Un jutjat investiga l’amic mexicà i el metge del rei Joan Carles a Barcelona

Sánchez va passar anys en l’anonimat mediàtic fins que es va fer públic que és un dels metges de confiança del rei emèrit. És un els especialistes més reconeguts i pioners de la medicina preventiva i de longevitat saludable. Abans de muntar la seva clínica, cap a l’any 2000, va començar a tenir relació amb Joan Carles I quan treballava a la Clínica Planas de Barcelona com a cap del departament de dietètica i nutrició. Eren habituals les anades i vingudes del llavors cap de l’Estat per sotmetre’s a tractaments.

Quan el metge va obrir la seva pròpia clínica en un palauet modernista, la Casa Alemany, el 2017, aquesta relació va continuar. De la seva mà, el monarca emèrit lluita contra l’envelliment. Alguns tractaments no van ser pagats per Joan Carles I, sinó pel seu íntim amic, el magnat mexicà Allen Sanginés-Krause. Les donacions de l’empresari, que va declarar com a testimoni, al rei emèrit van ser investigades al seu dia, però la Fiscalia del Tribunal Suprem les va arxivar perquè l’excap d’Estat havia presentat una regularització davant l’Agència Tributària. La querella presentada per la Fiscalia de Barcelona el mes de maig passat no es basa en aquestes donacions, tot i que en el text s’hi esmenta l’existència de factures girades per la clínica de Sánchez a aquest empresari pels serveis prestats al rei emèrit.

La societat que gestiona la clínica del doctor Sánchez va ser constituïda l’octubre del 2014 i el seu capital social va ser subscrit, en principi, per A. A. M., la dona del facultatiu. El gener del 2016, la dona va vendre la totalitat de les seves participacions al seu marit, que va passar a ser soci únic de la firma, tot i que ella hi va quedar com a administradora. En aquesta mateixa data, la companyia va rebre 245.000 euros d’una mercantil establerta a Madrid creada pel mexicà Sanginés-Krause, «operació que no es va emparar en cap contracte escrit», al·lega l’acusació.

Estratègia defraudatòria

La fiscalia concreta que les rendes reflectides en les declaracions d’IRPF del període del 2016 al 2018 presentades pel metge investigat «van ser només una mínima part de les que realment va percebre», ja que, al seu entendre, «va ocultar» en aquests exercicis altres retribucions per un import d’1,3 milions d’euros, que realment provenien de la prestació dels seus serveis professionals com a facultatiu «de reconegut prestigi i amb una clientela amb elevada capacitat econòmica».

Segons l’acusació pública, per «ocultar» aquestes rendes, Sánchez va recórrer a una «estratègia defraudatòria» per a l’«execució de la qual va ser imprescindible la col·laboració» dels altres dos querellats: la seva dona i l’empresari mexicà. Aquesta «estratègia», apunta la fiscalia, va consistir a «camuflar» aquests imports com a ampliacions de capital de la societat que gestiona la clínica i que van ser subscrites entre el 2016 i el 2018 per l’empresa de Sanginés-Krause. Segons la seva opinió, aquestes operacions «no van ser reals, sinó que es van simular».

Notícies relacionades

Puigdemont pressiona el Govern central perquè presenti un nou decret de pensions: «L’aprovaríem avui mateix»

Els socis d’investidura pressionen Sánchez perquè recuperi ja en un altre decret la pujada de pensions

La querella detalla que, amb l’última i quarta ampliació de capital, Sánchez conservava el 65% del capital social, havent-hi aportat únicament 3.010 euros. A l’empresa de Sanginés-Krause li corresponia el 35% quan havia desemborsat un total d’1,3 milions d’euros. És a dir, l’amic del rei emèrit era soci minoritari malgrat la seva inversió.

Per a la fiscalia, les ampliacions de capital són simulades per la «falta de justificació de les primes d’emissió i la seva absoluta desproporcionalitat», l’«absència de motivació econòmica de la inversió»,la inexistència de documents sobre el projecte i les negociacions prèvies, la manca de «control» del soci capitalista (el magnat mexicà) sobre els recursos aportats (99,77%) i la «disposició» de fons per part del metge amb «total discrecionalitat». La querella està presentada per tres presumptes delictes contra la Hisenda Pública.