Tribunals

El cas 3% destapa l’activitat de ‘la família’ construïda per finançar CDC

Empresaris fora de l’esfera convergent també van fer donacions irregulars, sent «plenament conscients que aquesta via (realitzar pagaments il·lícits), era el camí (en alguns casos, l’únic), per aconseguir posteriorment adjudicacions de concursos públics», diu el fiscal

El cas 3% destapa l’activitat de ‘la família’ construïda per finançar CDC
2
Es llegeix en minuts

La investigació desenvolupada per la Fiscalia Anticorrupció en el cas 3% ha destapat l’existència del que el fiscal encarregat de les indagacions, José Grinda, denomina «la família», el conjunt d’empreses que, a canvi d’adjudicacions d’obra pública atorgades per les administracions catalanes, realitzaven importants donacions irregulars a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Aquesta organització criminal, segons la denominació del ministeri públic, estava formada per empreses que s’aprofitaven de les concessions manipulades, que havien d’abonar almenys el 3% dels contractes que rebien de les administracions controlades pels convergents. Però també hi havia aspirants a formar part d’aquesta «família» de CDC, que van fer pagaments abans de rebre els milionaris contractes.

Això explica que, en ocasions, les donacions a aquesta formació política i les seves fundacions satèl·lit: CatDem i Forum Barcelona, no tenien una vinculació concreta amb una adjudicació d’una obra pública específica.

Feien aquests abonaments, segons diu de forma literal Anticorrupció en el seu escrit d’acusació: «Per crear o mantenir una bona relació amb el partit i, així, ser tinguts en compte per a futures adjudicacions i ser considerats elegibles».

«Millorar les expectatives»

Aquesta era la forma que tenien les empreses de «millorar les expectatives de ser beneficiaris de tals contractes, per generar o mantenir la relació privilegiada amb CDC». I de passada per «consagrar la seva pertinença a la família que els permetés exigir influència en les autoritats del seu partit en diferents Administracions quan arribés el moment de presentar-se a diferents licitacions», escriu el fiscal Grinda.

Els aspirants a pertànyer a la presumpta organització criminal no realitzaven els seus pagaments de manera vinculada a una concreta licitació, sinó simplement en consideració a la posició de poder de CDC, i en consideració al càrrec exercit per aquestes persones i la seva capacitat per dirigir les contractacions.

«Eren plenament conscients que aquesta via (realitzar pagaments il·lícits), era el camí (en alguns casos, l’únic), per aconseguir posteriorment adjudicacions de concursos públics», prossegueix l’escrit del ministeri fiscal.

Com a exemple de l’activitat d’un aspirant a formar part del col·lectiu que rebia milionàries adjudicacions d’obra pública, el ministeri públic al·ludeix a les activitats que van desenvolupar els acusats pertanyents a l’empresa Oproler: «Per aconseguir convèncer els acusats pertanyents a CDC que formaven part de la ‘família’ convergent».

Revisions de concursos

L’actuació d’aquesta presumpta «família» s’evidencia, prossegueix el fiscal, en una licitació que va beneficiar l’empresa Rogasa. En el concurs les puntuacions es van revisar a la baixa, i van perdre un gran nombre de punts la primera classificada, que era Construccions i Promocions Queralt.

Notícies relacionades

Després de les variacions, hi va haver un empat entre tres mercantils, però al final Rogasa va aconseguir l’obra: «La raó d’aquesta preferència va ser» diu la Fiscalia, «l’activitat de donacions desenvolupada per l’empresa vencedora i la integració, així, en la família construïda entorn de CDC».

«Consta un conjunt d’incompliments de la normativa reguladora de la contractació administrativa que van permetre aconseguir eludir les normes de competència i transparència, així com adjudicar el concurs a l’UTE en la qual participava ‘Teyco, S.L.’, empresa que formava part de la ‘família’», cocnlou el ministeri fiscal en el seu escrit d’acusació, en el qual es proposa una multa de tres milions d’euros per a CDC i el seu successor, el PDECat, pel delicte de blanqueig de capitals.