Govern

La Moncloa s’obre a reformar el delicte de sedició després de demanar-ho ERC

La portaveu del Govern assegura que «es pot explorar aquesta modificació» però recorda que fa falta una majoria suficient

La Moncloa s’obre a reformar el delicte de sedició després de demanar-ho ERC
2
Es llegeix en minuts
Marisol Hernández

El Govern recull el guant llançat el matí d’aquest dimarts per ERC sobre que és necessari avançar en una reforma del delicte de rebel·lió i sedició per donar suport als Pressupostos del 2023 i es mostra disposat a estudiar-ho. Amb el projecte encara negociant-se en el si de l’Executiu, entre el PSOE i Unides Podem, ERC ha mostrat la seva predisposició a donar suport als comptes però amb condicions.

El portaveu republicà en el Congrés, Gabriel Rufián, no s’ha referit de manera explícita a una reforma del Codi Penal que reduir les penes de presó dels dos delictes sinó que es va limitar a apuntar que «es tractaria de posar justícia on hi ha injustícia». Els dos partits que formen el Govern de coalició, va assenyalar, «saben perfectament el que han de fer». Però fonts d’ERC van recordar després que la modificació de la rebel·lió i la sedició, per rebaixar els anys de presó, porten mesos sobre la taula.

No han quedat dubtes que realment això és el que els independentistes estan demanant ja que, quan els mitjans de comunicació van preguntar per això a la portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, ella va respondre sense dubtar-ho. «Espanya podria homologar la definició d’aquest tipus penal a altres països del nostre entorn», va dir. Però va recordar que es tracta de la reforma d’una llei orgànica i és necessari comptar amb una majoria (absoluta en aquest cas). «Si aconseguim aquestes majories es pot explorar aquesta modificació», va afirmar.

Notícies relacionades

La portaveu també va replicar a la proposta llançada aquest dimarts en el Parlament pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, que va plantejar elaborar des de Catalunya una proposta d’«acord de claredat democràtica» per a un referèndum d’autodeterminació amb el qual plantar-se a Madrid i forçar la celebració d’una consulta vinculant i acordada. Un terme, el de claredat democràtica, que remet al procés sobiranista del Quebec, defensat al seu dia per Jordi Pujol.

Isabel Rodríguez va recordar que el marc en el qual es produeix la comunicació entre el Govern i la Generalitat per buscar una solució al conflicte polític català és la taula de diàleg, que es va reunir a finals de juliol. «Continuem avançant amb l’objecte de la normalització», va assenyalar. Ells, va afegir (amb referència a ERC), «mantenen les seves pretensions de màxims que no són compartides pel Govern». «Avançar significa normalitzar, recuperar prioritats», va apuntar amb referència a la política econòmica i social.