre un projectil en les protestes per l’empresonament del raper Pablo Hasél.

D’aquesta forma, Amnistia planteja la suspensió de l’ús dels projectils per portar a terme una avaluació per detectar possibles deficiències i valorar si pot ser utilitzat conforme als estàndards internacionals, mentre que Iridia aposta directament per la seva retirada total i la seva prohibició.

Notícies relacionades

Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts

Vilaplana afirma al jutjat que Mazón no semblava tenir pressa «per arribar enlloc»

A més, per assegurar la rendició de comptes, les dues entitats exigeixen que el Parlament creï per llei un mecanisme «extern, públic i independent» de control, investigació i avaluació de les actuacions policials, que posi en el centre la defensa dels drets humans, com ja van plantejar en les seves respectives compareixences en la comissió.

Segons Amnistia i Iridia, aquest mecanisme de control extern hauria de disposar de completa independència operacional, sense interferència política ni vinculació amb els cossos policials, i hauria de poder analitzar, revisar i investigar totes les àrees de treball policial, amb resolucions vinculants i dotació pressupostària.