Crisi institucional

El cop de porta de Lesmes deixa en suspens qui representa el Poder Judicial el 12-O

Els dubtes sobre quan es produirà el cessament efectiu del fins ara president enterboleixen també el Ple del CGPJ previst per a dijous, que dirimirà el difícil assumpte de la substitució

El cop de porta de Lesmes deixa en suspens qui representa el Poder Judicial el 12-O
4
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +
Cristina Gallardo

La renúncia del president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, i els «avenços» –que fins ara no s’han concretat– de cara a un acord entre el PSOE i el PP per renovar aquest òrgan constitucional deixen més dubtes que certeses, entre aquests, quan es produirà efectivament el cessament del cap d’un dels tres poders de l’Estat, el judicial, i per qui estarà representat aquest poder en els actes del dia de la festa nacional de dimecres, 12 d’octubre.

La clau la donarà la publicació del cessament en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), una vegada que Lesmes ja ha formalitzat la seva renúncia, que s’ha comunicat al cap de la casa reial, al Govern i també i als presidents del Congrés dels Diputats, del Senat i del Tribunal Constitucional. Des d’aquest moment, Lesmes ha perdut el control sobre els termes de la seva dimissió, que serà efectiva a les 00.00 hores de l’endemà de la publicació del reial decret de cessament.

Això vol dir que, tret que el document es publiqui aquest dimarts, Lesmes continuarà sent el representant institucional del Poder Judicial a Espanya el dia de la festa nacional. Fonts del Consell assenyalen que, des que va anunciar una possible dimissió, durant el seu discurs de l’obertura de l’any judicial el 7 de setembre, l’encara president del CGPJ ha anat esmentant a la gent més pròxima a ell que no «veia sentit» a la seva assistència als festejos del 12 d’octubre, de manera que, malgrat continuar sent el president de l’òrgan de govern dels jutges, és previsible que no hi acudeixi. Per això, ara s’obre la incògnita sobre com estarà representat en aquest acte el Poder Judicial.

Problema amb la substitució

La resposta té molt a veure amb la polèmica que s’obre ara en el si del Consell, ja que el relleu previst per Lesmes –va encarregar per a això un informe de caràcter tècnic– té poques aparences de ser el que finalment es produeixi. Segons aquest informe i una vegada el cessament sigui acordat pel Rei –mitjançant un reial decret ratificat pel president del Govern i publicat en el BOE–, el substitut de Lesmes ha de ser el president de la Sala Primera (del Civil) del Suprem, Francisco Marín Castán, ja que al ser el més antic és el que actua com a vicepresident de l’alt tribunal en funcions. 

Segons el pla de Lesmes, la seva designació al capdavant del Suprem i del Consell es produiria de manera més o menys automàtica, i així sembla que serà en l’alt tribunal, tot i que l’escenari en el CGPJ és ben diferent. Un ampli sector de vocals rebutgen que se’ls pugui imposar un president sense tenir cap participació en aquesta decisió, i l’assumpte s’evidenciarà en el Ple de dijous vinent, en el qual sis vocals progressistes han introduït com a punt en l’ordre del dia que es tracti la «valoració –i, en el seu cas, decisions que legalment procedeixin– del Ple després del cessament del president del Consell General del Poder Judicial».

Aquest grup de vocals, que integren els designats a proposta del PSOE, Álvaro Cuesta, Rafael Mozo, Concepción Sáez, Pilar Sepúlveda, Enrique Lucas, Clara Martínez de Careaga i Roser Bach, consideren que el substitut en el CGPJ, almenys fins que els seus membres elegeixin el seu nou president, ha de ser el vocal més gran, que és Mozo. També hi ha dubtes sobre la imposició automàtica de Marín Castán entre els membres del sector conservador, i el dubte s’estén a qui finalment haurà de ser el representant del Poder Judicial en els actes del dia 12 si Lesmes finalment no hi acudeix. Fins i tot pot ser que no hi hagi cap representació més enllà dels vocals o magistrats que hi acudeixin com a convidats.

Respecte al Ple del dia 13, fonts del Consell assenyalen a aquest diari que durant la sessió s’espera arribar a decisions que «transmetin tranquil·litat i suport a les institucions», una cosa que s’aventura difícil perquè l’assumpte de la substitució és espinós. Com a primer punt de l’ordre del dia, es manté, a més, un altre objectiu inclòs per Lesmes: «Designació de magistrats del Tribunal Constitucional per avaluar els treballs portats a terme per la Comissió negociadora constituïda a l’efecte, i, en el seu cas, valorar possibles candidatures a aquest tribunal». Es tracta d’un assumpte que sembla haver passat a un segon pla després de la renúncia de Lesmes, de manera que ningú no creu que es pugui arribar a cap acord.

Enuig amb el sector conservador

Notícies relacionades

D’altra banda, es van coneixent detalls sobre la decisió de Lesmes, que, malgrat que semblava una cosa prevista per tots, va sorprendre per anunciar-se diumenge a la tarda. Aquell mateix dia, segons les fonts consultades per aquest diari, el president es va comunicar de manera informal amb els interlocutors polítics –el ministre Félix Bolaños i l’europarlamentari popular Esteban González Pons–, però les seves vagues respostes sobre la falta de comunicació per renovar l’òrgan van accelerar la seva decisió.

Altres fonts assenyalen que Lesmes abandona el Consell en soledat i amb un gran enuig amb els seus vocals per ser incapaços d’arribar a un consens per designar els dos magistrats del Tribunal Constitucional que els corresponen per quota, malgrat que el retret públic en les seves explicacions per dimitir s’hagi dirigit als polítics. Especialment amb els del sector conservador, que semblen haver-se posicionat en posicions més pròximes als interessos del PP que al compliment de la llei.