Defensa calcula que gastant en tecnologia militar crearà 22.667 llocs de treball

Són part del càlcul total de l’impacte en ocupació de projectes que fa anys que estan en marxa, i que el 2023 es derivaran de la revigoritzada activitat del ministeri, el pressupost del qual creix més per a l’any que ve, un 25,8% d’increment. De l’«impacte tractor sobre la indústria a tot Espanya» que suposa aquest augment en va presumir aquest dijous la secretària d’Estat Amparo Valcarce davant la Comissió de Defensa del Congrés. El clima de guerra i el compromís de despesa amb l’OTAN manen.

Una inversió real de 5.068 milions d’euros –el 45,7% del pressupost total de Defensa, que arriba al pic històric de 12.825 milions– plourà principalment sobre una vintena de projectes de modernització i alta tecnologia. Els 14 més importants representen 3.495 milions d’euros. Són els plans, alguns amb un retard d’anys, per dotar de nous caces, drons, vehicles terrestres, fragates i submarins les Forces Armades amb el mínim imprescindible de component industrial forà.

Del mínim al gegant

Del mínim al gegantEn aquesta riuada de despesa militar no tot són màquines enormes; hi ha dos capítols d’inversió per a una guerra inaprehensible, virtual, no declarada i de vegades quotidiana: desenvolupar noves tecnologies de combat en el ciberespai suposarà 67 milions. Altres tecnologies disruptives absorbiran 11,4 milions per a aplicacions militars d’intel·ligència artificial, nanotecnologia i 5G.

Una part dels llocs de feina nous que calcula Defensa sorgeix de la renovació del caça Eurofighter, el més avançat de l’Exèrcit de l’Aire... i també el més car: 619.998.750 euros d’inversió l’any vinent. El programa –des que es va iniciar i no només el 2023– ofereix 20.000 llocs de treball entre directes, indirectes i induïts, segons la secretària d’Estat.

D’altra banda, 8.700 llocs de treball més giren entorn del vehicle d’infanteria VCR 8x8, clau per a l’Exèrcit de Terra, que acumula un retard de 21 anys des de la seva concepció. Valcarce s’ha compromès que abans del gener estiguin entregats els primers set vehicles per Santa Bárbara Sistemas.

Entre els projectes més generadors d’ocupació nova hi ha l’Euromale. Així s’anomena el pla per fabricar aeronaus no tripulades –el paper terrible dels drons en la guerra d’Ucraïna ha disparat el seu valor estratègic–, que l’any que ve s’endurà 38,6 milions i que, segons Defensa, generarà 3.000 llocs de treball a l’any durant els pròxims 15 anys. Són llocs de treball principalment associats a les plantes d’Airbus a Sevilla i a la localitat madrilenya de Getafe.

El programa de les fragates d’última generació, les F110, promet 7.000 llocs de treball en 10 anys, sobretot a Ferrol (la Corunya), i 6.000 la complexa construcció, que continua a Cartagena (Múrcia), del submarí S80, «el més semblant a una nau espacial que té Espanya», diu un dels seus impulsors a Navantia.

Personal propi

Personal propiAquests llocs de treball sorgiran del flanc industrial de la defensa; molts menys brollaran entre les files de soldats, ja que la tropa i la marineria continuaran tenint un màxim de 79.000 homes i dones quan acabi el 2023. El compromís amb l’OTAN d’arribar a un 2% del PIB en despesa militar quan acabi el 2029 –el 2023 ja es passarà de l’1,01 al 1,2– no està implicant, de moment, que les Forces Armades tinguin més combatents.

Per als militars de carrera (de sotsoficial cap a dalt), tanamteix, Defensa es proposa mantenir l’any que ve una taxa de reposició del 120%.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

En total, el ministeri que dirigeix Margarita Robles es gastarà 5.375 milions d’euros en personal. La pujada prevista per als funcionaris públics i altres capítols impliquen un increment de 313,6 milions d’euros en aquest capítol, dels quals 286,9 tenen a veure amb l’augment de sou.

Per al 2023, la sotssecretaria de Defensa planeja convocar 2.000 places d’accés a centres de formació militar. El 2022, segons dades que va comunicar aquest dijous la sotssecretària Adoración Mateos als diputats de la Comissió de Defensa, es van presentar 47.000 persones a 5.951 places convocades.