Sánchez salta al 2023 i mira de mobilitzar l’esquerra: l’adversari comú és el «poder dels diners»

Per mesurar la temperatura parlamentària, posi’s un discurs del portaveu del PNB, Aitor Esteban. Aquest dijous, en el debat celebrat en el Congrés a instàncies del president per parlar de les polítiques de protecció social del Govern, ha afirmat això (un consell: llegeixi-ho dues vegades si vol, que val la pena). «No és el que escolti la gent; és el que senti la gent. Potser algú li suggerirà encarregar la temporada 2 de la seva sèrie de Netflix [al·lusió al documental sobre els racons de la rutina de la Moncloa], però si vol el meu consell benintencionat, aquella temporada 1 és més aviat contraproduent i més aviat histriònica».

El diputat basc, amb aquestes paraules, s’ha referit a moltes coses, totes d’envergadura en el context actual. D’una banda, l’oportunitat de la compareixença de Pedro Sánchez aquest dijous, una sessió del ple que no estava prevista. Esteban l’ha qüestionat perquè, segons el seu parer, el risc que incorregués en «polèmiques, sobreactuacions i xocs dialèctics» amb els grups del Congrés amb què vol pactar els Pressupostos Generals de l’Estat era elevat.

El representant del PNB ha evitat per tots els mitjans crítiques i retrets, en especial sobre el projecte de comptes públics del 2023. Queda una setmana perquè el seu partit decideixi si presenta una esmena a la totalitat, és a dir, de devolució, així que és millor evitar paraules en calent i declaracions feridores. És temps de negociació, que és on el grup nacionalista es desenvolupa amb una habilitat impressionant.

Amb l’extracte esmentat al començament d’aquesta crònica, Esteban s’ha referit, principalment, a les intencions electoralistes del president, que són difícils d’encobrir la veritat. Si es tracta, ha dit, que al líder del PSOE li somriguin les enquestes sobre estimació de vot, el que és urgent és que les mesures aprovades arribin a la ciutadania, i que ho facin com més aviat millor. I llavors ha llançat la que, segons el parer d’aquest periodista, ha sigut la frase que ha resumit no només la sessió del ple, sinó també el cicle polític actual: «No és el que escolti la gent; és el que senti la gent».

Els anuncis del president

Ningú en el Congrés, abans del debat d’aquest dijous, dubtava que el cap de l’Executiu desplegaria una bateria de noves mesures enquadrades en el que s’ha anomenat l’«escut social». Amb la mobilització de 3.000 milions d’euros per ampliar les cobertures dels bons i descomptes en la tarifa elèctrica i de gas a persones i famílies vulnerables, el president ha reforçat sens dubte el seu pla de protecció en vista dels efectes de la guerra d’Ucraïna. S’acosta un nou decret ple d’iniciatives, i per tant, més setmanes de tensió negociadora. No és que no aturi la inèrcia del Congrés; és que no baixa.

Al final, el 40% de les llars espanyoles, ha dit el president, es beneficiaran d’alguna de les mesures contra l’encariment de la llum i del gas. El fred s’acosta; és important prevenir.

Amb l’enumeració de les propostes que el Consell de Ministres convertirà en decret llei d’aquí cinc dies, el president s’ha arrecerat després d’un escut argumental molt resistent. Una altra vegada ha conduït a un terreny en el qual el PP es reconeix incòmode: la indefinició. Les mesures, sobre el paper, sonen positives, una altra cosa és com s’apliquen, fins i tot si s’apliquen.

Sánchez, que en les batalles dialèctiques i oratòries del Congrés ha guanyat musculatura, ha insistit unes quantes vegades en la seva segona intervenció. Veient «la xerrameca» del Partit Popular, d’«insults i desqualificacions», el president ha mostrat dades i ha preguntat als d’Alberto Núñez Feijóo: «diguin si els donen suport o no, o almenys diguin un ‘ja veurem’».

Un apunt: entre les novetats, les bonificacions de les cotitzacions a la Seguretat Social a les empreses que s’instal·lin a les províncies de Terol, Sòria o Conca, d’entre les més despoblades de la UE. Era una petició de Terol Existeix des de fa més d’un any. El diputat Tomás Guitarte va anunciar en aquest mateix mitjà que si el Govern no les posava en marxa com més aviat millor, les plataformes de l’Espanya buidada se n’anirien al carrer a protestar.

Joc de miralls

Sánchez és conscient que li pesa, i molt, la imatge de ser de «poc fiar». En el seu entorn ho atribueixen a un triomf del relat de la dreta i de les seves «terminals mediàtiques». Passa que aquesta crítica no només l’enalteixen sense parar els partits d’aquest espectre polític, del PP a Vox, sinó també formacions d’esquerra i sigles independentistes i nacionalistes.

El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, li ha etzibat: «Menys anuncis i més legislar». La de JxCat, Míriam Nogueras, li ha recriminat: «El món el canvien les persones valentes que compleixen la seva paraula i que són lleials. Ni vostè ni [Pere] Aragonès no canviaran el món». En representació del PDECAT, Ferran Bel: «L’important en un cicle electoral és convèncer la gent que el que es fa millora les seves vides». El líder de Més País, Íñigo Errejón, ha demanat al mandatari socialista que «porti el camí fins al final» de la legislatura. El camí del gir a l’esquerra, vaja. El diputat de Compromís, Joan Baldoví, li ha assenyalat una de les seves debilitats, «el relat».

S’ha d’incloure aquí les afirmacions d’Aitor Esteban, i també les de Mertxe Aizpurua, d’EH Bildu, tenaç a desviar el Govern sempre a l’esquerra. Cap d’aquests parlamentaris i parlamentàries són de dretes, potser Ferran Bel, però tampoc gaire (és més aviat hereu de la tradició demòcrata-cristiana), i tot i així, han coincidit a ubicar Sánchez en un lloc més a prop de l’enraonia que de la realitat.

El PP ha sigut més contundent, de fet és un dels seus leitmotiv. La portaveu del grup, Cuca Gamarra, l’ha retratat com un president sense «cap sentit de la realitat». Davant la seva propaganda i les seves intromissions institucionals (l’ha tornat a acusar d’apropiar-se de la fiscalia, de RTVE i ves a saber què farà amb el Consell d’Estat, de la direcció del qual ha dimitit María Teresa Fernández de la Vega, tal com va avançar el diari El Debate), el partit que dirigeix Feijóo representa una manera de governar oposada, marcada per la unitat i per la defensa de l’Estat del benestar, ha dit.

Sánchez, després, ha contraatacat. «Dades, no opinions», ha reclamat. I tot seguit ha explicat fil per randa una rastellera de dades sobre ocupació, joventut i beques. Havia dit Gamarra que «Espanya és un país pitjor» i el president li ha exigit que defensi una afirmació així amb números i amb rigor. Ell els ha exposat, la veritat, i moltes vegades, perquè a qui va ser representant d’Unió del Poble Navarrès, Sergio Sayas, els hi ha repetit a la vista que, al seu entendre, la gestió del Govern pateix de concrecions i de realitat.

El president del Govern, que dimarts 18, amb el decret de les noves mesures energètiques encara calent, anirà al Senat a enfrontar-se una altra vegada amb Feijóo, s’ha entossudit aquest dijous a ensenyar una cara diferent de si mateix, un dia després de la polèmica per l’espera a què va obligar els reis dimecres, abans de la desfilada de les tropes de les Forces Armades amb motiu del Dia de la Hispanitat.

En el seu mirall, Sánchez defensa la majoria social. En el del PP, no sap on és la realitat. Així que tornem a les paraules d’Aitor Esteban i la menció al documental que podria estrenar-se ben aviat, el que explica com funciona la Moncloa amb un president anomenat Pedro Sánchez.

El que li ha recomanat mitjançant un subtext bastant evident és que eviti que aquest documental s’estreni. Si del que es tracta és de ser a prop de la gent, millor no aparèixer tot el dia entre avions i altres luxes.

«El poder dels diners»

A més d’amb les noves mesures, el president ha procurat aglutinar les forces d’esquerres representades en el Congrés, a l’«Espanya progressista», com l’ha anomenat. El seu «relat», per recuperar el terme de Baldoví, s’assembla més a una narrativa de tensió electoral, la de l’any 2023, quan hi hagi eleccions autonòmiques, municipals, valencianes i generals, que a la d’un any preelectoral. El president ha saltat ja en el temps.

Notícies relacionades

Sánchez exhibeix al Congrés el lideratge d’Espanya en les mesures energètiques

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Els adversaris, els d’aquesta «Espanya progressista», no seran només el PP i Vox. L’hi ha explicat a Baldoví. «Les forces progressistes tenen davant un poder que no és menor, el poder dels diners, i aquest poder té les seves terminals. Vostè i jo esmorzem cada dia llegint la premsa madrilenya, també escoltant la Conferència Episcopal parlant a través d’una ràdio», ha explicat el líder del PSOE, que ha prosseguit així: aquest poder «sap que els seus votants volen un impost a les grans fortunes, la revalorització de les pensions, els impostos a les entitats energètiques i bancàries i la igualtat, però el que fan és eludir aquests debats i parlar d’amb qui aprovem les lleis», és a dir, els independentistes que volen destruir Espanya.

Vet aquí l’adversari. La cursa electoral ha començat.