Andalusia va captar el triple d’empreses des de Madrid que des de Catalunya en els tres últims anys

Andalusia va veure marxar des del 2019 fins al primer semestre d’aquest any un total de 2.018 empreses, més de la meitat (1.131) a Madrid, seguida de Catalunya (237) i el País Valencià (177). La dada es contraresta amb el nombre d’empreses que van fer el viatge invers per instal·lar-se a la comunitat andalusa, on van arribar en el mateix període de temps 2.326 empreses des d’altres comunitats d’Espanya. El saldo final de 308 és positiu a favor d’Andalusia.

Les dades, facilitades a aquest diari per la Confederació d’Empresaris d’Andalusia (CEA) amb l’Escola de Registradors d’Espanya com a font oficial, assenyalen que la comunitat, des del 2019, any en el qual van començar a governar el PP i Cs a la Junta i quan va començar la baixada d’impostos, aconsegueix atraure més empreses de les que perd però la raó fiscal no sembla ser darrere. Madrid, amb un règim fiscal fins ara més lax, va exportar a la comunitat andalusa 1.117 empreses, davant les 1.131 que se’n van anar d’Andalusia a la capital d’Espanya. Les empreses salten d’una regió a a l’altra d’Espanya en totes les direccions. Tot i que no hi ha estadístiques de quin tipus d’empreses són, es pressuposa que són petites i mitjanes perquè les que tinguin grans inversions en el seu territori no fan mudances tret d’excepcions, aclareixen els experts. Des de Catalunya se’n van instal·lar a la regió andalusa 412, davant les 237 empreses andaluses que van decidir anar-se’n a la comunitat catalana, amb un saldo a favor d’Andalusia de 175 empreses, una mica més que el balanç net respecte a Madrid.

Sense causa-efecte

El president de la Junta d’Andalusia, Juan Manuel Moreno, aquesta setmana ha aconseguit situar el debat fiscal en el primer pla i obrir una pugna fiscal entre les comunitats del PP i el Govern, que ha obert una contraofensiva amb un impost temporal a les grans fortunes. El seu anunci de rebaixar l’IRPF un 4,3% i, sobretot, la seva aposta per suprimir l’Impost de Patrimoni, en clara competència amb Madrid, l’única comunitat que fins ara bonificava al 99% aquest tribut, s’ha justificat amb el missatge que s’atrauran empreses a Andalusia des d’altres comunitats i es captarà inversió. Entre els experts hi ha molts dubtes i poques certeses que la supressió de l’Impost de Patrimoni tingui aquesta causa-efecte. Els empresaris sí que remarquen que dinamitza l’economia i atrau grans capitals i talent.

Les dades remarquen que la mobilitat d’empreses entre comunitats d’Espanya és comuna però el sistema fiscal no és el primer motiu, ni tan sols el principal, per guiar aquestes mudances empresarials. «No es fa una tempesta tirant una pedra al mar», adverteix Manuel Hidalgo, doctor en Economia a la Universitat Pompeu Fabra i professor de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. «Encara cal veure el que influeix en la territorialització de l’activitat econòmica, a Madrid hi ha un efecte capitalitat molt fort, molta més atracció a iguals condicions impositives. En aquesta balança cal posar altres coses. Quan una empresa fa una inversió forta s’arrela al territori, és inevitable, ningú canviarà una fàbrica amb 50 treballadors. Es creen vincles, hi ha mà d’obra preparada, indústria auxiliar, es generen sinergies. Per atraure capital de veritat les apostes han de ser unes altres. S’ha de crear un entorn, un ecosistema, fa falta simplificació administrativa, eliminar burocràcia, millorar el capital humà, donar valor afegit, bones comunicacions, connexions per ports, aeroports, carreteres. En tot això el sistema fiscal és un element molt marginal», considera.

Les dades demostren que Madrid és la comunitat d’Espanya amb un saldo d’empreses més positiu al seu favor de tot Espanya. De les 18.599 mudances d’empreses registrades des del 2019, 6.123 se’n van anar a la capital. El triple de les que, per exemple, van arribar a Andalusia. El seu dinamisme és molt més gran.

«És molt possible que la supressió de l’impost de Patrimoni atragui grans fortunes que vinguin per millores de tipus impositiu, en això sí que hi ha una relació causa-efecte que no es pot negar. Una altra cosa és que aquesta supressió suposi una diferenciació per a Andalusia i serveixi per combatre l’atur. No veig que sigui un canvi significatiu com per ser un element diferenciador i Andalusia es converteixi en destí d’inversions», afirma Hidalgo.

Una petició de la patronal

Des de la patronal andalusa aplaudeixen la nova baixada d’impostos, la sisena des que el PP va arribar al Govern a Andalusia. El secretari general de la Confederació d’Empresaris d’Andalusia (CEA), Luis Fernández-Palacios, considera que la supressió permet «ser més competitius» i «atraure talent», i remarca que era una reivindicació que els empresaris andalusos van posar sobre la taula als partits polítics durant l’última campanya electoral. Coincideix amb l’economista que una empresa busca tot un ecosistema de poca burocràcia, agilitat administrativa, estabilitat, seguretat jurídica però sí que creu que la supressió d’Impostos és «una mesura benintencionada» que fa d’Andalusia una terra «més atractiva per a la inversió». «El missatge que es trasllada als inversors és molt potent», afirma.

La secretària general de CCOO a Andalusia, Nuria López, lamenta que amb aquesta reforma fiscal el PP desenterra una idea que es creia ja «enterrada en el bagul dels records», cosa que afavoreix una mínima part dels andalusos, els que més tenen. «Recorda aquella teoria del règim franquista d’atraure a Andalusia capital estranger i nacional regalant-li finques i cases palatines perquè vinguessin aquí a estiuejar», adverteix la dirigent sindical. Segons la seva opinió, per reforçar el teixit productiu andalús, conformat per petites i mitjanes empreses majoritàriament, cal fer clúster i vertebrar sectors, no només en la indústria, sinó també per exemple en els serveis, en sectors com les cures, amb tantes petites empreses atomitzades que formen un sector molt desestructurat. Guanyar múscul empresarial és això o que els rics deixin de pagar Patrimoni», adverteix.

L’Impost de Patrimoni suposa el 0,96% de la recaptació tributària andalusa. A l’últim exercici amb dades oficials (2020) el van pagar 17.000 contribuents que van aportar uns 95 milions d’euros, 21.000 el següent any (2021), que van sumar 120 milions de recaptació. «Una pagueta per als ‘cayetanos’», ho ha qualificat el PSOE andalús, «un regal del PP als seus amics». Aquestes rendes més altes deixaran de pagar una mitjana de 5.000 euros en un moment en què fins i tot l’OCDE avala la tendència que es gravi la riquesa i critica les rebaixes fiscals.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Hi ha experts que creuen que amb la carrera oberta entre comunitats per suprimir Patrimoni, primer Andalusia, després Múrcia o Galícia, que ha anunciat una bonificació al 50%, el debat econòmic a Espanya s’està ‘Ayusitzant’, amb l’advertència que en això guanya Madrid, perquè en la seva balança suma un potent efecte de capitalitat que no té la resta.

El Govern del PP a Andalusia s’aferra a la corba de Laffer per defensar que traient Patrimoni recaptarà més i que n’hi ha prou que 7.000 grans fortunes s’instal·lin a Andalusia per ingressar per IRPF el que perdrà per Patrimoni. No hi ha certeses d’això. Per davant queda un debat sobre el finançament autonòmic en el qual Andalusia és receptora neta de fons. Després d’erigir-se com la paladí de suprimir impostos s’haurà d’asseure al costat de comunitats com Catalunya i demanar més fons en el repartiment.